Flash Gordon
 |
Aquest article tracta sobre el personatge de ficció. Si cerqueu l'àlbum de la banda Queen, vegeu «Flash Gordon (àlbum)». |
  | |
 | |
| Tipus | personatge humà de ficció, personatge de còmic, personatge cinematogràfic, personatge animat i personatge de sèrie de televisió |
|---|---|
| Fitxa | |
| Data d'inici | 7 gener 1934 |
| Fundador | Alex Raymond |
| Estat | Estats Units |
| Lloc web | comicskingdom.com… |
  | |
Flash Gordon és un personatge de ficció de còmic creat pel dibuixant Alex Raymond[1] el 7 de gener del 1934 per al King Features Syndicate, com a pàgina dominical. Malgrat haver estat creat inicialment per competir amb la sèrie ja establerta de Buck Rogers en el terreny de la ciència-ficció, ràpidament va desenvolupar més popularitat i va esdevenir més perdurable en el temps.[2][3][4]
La tira còmica Flash Gordon ha estat traslladada a una àmplia varietat de suports, incloent pel·lícules i sèries de televisió.
Creació
[modifica]La tira còmica de Buck Rogers havia tingut èxit comercial, havia generat novetats i joguines infantils,[5] i King Features Syndicate va decidir crear la seva pròpia tira còmica de ciència-ficció per competir-hi.[3] Al principi King Features va intentar adquirir els drets de les històries de John Carter of Mars de Edgar Rice Burroughs, però el sindicat no va poder arribar a un acord amb Burroughs.[6] King Features es va dirigir llavors a Alex Raymond, un dels seus artistes, per crear la història.[4][5]
Una de les inspiracions per Flash Gordon va ser la novel·la de Philip Wylie When Worlds Collide (1933). Els temes d'un planeta que s'acostava a la Terra i d'un heroi atlètic, la seva xicota i un científic que viatjava al coet al nou planeta, van ser adaptats per Raymond per a la història inicial.[7] Les primeres mostres de Raymond van ser rebutjades per no contenir prou seqüències d'acció. Raymond va reelaborar la història i la va enviar de nou al sindicat, que la va acceptar. Raymond es va associar a Don Moore, un editor i escriptor experimentat.[5] La primera història de Raymond va aparèixer el gener de 1934, al costat de Jungle Jim. La tira de Flash Gordon va ser ben rebuda pels lectors de diaris, convertint-se en una de les historietes nord-americanes més populars dels anys trenta.[3][4][5]
Igual que Buck Rogers, l'èxit de Flash Gordon va donar lloc a la venda de nombrosos productes amb llicència, inclosos llibres desplegables, llibres per pintar i joguines de naus espacials i pistoles de rajos.[8]
Història i personatges
[modifica]La tira Flash Gordon va publicar-se cada dia des del 1934 fins al 1992, i la tira del diumenge va continuar fins al 2003. Les impressions encara estan sindicades per King Features Syndicate.
La historieta segueix les aventures de Flash Gordon, un atractiu jugador de polo i graduat de la Universitat Yale i els seus companys Dale Arden i el doctor Hans Zarkov. La història comença amb la Terra amenaçada per una col·lisió amb el planeta Mongo. El doctor Zarkov inventa un coet per viatjar a l'espai per intentar aturar el desastre. Mig boig, segresta Flash i Dale i viatgen al planeta. Hi aterren al planeta i entren en conflicte amb Ming the Merciless, el malvat governant de Mongo.[1][3][9]
Durant molts anys, els tres companys tenen aventures sobre Mongo, viatjant al regne forestal d'Arboria, governat pel Príncep Barin; el regne glacial de Frigia, governat per la reina Fria; el regne de la selva de Tropica, governat per la reina Desira; el regne submarí dels homes de tauró, governat pel rei Kala; i la ciutat voladora dels Hawkmen (homes falcó), governada pel príncep Vultan. Se'ls uneix en diverses de les primerenques aventures el príncep Thun dels homes de lleó. Finalment, Ming és enderrocat i Mongo és governat per un consell de líders liderat per Barin.[1]
Flash i els seus amics tornen a la Terra i tenen algunes aventures abans de tornar a Mongo i estavellar-se al regne de Tropica, per després retrobar-se amb Barin i altres. Flash i els seus amics viatgen a altres mons i tornen a Mongo, on el príncep Barin, casat amb la filla de Ming, la princesa Aura, ha establert una regla pacífica (excepte per revoltes freqüents dirigides per Ming o per un dels seus molts descendents).[1]
A la dècada de 1950, Flash es va convertir en un astronauta que va viatjar a altres planetes a més de Mongo.[1] La història llarga de la guerra de Skorpi porta a Flash a altres sistemes estel·lars, utilitzant naus estel·lars que són més ràpides que la llum.
