Diacronia
Diacronia s'oposa a sincronia, dimensió que permet observar qualsevol fenomen –per exemple, cultural, com és el lingüístic– tal com és en un moment donat de la seva evolució. Així, s'entendria aquesta oposició entre sincronia (que estudia múltiples fets ocorrent a un mateix temps) i diacronia (que estudia un mateix fet al llarg del temps). Encara que vàlida en totes les escoles teòriques i en totes les disciplines científiques la distinció de diacronia i sincronia, aquesta es fa a partir del Curs de lingüística general de Ferdinand de Saussure. Aquesta dialèctica binomial ha estat emprada especialment per l'escola estructuralista.
En lingüística
[modifica]En lingüística, el terme diacronia es refereix a l'estudi de la llengua al llarg de la seva evolució. És a dir, històricament, investigant els diversos canvis lingüístics de l'idioma des del seu origen fins a l'actualitat.
D'aquesta manera, la lingüística diacrònica del català s'ocupa, entre altres coses de la reconstrucció del català antic, de canvis fonològics importants que van allunyar a la llengua de la resta que són derivades del llatí i dels canvis posteriors que han donat lloc a les diferents varietats del catala fins a l'actualitat.
En antropologia i història
[modifica]En antropologia, el terme diacronia va ser adoptat pel corrent estructuralista francès. Claude Lévi-Strauss havia conegut l'obra del lingüista suís Ferdinand de Saussure, creador de la díada teòrica diacronia-sincronia. D'aquí la va prendre amb un semblant sentit que el que s'empra en lingüística. En historiografia, la perspectiva diacrònica és la més habitual. Aquesta presenta l'evolució dels fets o processos històrics al llarg del temps històric (vegeu: historiografia).
Enllaços externs
[modifica]- NAGY, Gregory: Diachrony and the Casi of Aesop (La diacronia i el cas de Esopo), 2011.
- TextArxivat 2019-08-29 a Wayback Machine. ., en anglès, en el lloc del Centre d'Estudis Hel·lènics (Centri for Hellenic Studies, o CHS), dirigit pel propi G. Nagy.Per a les cites: {{format ref}} http://nrs.harvard.edu/urn-3:hlnc.essay:Nagy.Diachrony_and_the_Casi_of_Aesop.2011
