Vés al contingut

Jacme Allièras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJacme Allièras
Biografia
Naixement(fr) Jacques Allières Modifica el valor a Wikidata
9 novembre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Tolosa de Llenguadoc (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 agost 2000 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Sent Gaudenç (França) Modifica el valor a Wikidata
Membre honorari de l'Euskaltzaindia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLycée Pierre-de-Fermat
Universitat de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística, basc, occità i filologia romànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor universitari a França, lingüista, romanista, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralMichel Roché Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jacme Allièras (Tolosa de Llenguadoc, 9 de novembre de 1929 - Sent Gaudenç, 31 d'agost de 2000), conegut pel seu nom francès, Jacques Allières, va ser un escriptor i lingüista occità especialitzat en estudis de llengua i cultura basca i de llengües romàniques, especialment l'occità.

Biografia

[modifica]

Nascut en una família d'ensenyants, Jacques Allières va ser un estudiant brillant al lycée Pierre-de-Fermat de Tolosa, on va estudiar literatura clàssica. Durant els seus estudis a la Facultat de Lletres de Tolosa, va conèixer el lingüista Jean Séguy, un jove professor de la institució en aquell moment.[1] De jove, Allières va decidir d'esdevenir lingüista, inicialment en el camp de les llengües romàniques. Quan encara era estudiant, Séguy el va involucrar en la creació de l'Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne, en el qual va tenir un paper destacat.

Un cop graduat, es va interessar pels fenòmens relacionats amb el polimorfisme lingüístic i va començar a fer de professor. Després d'aprovar les oposicions de professor de gramàtica de secundària el 1954,[1] va començar la seva carrera docent a l'institut de Baiona i després al lycée Bellevue de Tolosa. El 1956 va esdevenir ajudant de Jean Séguy a la Facultat de Lletres de Tolosa. El 17 de juny de 1972 va obtenir el doctorat en lletres i va continuar fent de professor fins a la seva jubilació el 1997.

Va ser membre de la unitat de recerca de la Universitat de Bordeus (Bordeaux-III), fundada per Jean Haritschelhar i continuada per l'actual centre de recerca sobre llengua i textos bascos, dirigit per Ricardo Etxepare.

Contribucions

[modifica]

La seva experiència en lingüística gascona el va preparar per abordar el sistema lingüístic basc: de fet, se li atribueix una contribució fonamental sobre la naturalesa de la flexió verbal forta del basc. Basant-se en l'obra d'Hugo Schuchardt (Linguæ Vasconum Primitiæ) i la Grammaire basque de Pierre Lafitte, va proposar una presentació «l'originalitat principal de la qual rau en la 'pluripersonalitat' de les formes verbals personals...»[1] Allières era especialista en verbs gascons quan va començar a tractar els verbs bascos i en va proposar un nou esquema seguint els passos de Pierre Lafitte i de René Lafon.[2] Segons Jean-Baptiste Orpustan:

« Les seves obres sobre els bascos i la llengua basca, conegudes arreu del món, són i continuaran sent-ne una autoritat, com ho és la seva descripció sistemàtica de la conjugació basca, la qual va ser el primer a formalitzar amb el rigor i la claredat necessaris, i les seves comparacions entre el basc i el gascó. »
— Jean-Baptiste Orpustan, In memoriam Professeur Jacques Allières (2000).[3]

Amb l'objectiu de fer el tema accessible a un públic més ampli, va emprendre l'escriptura d'obres educatives, com ara La formation de la langue française,[4] Les Basques[5] i Les langues de l'Europe, dins la col·lecció Que sais-je ?, així com un Manuel pratique de basque i Parlons catalan.

Els dialectes occitans segons Allières

Jacques Allières va continuar i completar el seu monumental Manuel de linguistique romane[6] sense haver tingut l'oportunitat de veure'l o tenir-lo a les mans. Es va morir el 31 d'agost de 2000 a la seva casa de Sent Gaudenç, a l'edat de 70 anys.[1]

Distincions

[modifica]

Citació

[modifica]
« (francès) [...] la langue est à coup sûr l'institution la plus complexe qu'aient pu produire les sociétés humaines, et que ceux qui se sont voués à son étude ont pour premier devoir de méditer le mot de Hegel : «Das Wahre ist das Ganze». (català) [...] la llengua és sens dubte la institució més complexa que les societats humanes han pogut produir, i aquells que s'han dedicat al seu estudi tenen com a primer deure meditar sobre les paraules de Hegel: «Das Wahre ist das Ganze». »
— Jacques Allières, Économie des changements linguistiques et statut dialectal (1974).[7]

