Georgeïta
| Fórmula química | [Cu(OH)₂-x(H₂O)x][(CO₃)]x/₂ |
|---|---|
| Localitat tipus | mina de níquel Carr Boyd Rocks, Menangina Station, Comarca de Menzies, Austràlia Occidental, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.BA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BA.10 |
| Dana | 16a.3.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | amorf |
| Grup puntual | monoclinic-prismatic (en) |
| Grup espacial | P2₁ |
| Color | blau cel |
| Fractura | subconcoidal |
| Duresa (Mohs) | 1 a 2 |
| Lluïssor | vítria, terrosa |
| Color de la ratlla | blau molt clar |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1977-004 |
| Any d'aprovació | 1979 |
| Símbol | Gg |
| Referències | [1] |
La georgeïta és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom en honor de George Herbert Payne (1912-1989).[1][2]
Característiques
[modifica]La georgeïta és un carbonat de coure. L'estiu de 2023 l'espècie va ser redefinida per l'Associació Mineralògica Internacional com un hidròxid amorf en fase alfa, de fórmula química [Cu(OH)₂-x(H₂O)x][(CO₃)]x/₂.[3] Forma revestiments pulverulents que poden ser massius i tant fins com gruixuts.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'1 a 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la georgeïta pertany a «05.BA: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Cu, Co, Ni, Zn, Mg, Mn» juntament amb els següents minerals: glaucosferita, kolwezita, malaquita, mcguinnessita, nul·laginita, pokrovskita, rosasita, zincrosasita, txukanovita, auricalcita, hidrozincita, holdawayita, defernita, loseyita i sclarita.
Formació i jaciments
[modifica]La georgeïta és un mineral secundari rar que va ser descobert en porcions rovellades de dipòsits de sulfur de Ni-Cu a la mina de níquel Carr Boyd Rocks, a la Comarca de Menzies (Austràlia Occidental, Austràlia).[2][1] També ha estat trobada a la mina Hilarion, a Lorium (Àtica, Grècia) i a la mina Britannia, al mont Snowdon (Gal·les, Regne Unit).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: malaquita, calconatronita, magnesita niquèlica i guix.
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Georgeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 maig 2017].
- 1 2 3 «Gerogeite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 3 maig 2017].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 75». European Journal of Mineralogy, 35, 5, 20 octubre 2023, p. 891–895. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-891-2023 [Consulta: 21 octubre 2023].