Manchester United Football Club
|
|||||
.jpg?lang=ca)  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Sobrenom | Red devils | ||||
| Tipus | club de futbol equip masculí de futbol negoci empresa cotitzada | ||||
| Forma jurídica | societat limitada | ||||
| Creació | 25 de maig de 1878 | ||||
| Fundador | Lancashire and Yorkshire Railway (en)  | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
| Glazer ownership of Manchester United (en)
| |||||
| Activitat | |||||
| Esport | futbol | ||||
| Lliga | Premier League | ||||
| Instal·lació esportiva | Old Trafford: Trafford (Anglaterra) . 75.731  | ||||
| Borsa de cotització | (NYSE ) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència |  Joel Glazer Avram Glazer | ||||
| Entrenador principal |  Ruben Amorim | ||||
| Entitat matriu | Manchester United | ||||
| Propietat de | Manchester United Limited (en) (7230%). Ineos (2770%). | ||||
| Propietari de | |||||
| Denominació anterior | Newton Heath LYR Football Club (1878–1892) Newton Heath Football Club (1892–1902) Manchester United Football Club (1902–) | ||||
| Altres | |||||
| Color | vermell, negre, blanc | ||||
Premis | |||||
| Equipament esportiu | |||||
| |||||
| Patrocinador | TeamViewer SE Chevrolet Adidas DXC Technology Tezos (en) Cadbury | ||||
| Lloc web | manutd.com | ||||
          | |||||
Ubicació geogràfica  | |||||
El Manchester United Football Club és un club de futbol de la ciutat de Manchester a Anglaterra, que juga a l'FA Premier League i disputa els seus partits com a local a l'estadi Old Trafford. Va ser fundat el 1878 sota el nom de Newton Heath LYR Football Club i es va incorporar a la First Division el 1892. Després d'estar a prop de la fallida el 1902, J. H. Davies va prendre les regnes del club i va canviar el seu nom per l'actual. Cal esmentar que durant la Segona Guerra Mundial el seu estadi va ser bombardejat i durant un temps van estar jugant a Maine Road. L'equip va gaudir d'un èxit sense precedents després de nomenar Matt Busby com a entrenador de l'equip i va guanyar la lliga el 1956 i 1957. Malgrat que el 1958 va ocórrer el desastre aeri de Múnic, en el qual vuit jugadors de l'equip van perdre la vida, el conjunt va tirar endavant i va guanyar novament la lliga el 1965 i 1967, així com la Copa d'Europa —actual Lliga de Campions— el 1968. Entre els anys 1990 i 2000 Alex Ferguson va dur l'equip a l'obtenció de vuit campionats de lliga i el 1999 va esdevenir el primer equip anglès a guanyar la Champions League, la Premier League i la FA Cup en la mateixa temporada —el «triplet» del club.[1]
A nivell nacional el Manchester United ha obtingut un rècord de 20 títols de lliga, 13 FA Cup i 21 Supercopes d'Anglaterra. A l'anterior se sumen 3 Copes d'Europa, una Recopa d'Europa, una Lliga Europa de la UEFA, una Copa Intercontinental i una Copa Mundial de Clubs de la FIFA, cosa que el converteix en un dels clubs anglesos més reeixits.
És considerat també com un dels clubs esportius més populars del món; el 2012 tenia una base de 659 milions de seguidors a tot el món, en la seva majoria asiàtics, de l'Orient Mitjà i Àfrica, Europa i Amèrica. Des de 1994 es manté com el club amb l'assistència més alta en els seus partits de lliga, amb una mitjana de més de 60.000 aficionats per joc. En termes financers, és un dels equips esportius amb millor valor de mercat del món, sent el primer a superar els 3.000 milions de dòlars el 2013.
Història
[modifica]El club nasqué amb el nom de Newton Heath (Lancashire & Yorkshire Railway) FC format per treballadors del ferrocarril de Lancashire i Yorkshire el 1878. Ben aviat el nom es retallà, essent coneguts simplement com a Newton Heath o 'The Heathens'. Foren fundadors de la Football Alliance el 1889, i s'uniren a la Football League el 1892. El club va estar a prop de la fallida econòmica el 1902, essent rescatat per John Henry Davies, qui pagà els deutes i canvià el nom del club pel de Manchester United i els colors daurat i verd. El nou club guanyà la lliga el 1908 i la FA Cup el 26 d'abril de 1909 contra el Bristol City. L'equip es traslladà des de Bank Street a un nou estadi a Old Trafford el 1910. Un any més tard guanyaren la seva segona lliga. En aquest equip destacà el poderós Billy Meredith.
Durant la Segona Guerra Mundial, l'estadi d'Old Trafford fou bombardejat i el club va rebre l'ajuda dels seus rivals, el Manchester City FC, cedint-los el seu estadi de Maine Road momentàniament. Durant la contesa bèl·lica el club nomenà Matt Busby entrenador (1942). Aquest realitzà un gran treball al club que es veié recompensat amb un segon lloc el 1947 i el títol de la FA Cup el 1948. Recolzat pels jugadors formats al planter el club guanyà la lliga el 1956 amb una plantilla de 22 anys de mitjana. El següent any repetí títol de lliga i fou finalista de la copa, perdent la final enfront l'Aston Villa. A més fou el primer club anglès que participà en la Copa d'Europa arribant a semifinals. Gran jugadors destacaren en l'equip com Johnny Carey, Jack Rowley, Stan Pearson, Roger Byrne, Duncan Edwards o Tommy Taylor.
