La seva família es va desplaçar a Alemanya després de la Segona Guerra Mundial i posteriorment, el 1948, van emigrar a l'Argentina, on el seu pare va fer d'entrenador de la selecció nacional. Aquest fet va propiciar la seva dedicació i la dels seus germans al tennis. El 1953 es va convertir en campiona argentina de tennis.[2]
A mitjans dels anys cinquanta ella i el seu germà van tornar a Alemanya, on va ser integrant de la selecció de l'Associació Alemanya de Tennis (DTB), que el 1966 va arribar a la final de l'aleshores Copa Federació contra els EUA,[1][3][2] Va competir en diversos campionats alemanys i l'any 1959 va guanyar l'Open d'Alemanya en individual femení.
Buding va participar en els Jocs Olímpics de Ciutat de Mèxic (1968), on el tennis fou esport de demostració i exhibició. Va disputar les tres proves d'exhibició però només va aconseguir medalla en la de dobles femenins, guanyant la d'or amb Helga Niessen. En els esdeveniments individual i de dobles mixtos (fent parella amb el seu germà Ingo Buding) va ser eliminada en quarts de final. Un altre èxit del seu palmarès fou la Copa Federació amb l'equip d'Alemanya Occidental guanyada l'any 1966 amb Helga Niessen i Helga Hösl.[2]
Va arribar a disputar tres finals de Grand Slam, on va ser subcampiona en dobles femenins: el 1957 als Campionats de França, el 1961 a Wimbledon i el 1961 als Campionats dels Estats Units., una de dobles femenins i dues de dobles mixtos.[2]