A més de Ming i els seus aliats, Flash i els seus amics també van lluitar contra altres malvats, incloent Azura, la reina bruixa; Brukka, cap dels gegants de Frigia;[1][9] l'organització feixista de la Red Sword (Espasa Roja) a la Terra; i Brazor, el tirànic usurpador de Tropica.[1][10]
Després del mandat de Raymond, els escriptors posteriors van crear nous enemics per combatre Flash. Austin Briggs va crear Kang the Cruel, fill de Ming.[1] El príncep Polon, que tenia el poder d'encongir o engrandir les criatures vives, la sense escrúpuls reina Rubia i el Pyron el Comet Master es trobaven entre els antagonistes introduïts durant l'etapa de Mac Raboy.[10] Els Skorpi, una raça de canviadors de forma alienígena que volien conquistar la galàxia, eren repel·lents enemics tant a les històries de Mac Raboy com les de Dan Barry.[1] El lluitador espacial Skorpi Flying ace baró Dak-Tula es va convertir en una némesi periòdica de Flash a les històries de finals dels anys 70.[10]
Autors
[modifica]- Tira dominical, Alex Raymond, 1934–1943
- Tira diària, Austin Briggs, 1940–1944
- Dominical, Austin Briggs, 1944–1948
- Dominical, Mac Raboy, 1948–1967
- Diària, Dan Barry, 1951–1990, que va ser assistit als guions per Harvey Kurtzman i Harry Harrison i als dibuixos per diversos autors, inclosos Frank Frazetta, Al Williamson, Bob Fujitani, Jack Davis, Sy Barry, Fred Kida i Emil Gershwin[11][12]
- Diària, Harry Harrison, escriptor, 1958–1964
- Dominical, Dan Barry, 1967–1990
- Dominical i diària, Ralph Reese i Bruce Jones, Gray Morrow, 1990–1991
- Dominical i diària, Thomas Warkentin i Andrés Klacik, 1991–1992
- Dominical, Richard Bruning, Kevin VanHook, Thomas Warkentin i Andrés Klacik, 1992–1996
- Dominical, Jim Keefe, 1996 - 2003, qui va ser ajudat puntualment per altres dibuixants incloent Williamson, John Romita Sr. i Joe Kubert.[13]
No oficials
- L'Avventuroso (Itàlia) Guido Fantoni, 1938
- Bravo (Bèlgica)- Edgar P. Jacobs, 1941
Valoració crítica
[modifica]Flash Gordon és considerat com un dels còmics d'aventura estatunidencs millor dibuixats i influents.[1][14] La historiadora d'art de ciència-ficció Jane Frank va afirmar que a causa del seu treball a Flash Gordon, "Raymond is one of the most famous science fiction artists of all time, although he never contributed an illustration to any science fiction magazine or book" (Raymond és un dels artistes de ciència-ficció més famosos de tots els temps, tot i que mai no va contribuir amb cap il·lustració a cap revista o llibre de ciència-ficció).[15] L'artista de còmics Jerry Robinson va dir que "What made Flash Gordon a classic strip was Raymond's artistry and the rich imagination he brought to his conceptions of the future" (El que va fer de Flash Gordon una tira clàssica va ser l'art de Raymond i la rica imaginació que va aportar a les seves concepcions del futur) i va descriure els anys finals de l'etapa de Raymond com caracteritzats per un "sleek, brilliantly polished brush work" (treball raspallat, brillant i elegant).[16] L'historiador de ciència-ficció John Clute va afirmar que "The comics version of Flash Gordon was graceful, imaginative and soaring" (La versió de còmic de Flash Gordon tenia gràcia, era imaginativa i elevada) i la incloïa en una llista dels còmics de ciència-ficció nord-americans més importants.[17] En un article sobre Raymond a The Comics Journal, R.C. Harvey va declarar que el Flash Gordon de Raymond mostrava "a technical virtuosity matched on the comics pages only by Harold Foster in Prince Valiant" (un virtuosisme tècnic comparable a les pàgines de còmics només a les de Harold Foster a El príncep valent).[14]The Encyclopedia of Science Fiction va declarar que l'estil elaborat d'ombres de Flash Gordon i la seva història exòtica el va convertir en un dels còmics més influents i que el seu art va emfatitzar un "barroc romàntic.".[3]
Influència
[modifica]Flash Gordon (juntament amb Buck Rogers) va tenir una gran influència en les tires còmiques de ciència-ficció posteriors, com la estatunidenca Don Dixon and the Hidden Empire (1935 a 1941) de Carl Pfeufer i Bob Moore.[4] A Itàlia, Guido Fantoni va dibuixar Flash Gordon el 1938, després de ser prohibit pel règim feixista.[18] A Bèlgica, Edgar P. Jacobs va rebre l'encàrrec de produir una historieta ciència-ficció amb l'estil de Flash Gordon. La nova tira de Jacobs, Le Rayon U va començar la seva publicació seriada a la revista Bravo el 1943.[19] Aquesta versió tenia quadres de text que descrivien l'acció i el diàleg, a l'estil de molts còmics belgues de l'època, similar a la versió de Hal Foster de Tarzan i El príncep valent. El 1974, Jacobs va reformular Le Rayon U per incloure bombolles de parla. Aquesta versió va ser publicada a la revista Tintin i en forma de llibre per Dargaud - Le Lombard.[19] El còmic britànic. The Trigan Empire, de Mike Butterworth i Don Lawrence, també bevia de l'estil artístic de Flash Gordon.
Flash Gordon també va influir en els primers personatges de còmics de superherois. Jerry Siegel i Joe Shuster van basar l'uniforme de Superman en les calces i la capa de vestits que portava Flash Gordon.[20][21] El dibuix de Batman de Bob Kane a la portada de Detective Comics nº 27 (la primera aparició del personatge) es va basar en un dibuix d'Alex Raymond, de 1937, de Flash Gordon.[22] Dennis Neville va modelar l'uniforme de l'heroi de còmic Hawkman en els personatges de "Hawkmen" de la historieta de Flash Gordon de Raymond.[23] A Avengers: Infinity War, Iron Man es refereix burleta a