Vés al contingut

John Burnet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohn Burnet
Biografia
Naixement9 desembre 1863 Modifica el valor a Wikidata
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 1928 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Saint Andrews (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióBalliol College
Universitat d'Edimburg
Royal High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudis clàssics Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòleg clàssic, historiador de la filosofia, hel·lenista, filòsof, professor universitari, filòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de St Andrews Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Project Gutenberg (autor): 54104 Goodreads (autor): 174346 Modifica el valor a Wikidata

John Burnet (Edimburg, 9 de desembre de 1863 - Saint Andrews, 26 de maig de 1928)[1] va ser un hel·lenista escocès.[2][3]

Biografia

[modifica]

Va néixer a Edimburg, fill de l'advocat John Burnet i la seva esposa Jessie. La família vivia al número 8 de Pitt Street, a la New Town d'Edimburg (més endavant rebatejada com a Dublin Street).

Burnet es va educar a la Royal High School i després a la Universitat d'Edimburg, abans de guanyar una beca per al Balliol College d'Oxford.

Després de llicenciar-se el 1887, Burnet va esdevenir ajudant de Lewis Campbell a la Universitat de St. Andrews i va ser professor a la Harrow School el 1888. De 1890 a 1915, va ser membre del Merton College d'Oxford[4] i de 1892 a 1926 professor de grec a St Andrews. Durant un període anterior a la seva càtedra a St Andrews, va exercir com a professor interí d'humanitats (llatí) a la Universitat d'Edimburg. Va esdevenir membre de l'Acadèmia Britànica el 1916. El 1909 li van oferir la càtedra de grec a la Universitat Harvard, però no la va acceptar.

Obra

[modifica]

Burnet és conegut sobretot pel seu treball sobre Plató. El seu interès per la filosofia, i per Plató en particular, va començar durant el seu servei com a ajudant de Lewis Campbell a St. Andrews. Burnet era conegut per defensar interpretacions innovadores de Plató i Sòcrates, en particular la idea que la representació de Sòcrates en tots els diàlegs de Plató és històricament precisa, i que els punts de vista filosòfics peculiars del mateix Plató només es troben en els anomenats diàlegs tardans. Burnet també sostenia que Sòcrates estava estretament connectat a la tradició filosòfica grega primerenca, ara coneguda generalment com a filosofia presocràtica: Burnet creia que Sòcrates havia estat deixeble d'Arquelau Físic en la seva joventut, un membre de la tradició anaxàgorica (Burnet 1924, vi).[5]

L'obra filològica de Burnet sobre Plató encara és molt llegida, i les seves edicions s'han considerat com una autoritat durant 100 anys, com l'edició crítica en 5 volums d'obres i textos espuris de Plató (1900–1907) d'Oxford Classical Texts. Els seus comentaris sobre els diàlegs Eutífron, Apologia de Sòcrates, Critó i Fedó continuen essent àmpliament utilitzats i respectats per l'acadèmia.[6]

Early Greek Philosophy és un llibre de John Burnet del qual A. & C. Black, Ltd. en va publicar quatre edicions: la primera edició es va publicar l'abril de 1892, la segona el juny de 1908, la tercera el setembre de 1920 i la quarta, pòstumament, el 1930:

La tesi principal del meu llibre, i el punt vital de l'argument, és la meva insistència en la derivació de l'atomisme (que certament és materialista) de l'eleatisme, d'acord amb les afirmacions expresses d'Aristòtil i Teofrast.

Una residència universitària de la Universitat de St Andrews va ser anomenada John Burnet Hall en honor seu.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ [enllaç sense format] https://www.nytimes.com/1928/05/28/archives/john-burnet-dies-a-greek-scholar-foremost-in-field-of-greek.html
  2. ↑ «John Burnet - Oxford Index - Oxford University Press». Arxivat de l'original el 4 March 2016. [Consulta: 27 octubre 2013].
  3. ↑ Vernant, Jean-Pierre (1993). Mito y pensamiento en la Grecia antigua . Barcelona: Ariel. p. 334-335.
  4. ↑ Levens. Merton College Register 1900–1964. Oxford: Basil Blackwell, 1964, p. 100.
  5. ↑ «La filosofia grega: de Tales a Plató Traducció d'Harold Roig». IEI. [Consulta: 28 gener 2026].
  6. ↑ M. Burnyeat, «The Impiety of Socrates», en Ancient Philosophy 17 (1997), p. 1-12;
  7. ↑ «The Glasgow Herald - Cerca d’arxius de Google News». [Consulta: 28 gener 2026].