Liebigita
 Liebigita | |
|---|---|
 Cristalls de liebigita de la mina Schwartzwalder, a Colorado (Estats Units)  | |
| Fórmula química | Ca₂(UO₂)(CO₃)₃(H₂O)₈·3H₂O |
| Epònim | Justus von Liebig |
| Localitat tipus | Edirne, Província d'Edirne, Regió de la Màrmara, Turquia |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.ED.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.ED.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/D.04 |
| Dana | 15.3.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 16,699Å; b = 17,557Å; c = 13,697Å; |
| Grup puntual | mm2 - piramidal |
| Color | verd a verd-groguenc |
| Exfoliació | imperfecta en {100} |
| Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,41 g/cm³ (mesurada); 2,43 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,497 nβ = 1,502 nγ = 1,539 |
| Birefringència | δ = 0,042 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 37° a 42° |
| Dispersió òptica | moderada r > v |
| Fluorescència | verd a verd blau |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1848 |
| Símbol | Lbi |
| Referències | [1] |
La liebigita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom del químic alemany Justus von Liebig (1803-1873), fundador de la química analítica.
Característiques
[modifica]La liebigita és un carbonat de fórmula química Ca₂(UO₂)(CO₃)₃(H₂O)₈·3H₂O.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de cristalls equants o prismàtics curts [001], normalment indistints amb vores arrodonides i cares convexes. Comunament es pot trobar formant agregats granulars o escamosos, crostes primes o botrioide. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la liebigita pertany a «02.ED: Uranil carbonats, amb relació UO₂:CO₃ = 1:3» juntament amb els següents minerals: bayleyita, swartzita, albrechtschraufita, rabbittita, andersonita, grimselita, widenmannita, znucalita, čejkaïta i agricolaïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a mitjans del segle xix com a mineral secundari d'urani a Edirne, localitat de la província d'Edirne, a la regió de la Màrmara (Turquia). Sol trobar-se associada a altres minerals com: autunita, carnotita, schröckingerita i uraninita.
Referències
[modifica]- ↑ «Liebigite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 maig 2017].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 16 novembre 2025].[Enllaç no actiu]
