Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643),[1] comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Orígens familiars
[modifica]Nasqué al castell de Fontainebleau sent el fill primogènit del rei Enric IV de França i la seva segona esposa Maria de Mèdici. Era net per línia paterna dels reis Antoni I de Navarra i Joana III de Navarra, i per línia materna del gran duc Francesc I de Toscana i de l'arxiduquessa Joana d'Àustria. Pel matrimoni de la seva germana Isabel de França es convertí en cunyat del rei Felip IV de Castella.
Regència i ascens a la corona
[modifica]A la mort del seu pare el 1610 esdevingué rei de França a l'edat de 9 anys. Aquesta joventut comportà la regència de la seva mare Maria de Mèdici, que durà fins al 1614.
L'assassinat de Concino Concini el 24 d'abril de 1617, perpetrat sota la influència del rei, el qual havia influenciat la política de la seva Maria de Mèdici, va permetre relegar de les posicions de poder els favorits de la reina mare, i regnar Lluís XIII segons els seus ideals.
Núpcies i descendents
[modifica]
A l'edat de 14 anys es casà el 24 de novembre de 1615 a la catedral de Burgos amb la infanta Anna d'Àustria, filla del rei Felip III d'Espanya i l'arxiduquessa Margarida d'Àustria. D'aquesta unió nasqueren:
- El príncep Lluís XIV de França (1638-1715), rei de França
- El príncep Felip d'Orleans (1640-1701), duc d'Anjou, Orleans i Valois
Lluís es casà a l'edat de 14 anys amb la infanta Anna d'Àustria. Aquest casament no fou consumat fins al 1619. Les relacions entre els dos membres de dinasties tan oposades fou breument feliç, sobretot per les llargues absències del monarca francès. Després de 23 anys de matrimoni la reina consort finalment aconseguí donar-li un hereu el 1638.
Regne de Navarra
[modifica]El 1620 Lluís XIII decidí revertir el regne de Navarra dins el territori de la Corona francesa, desapareixent així els títols dels reis de Navarra. A partir d'aquest moment tots els reis francesos portaran associats al títol principal de rei de França el de rei de Navarra.
Amb tot, el 1623, Lluís XIII decidí tornar a crear el títol de vescomte de Marsan en la persona d'Enric de Lorena-Armanyac, com a agraïment.