Arquebisbat d'Albi
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | arxidiòcesi catòlica romana no metropolitana |
| Religió | Església catòlica llatina |
| Història | |
| Creació | 1822 |
| Activitat | |
| Superfície | 5.785 km² |
| Membres | 289.700 (2018) |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Jean-Louis Balsa (2023–) |
| Arquebisbe | Jean Legrez |
| Lloc web | albi.catholique.fr |
Ubicació geogràfica  | |
L'arquebisbat d'Albi és una divisió eclesiàstica de França que té com a capçalera la ciutat d'Albi i comprèn el departament del Tarn. En són sufragànies les diòcesis de Rodés (francès: Rodez), Castres (francès: Castres), Vabre (francès: Vabres), Caors (francès: Cahors) i Mende.
La fundació s'atribueix a Sant Clari i al seu deixeble Antimi. Però el primer bisbe conegut fou Diogenià (cap al 406). En aquell moment la civitas Albigensis formava part de la província romana de l'Aquitània primera i depenia eclesiàsticament de l'arquebisbat de Bourges.[1] Del bisbat depenien les abadies de Castras (fundada per Carlemany) i Gaillac (fundada pel comte Ramon I de Tolosa el 960). La ciutat d'Albi va pertànyer als bisbes que van haver de compartir el poder amb els vescomtes. Al segle xiii la diòcesi era molt favorable als càtars i va tenir bisbe càtar. El Concili d'Albi el 1254 va posar fi a l'arrelament de la doctrina càtara. El 1268 els bisbes van veure reconeguda la seva senyoria sobre la ciutat.[2]
El 1678 el bisbat d'Albi fou elevat a arquebisbat però va perdre aquesta categoria el 1790 després de la revolució.[3] Va ser restablert el 1822 i va tenir per sufragània la diòcesi de Perpinyà que després se'n va separar.[4] El cardenal de Bernis, ambaixador de Lluís XV de França a Roma, fou bisbe d'Albi del 1764 al 1794.[5]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «dMGH | Band | Scriptores [Geschichtsschreiber | Auctores antiquissimi (Auct. ant.) | 9: Chronica minora saec. IV. V. VI. VII. (I) | Additamentum I.]», 07-01-2014. Arxivat de l'original el 2014-01-07. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ Costen, M. D.. The Cathars and the Albigensian Crusade (en anglès). Manchester, U.K.: Manchester University Press, 1997, p. 105-106. ISBN 0-7190-4331-X.
- ↑ Clément Compayré. Études historiques et documents inédits sur l'Albigeois le Castrais et l'ancien diocèse e Lavaur (en francès). M. Papilhiau, 1841.
- ↑ VI), Catholic Church Pope (1775-1799 : Pius. Collectio bullarum, brevium, allocutionum, epistolarumque felicis recordationis PP. Pii VI, contrà constitutionem civilem cleri gallicani, ejusque authores et fautores: Item, concordatorum inter S.P. Pium VII, et gubernium reipublicae, in Galliis, atque alia varia regimina, postmodum in hac regione, sibi succedentia, etc (en llatí). Ex officina Cox et Baylis, 1821.
- ↑ Eubel, Conrad. Hierarchia catholica medii aevi, sive Summorum pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series ... e documentis tabularii praesertim vaticani collecta, digesta, edita. Monasterii Sumptibus et typis librariae Regensbergianae, 1913.