Publicacions

[modifica]
  • Atlas linguistique de la Gascogne: Le Verbe, Volume 5, en col·laboració amb Jean Séguy i Xavier Ravier 1971
  • Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne, en col·laboració amb Jean Séguy i Xavier Ravier, 1971
  • Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne: Volume 4, en col·laboració amb Jean Séguy i Xavier Ravier, 1965
  • Commentaire, Institut d'études méridionales (Tolosa)
  • Formation et structure de l'occitan ancien, en col·laboració amb Jean-Louis Massoure, 2005
  • Hommage à Jacques Allières: Domaines basque et pyrénéen, en col·laboració amb Mixel Aurnague i Michel Roche, 2002
  • Hommage à Jacques Allières: Romania et Vasconia, Michel Aurnague
  • La formation de la langue française, 1988
  • Le Polymorphisme phonétique à Bragayrac (Haute-Garonne) d'après l'Atlas Linguistique Gascon, 1955
  • Le verbe: Commentaire, en col·laboració amb Xavier Ravier, 1971
  • Les Basques, Que sais-je ?, 1977
  • Les langues de l'Europe, 2000. Demostra la unitat de les llengües indoeuropees i, a més, les evidències de contacte en algunes amb grups ètnics preexistents.
  • Les parlers couserannais, llengües i civilitzacions romàniques, en col·laboració amb Jean-Louis Massoure, 2006
  • Los vascos, 1978
  • Manuel de linguistique romane, 2001. Història de les anomenades llengües "romàniques": portuguès, castellà, català, occità, francès, retoromànic, italià, sard i romanès
  • Manuel pratique de basque, 1979
  • Parlons catalan: langue et culture, 2000. «les Catalans qui vivent en France au Roussillon (Pyrénées-Orientales) et en Espagne entre les vallées du Pallars et de Ribagorça et la côte méditerranéenne, de Valence incluse, sont une "ethnie" originale»
  • Petit atlas linguistique basque français "Sacaze", I.: Volume 1, 1961
  • Un Exemple de polymorphisme phonétique: le polymorphisme de l'-S implosif en gascon garonnais, 1954
  • La formation de la langue française, Que sais-je ?, 1982

Treballs sobre la llengua basca

[modifica]

Bibliografia de les obres de Jacques Allières sobre el domini basc,[8] entre la qual:

  • Ethnolinguistique et morphologie dialectale[9]
  • Petit Atlas Linguistique Basque-Français Bourciez, mapes 1 a 20[10]
  • De la formalisation du système verbal basque, Iker 2 - Hommage à Pierre Lafitte, Euskaltzaindia Bilbao, 1981
  • Statut et limites du polymorphisme morphologique : le verbe dans la Grammaire cantabrique basque de Pierre d'Urte (1712)
    • 1re partie, verbes transitifs auxiliaires, Symbolae Ludovico Mitxelena septuagenario oblatae, 1985
    • 2e partie, verbes transitifs auxiliaires, Anuario del Seminario de Filología vasca Julio de Urquijo, 1991

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 «Nécrologie. Jacques Allières (1929-2000)». Annales du Midi, vol. 113, 233, 2001, p. 107–109 [Consulta: 17 abril 2021].
  2. ↑ Haritschelhar, Jean «Jacques Allières (1929-2000)» (en francès). Bulletin du Musée Basque, 161, 2003 [Consulta: 17 abril 2021].
  3. 1 2 Orpustan, Jean-Baptiste «In memoriam Professeur Jacques Allières» (en francès). Lapurdum. Euskal ikerketen aldizkaria | Revue d'études basques | Revista de estudios vascos | Basque studies review, 5, 01-10-2000, p. 7. DOI: 10.4000/lapurdum.1278. ISSN: 1273-3830 [Consulta: 17 abril 2021]. «Ses ouvrages sur les Basques et la langue basque, mondialement connus, font et feront autorité, tout comme la description systématique de la conjugaison basque, qu'il fut le premier à formaliser avec la rigueur et la clarté voulues, ou ses comparaisons entre le basque et le gascon»
  4. ↑ Lathuillère, Roger «Jacques Allières, La formation de la langue française, Paris, P.U. F. (Que sais-je ? n° 1907), 1982». L'information grammaticale, vol. 22, 1, 1984, p. 44–45 [Consulta: 17 abril 2021].
  5. ↑ Péchoux, Pierre-Yves «Langue, culture et territoire des Basques : Jacques Allières, Les Basques». Revue géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest. Sud-Ouest Européen, vol. 49, 4, 1978, p. 561–562 [Consulta: 17 abril 2021].
  6. ↑ Boysen, Gerhard «Linguistique romane» (en francès). Revue Romane, vol. 38, 1, 2003, p. 163-164.
  7. ↑ Allières, Jacques «Économie des changements linguistiques et statut dialectal» (en francès). XIV Congresso Internationale di Linguistica e Filologia Romanza, 15–20 Avril 1974, p. 215-221.
  8. ↑ Videgain, Charles «Travaux de Jacques Allières sur le domaine basque» (en francès). Lapurdum. Euskal ikerketen aldizkaria | Revue d'études basques | Revista de estudios vascos | Basque studies review, 5, 01-10-2000, p. 9–11. DOI: 10.4000/lapurdum.1287. ISSN: 1273-3830 [Consulta: 2 novembre 2020].
  9. ↑ Allières, Jacques «Ethnolinguistique et morphologie dialectale. Colloque sur l'écologie pyrénéenne et prépyrénéenne» (en francès). Cahiers d'anthropologie et d'écologie humaine, 1974, p. 153-157.
  10. ↑ Allières, Jacques «Petit Atlas linguistique basque français Bourciez I, (20 cartes commentées)» (en francès). Fontes Linguae Vasconum 27, 1978, p. 353-386.