Botriògen
 Botriògen | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | MgFe³⁺(SO₄)₂(OH)(H₂O)₆·H₂O |
| Epònim | Botrioide |
| Localitat tipus | museu de la mina Falun |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DC.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DC.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.04a |
| Dana | 31.9.6.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | petits cristalls prismàtics allargats, a vegades curts o estriats; radial, estalactític o reniforme |
| Color | vermell jacint |
| Exfoliació | {010} perfecta, {110} bona |
| Fractura | Concoidea, irregular |
| Tenacitat | trencadís |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | ocre groga |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,14 g/cm³ |
| Pleocroisme | groc, marró |
| Solubilitat | soluble en HCl, parcialment en agua bullint |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Byg |
| Referències | [1] |
El botriògen és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser descobert l'any 1815 a Falun (Suècia), sent anomenat així del grec botrus, penjoll, i guenao, engendrar, en al·lusió a l'aspecte que tenien els primers espècimens botrioides. Sinònims poc usats són: alcaparrosa groga, botrita, botryita, botryogenita, palacheïta o quetenita.
Característiques
[modifica]És un hidroxisulfat pentahidratat de ferro i magnesi, amb fórmula MgFe³⁺(SO₄)₂(OH)(H₂O)₆·H₂O.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic prismàtic i típicament es troba en masses botrioides o reniformes de color groc a vermell brillant, o en cristalls prismàtics radiats. El seu pes específic és de 2 a 2,1 i la seva duresa a l'escala de Mohs és de 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el botriògen pertany a «07.DC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; cadenes d'octaedres que comparteixen costats» juntament amb els següents minerals: aluminita, meta-aluminita, butlerita, parabutlerita, fibroferrita, xitieshanita, zincobotriògen, chaidamuita i guildita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma com a mineral secundari, que pot trobar-se en gran abundància, per alteració a partir de la pirita, especialment en climes àrids. Sol trobar-se associat a altres minerals com: copiapita, amarantita, hohmannita, coquimbita, voltaita, pickeringita, epsomita, guix o calcantita.
Referències
[modifica]
- ↑ «Botryogen» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 març 2014].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 5 juliol 2025].
