Benigànim

Benigànim
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
	38° 56′ 37″ N, 0° 26′ 38″ O / 38.943611111111°N,0.44388888888889°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Vall d'Albaida
Capital	Benigànim
Població humana
Població	5.759 (2025) (172,43 hab./km²)
Gentilici	beniganí, beniganina
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	33,4 km²
Altitud	120 m
Limita amb	Barxeta ; el Genovés ; Xàtiva ; Guadasséquies
Partit judicial	Ontinyent
Dades històriques
Festa patronal	Moros i Cristians, finals d'Agost
Organització política
• Alcalde	Juan Antonio Puchades Arce
Identificadors descriptius
Codi postal	46830
Codi INE	46062
Codi ARGOS de municipis	46062
Lloc web	beniganim.es

Benigànim és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Benigànim està situat en el sector nord-est de la Vall d'Albaida. En el seu terme hi ha zones de gran interés paisatgístic, com ara la Solana, on s'han localitzat vestigis de poblaments del tercer mil·lenni aC, del període prehistòric del Calcolític-Eneolític.

Per carretera, des de València, s'arriba a la localitat a través de la A-52 per a enllaçar amb la N-430 i accedir a la CV-610 cap a Gandia i més avant amb la CV-611. Per ferrocarril es pot arribar a través de la línia 47 de Renfe Mitjana Distància, també coneguda com a línia València-Xàtiva-Alcoi.

El terme municipal de Benigànim limita amb les localitats de Barxeta, Bellús, Quatretonda, el Genovés, Xàtiva, la Pobla del Duc, Guadasséquies i Sempere, totes situades a la província de València.

Història

D'època prehistòrica hi ha un petit soterrament, del tercer mil·lenni aC, a la zona de la Penya Roja i un poblat ibèric del segle iv aC. La fundació, a partir d'una alqueria musulmana, s'atribuïx a Mahomet Ben-Gania, wazir de Xàtiva, que hauria donat nom al poble. El 1240, Jaume I va conquistar el lloc i va donar-lo als seus cavallers perquè el repoblaren. Serà cedit successivament a diverses famílies, igual que els seus annexes de Bellús, Alfarrassí, Sant Pere d'Albaida, Benissuera i Guadasséquies, els quals mantindrà fins al segle xvii. El 1602, Felip III de Castella li atorga el títol de vila reial, la qual cosa comporta la independència de Xàtiva i el dret a vot en les Corts de València.

Economia

L'economia de Benigànim es basa en el sector industrial; no obstant això, també s'aprecia una important activitat comercial i de serveis, característica de tota la zona nord-est de la Vall d'Albaida. L'activitat industrial és diversa, amb sectors com ara el vidre, la fusta, el plàstic, el tèxtil, la tradicional de l'espardenya i algunes indústries menors prou diversificades.

Fins a la crisi del barroc en el segle xvii, la gran font de riquesa va ser el sector agrícola, especialment el de la vinya, però a partir de la recessió va decaure el sector i la vila es va especialitzar en xicotets negocis i en el comerç de licors i l'arrop i talladetes, que va originar una classe mitjana aleshores quasi inexistent en altres regions. En l'actualitat subsistix una xicoteta activitat agrícola.

Predominen els cultius de secà: vinya, oliveres i els fruiters de secà (prunes, albercocs i bresquilles). Les formes de regadiu antigues han sigut substituïdes per les formes modernes de regadiu per goteig, sobretot en els fruiters.

Demografia

Des del segle xviii, en què hi hagué una important expansió agrícola, la tendència demogràfica ha estat a l'alça; en la dècada de 1950, fins i tot va rebre immigració de Múrcia i Albacete, atreta pel creixement del sector industrial, representada pel calcer i el tèxtil. El 2014, el nombre d'habitants, de gentilici beniganins, era de 6.183. Un 76,80%, segons cens de 2001, saben parlar valencià.

**Evolució demogràfica**^[1]
1857	1877	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006	2009	2010	2014
3.263	3.184	3.242	3.492	3.613	3.398	3.583	3.662	3.560	3.994	4.476	5.077	5.326	5.437	5.572	5.946	7.469	6.754	6.183

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 del Partit Popular (PP) i 2 de Compromís per Benigànim (Compromís).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Benigànim
Candidatura		Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE	Amparo Canals Senabre	1.612	45,98%	6 (-1)
	Partit Popular	Miguel Boluda Sempere	1.392	39,70%	5 ()
	Compromís per Benigànim	Josep Enric Calero Martí	471	13,43%	2 (+1)
	Vots en blanc		31	0,88%
Total vots vàlids i regidors			3.506	100 %	13
	Vots nuls		48	1,35%
Participació (vots vàlids més nuls)			3.554	76,86%**
Abstenció			1.070*	23,14%**
Total cens electoral			4.624*	100 %**
Alcaldessa: Amparo Canals Senabre (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots: 6 de PSPV i 2 de Compromís^[2])
Fonts: JEC,^[3] JEZ Xàtiva,^[4] M. Interior,^[5] Periòdic Ara.^[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcaldessa de Benigànim és Amparo Canals Senabre del Partit Socialista del País Valencià.^[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Francisco Salvador Oliver		19/04/1979	--
1983–1987	Francisco Salvador Oliver	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Francisco Salvador Oliver	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Francisco Salvador Oliver	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Francisco Salvador Oliver	PP	17/06/1995	--
1999–2003	José Ramón Vayá Vicent	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	José Ramón Vayá Vicent	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Juan Antonio Puchades Arce	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Juan Antonio Puchades Arce	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Amparo Canals Senabre	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Amparo Canals Senabre	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[7]