Hatzegopteryx
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil monotípic | |
| Període | |
| Dades | |
| Longitud | 10 m |
| Envergadura | 11 m |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Pterosauria |
| Família | Azhdarchidae |
| Subfamília | Quetzalcoatlinae |
| Gènere | Hatzegopteryx Éric Buffetaut, Dan Grigorescu i Zoltán Csiki-Sava, 2002 Hatzegopteryx |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Hațeg |
| Tipus | Hatzegopteryx thambema |
| Mida | |
 Comparaisons%20vert%C3%A9br%C3%A9s%20volants.png | |
.svg){kind=icon}
Hatzegopteryx (ala de Hațeg) és un gènere extint de pterosaures azdàrquids extints que van viure durant el Cretaci superior en el que actualment és Romania, concretament a la regió de Transsilvània. El gènere només consta d'una espècie, H. thambema. És un dels pterosaures més grans descoberts, amb una envergadura estimada d'entre 10 i 12 metres. Hatzegopteryx vivia a l'Illa de Hațeg, una illa del Cretaci al Mar Tetis.
Descobriment i descripció
[modifica]Al final de la dècada de 1980, es van descobrir les primeres restes de Hatzegopteryx a la Formació Densuș-Ciula, a la regió de Transsilvània, Romania.[1] L'any 2002, es van descriure les restes com a nou gènere.[2] El nom genèric prové de la fusió del mot Hatzeg, derivat de Hațeg, el lloc on es van descobrir els fòssils, i pteryx, que significa "ala" en llatí. El nom específic, thambema, ve del grec i significa "monstre" o "terror" degut a la mida enorme de l'animal.[2] S'han descobert restes fòssils addicionals a la Formació Sânpetru i la Formació Sebeș.
Tot i que al principi, la mida de Hatzegopteryx s'estimava en 15-20 metres, estudis més recents suggereixen una grandària de 10-12 metres, cosa que el converteix en un dels pterosaures més grans de la història, potser el més gran.[3][4] Es creu que podria ser lleugerament més gran que Quetzalcoatlus. El crani de Hatzegopteryx és enorme, de 2.5 metres de llargada i mig d'amplada, convertint-lo en un dels cranis més grans pertanyents a un animal no marí.[5] Es creu que el bec de Hatzegoperyx es podria obrir molt degut a un solc en el punt d'articulació.[2] El coll de Hatzegopteryx era inusualment llarg i robust comparat amb la majoria d'azdàrquids.[6]
Tot i la seva gran mida i les seves dimensions cranials enormes, es creu que Hatzegopteryx era capaç de volar perfectament.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Albert, Gáspár; Budai, Soma; Csiki-Sava, Zoltán; Makádi, László; Ţabără, Daniel «Age and palaeoenvironmental constraints on the earliest dinosaur-bearing strata of the Densuș-Ciula Formation (Hațeg Basin, Romania): Evidence of their late Campanian-early Maastrichtian syntectonic deposition». Cretaceous Research, 170, 01-06-2025, p. 106095. DOI: 10.1016/j.cretres.2025.106095. ISSN: 0195-6671.
- 1 2 3 4 Buffetaut, E.; Grigorescu, D.; Csiki, Z. «A new giant pterosaur with a robust skull from the latest Cretaceous of Romania» (en anglès). Naturwissenschaften, 89, 4, 01-04-2002, p. 180–184. DOI: 10.1007/s00114-002-0307-1. ISSN: 1432-1904.
- ↑ Witton, Mark P.; Habib, Michael B. «On the size and flight diversity of giant pterosaurs, the use of birds as pterosaur analogues and comments on pterosaur flightlessness». PloS One, 5, 11, 15-11-2010. e13982. DOI: 10.1371/journal.pone.0013982. ISSN: 1932-6203. PMC: 2981443. PMID: 21085624.
- ↑ Naish, Darren; Witton, Mark P. «Neck biomechanics indicate that giant Transylvanian azhdarchid pterosaurs were short-necked arch predators». PeerJ, 5, 2017. e2908. DOI: 10.7717/peerj.2908. ISSN: 2167-8359. PMC: 5248582. PMID: 28133577.
- ↑ Buffetaut, Eric; Grigorescu, Dan; Csiki, Zoltan «Giant azhdarchid pterosaurs from the terminal Cretaceous of Transylvania (western Romania)» (en anglès). Geological Society, London, Special Publications, 217, 1, 1-2003, p. 91–104. DOI: 10.1144/GSL.SP.2003.217.01.09. ISSN: 0305-8719.
- ↑ Bennett, S. Christopher «A new specimen of the pterosaur Scaphognathus crassirostris, with comments on constraint of cervical vertebrae number in pterosaurs» (en anglès). Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie - Abhandlungen, 01-03-2014, p. 327–348. DOI: 10.1127/0077-7749/2014/0392.
