Cheralita
 Cheralita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CaTh(PO₄)₂ |
| Epònim | Chera |
| Localitat tipus | Kuttakuzhi (Kuttankuli), Thiruvananthapuram (Trivandrum), District de Thiruvananthapuram, Kerala (Travancore), Índia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AD.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AD.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.11 |
| Dana | 38.4.3.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,779 nβ = 1,780 nγ = 1,817 |
| Birefringència | δ = 0,038 |
| Angle 2V | mesurat: 17° to 20°, calculat: 20° |
| Dispersió òptica | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2005 s.p. |
| Símbol | Cher |
| Referències | [1] |
La cheralita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al supergrup de la monazita. Rep el seu nom en honor de l'antic regne dravidià de Chera (Kerala), anterior a Travancore, el que avui és Kerala (Índia).[2] Anteriorment coneguda amb el nom de brabantita; va ser redefinida per Linthout l'any 2007.[1]
Característiques
[modifica]La cheralita és un fosfat de fórmula química CaTh(PO₄)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La textura dels cristalls va de subèdrica a anèdrica, els cristalls són massius, de fins a 5 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cheralita pertany a «08.A - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: nahpoïta, monetita, weilita, švenekita, archerita, bifosfamita, fosfamita, buchwaldita, schultenita, chernovita-(Y), dreyerita, wakefieldita-(Ce), wakefieldita-(Y), xenotima-(Y), pretulita, xenotima-(Yb), wakefieldita-(La), wakefieldita-(Nd), pucherita, ximengita, gasparita-(Ce), monacita-(Ce), monacita-(La), monacita-(Nd), rooseveltita, monacita-(Sm), tetrarooseveltita, chursinita i clinobisvanita.
Formació i jaciments
[modifica]La cheralita va ser descoberta a Kuttakuzhi (Kerala, Índia) disseminada en un dic de pegmatita caolonitzada i envoltant gneiss caolinitzat; d'origen al·luvial.[2] També ha estat descrita a Alemanya, l'Argentina, Austràlia, Àustria, el Brasil, el Canadà, Eslovàquia, els Estats Units, Finlàndia, França, Hongria, Itàlia, Laos, Madagascar, el Marroc, Noruega, Polònia, la República Txeca, Rússia Sud-àfrica, Suïssa i la Xina.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: turmalina, crisoberil, zircó i quars.[2]
Referències
[modifica]