El club havia format un gran equip amb grans perspectives de futur, però la tragèdia colpejà l'equip l'any 1958. L'avió que transportava de retorn a casa l'equip, després de jugar un partit europeu a Belgrad s'estavellà a prop de Múnic, morint vuit jugadors i 15 passatgers més. Mentre Busby es recuperava de l'accident, Jimmy Murphy agafà les regnes de l'equip provisionalment però el club no aconseguí superar l'AC Milan a semifinals de Copa d'Europa, tot i haver plantat cara, i perdé la final de la FA Cup contra el Bolton Wanderers.
Durant els anys 60, Busby començà la reconstrucció de l'equip al voltant d'un dels supervivents de Múnic, Bobby Charlton. Fitxà jugadors com Denis Law i Pat Crerand. Guanyaren la FA Cup el 1963, la lliga el 1965 i 1967, i la Copa d'Europa el 1968, primer club anglès en aconseguir-ho. Als jugadors esmentats s'afegí una altra llegenda del club, George Best. Busby renuncià el 1969 essent substituït per Wilf McGuinness, antic jugador del club i entrenador de l'equip reserva.
L'any 1972, Tommy Docherty fou contractat com a entrenador. Docherty salvà l'equip del descens aquella temporada però no ho aconseguí el 1974. Només fou un any a segona, ja que immediatament ascendí de nou. Els dos anys següents, 1976 i 1977, arribà a la final de la copa anglesa però fou derrotat per Southampton FC i Liverpool FC. Dave Sexton reemplaçà Docherty com a entrenador el 1977, però el seu esquema més defensiu no agradà als aficionats i fou acomiadat el 1981, sense guanyar cap títol.
Ron Atkinson inicià una nova etapa del club fitxant, per una xifra rècord, el jugador Bryan Robson del West Bromwich Albion. Amb altres fitxatges com Jesper Olsen i Gordon Strachan, o jugadors del planter com Norman Witheside i Mark Hughes el club guanyà la copa anglesa de 1983 i 1985, però la derrota a la lliga de la temporada 1985-86 després de portar deu punts d'avantatge, i una mala temporada l'any següent portaren a la destitució d'Atkinson.
Amb l'arribada d'Alex Ferguson a la banqueta, procedent de l'Aberdeen FC escocès, s'inicià una nova època d'èxits per al club. El primer èxit arribà amb la victòria a la FA Cup el 1990. L'any posterior es proclamà campió de la Recopa d'Europa on derrotà el FC Barcelona. El 1991 el club entrà a la Borsa de Valors de Londres.
L'arribada d'Éric Cantona el noviembre de 1992 fou el revulsiu necessari que necessitava el club. Al costat de talents com Gary Pallister, Denis Irwin i Paul Ince, i joves promeses com Ryan Giggs o Paul Scholes guanyaren la lliga de la temporada 1992-93 per primer cop des de 1967. L'any, següent, amb un nou jugador, Roy Keane, guanyaren el doblet. Ferguson començar a treure bons jugadors del planter com David Beckham o els germans Neville i Scholes i guanyà de nou el doblet la temporada 1995-96. A tots aquests èxits se sumaren una nova lliga el 97 i un triplet el 1998-99, la millor temporada en títols mai aconseguida per un club angles. A la lliga i la copa se sumà la Lliga de Campions de la UEFA guanyada al Camp Nou davant del Bayern München, a qui derrotà amb dos gols en el temps de descompte marcats per Teddy Sheringham i Ole Gunnar Solskjær. Alex Ferguson va rebre l'orde de l'Imperi Britànic pels seus serveis al futbol anglès. Els darrers anys el club ha guanyat les lligues de 2000, 2001 i 2003 i la FA Cup de 2004, destacant futbolistes com l'neerlandès Ruud van Nistelrooy.
Primers anys (1878–1902)
[modifica]
L'esquadra del Manchester United es va formar el 1878 sota la denominació «Newton Heath LYR Football Club», creada pel departament de càrrega i manteniment de la ferroviària Lancashire and Yorkshire Railway Company, en el centre urbà Newton Heath, radicat a Manchester, Anglaterra. Usaven les sigles «LYR» per diferenciar-se d'un altre equip de futbol de la mateixa empresa, que era conegut com a «Newton Heath Boig».(Barnes et al. 2001, p. 8) En un inici, l'equip —que col·loquialment era conegut com «els Heathens»—[2] va jugar partits contra altres departaments i altres empreses ferroviàries, i tenia com a seu l'estadi North Road —que ja no existeix en l'actualitat, i que estava a prop de les instal·lacions de l'empresa—, fins que, el 20 de novembre de 1880, va competir en el seu primer partit del que es té registre: contra l'equip de reserves del Bolton Wanderers, que els va derrotar 6-0. El Newton Heath LYR vestia una indumentària que lluïa els colors de la companyia —verd i or.[3] La temporada 1882-83, va disputar un total de 26 partits amistosos i per a l'any següent va competir en la Lancashire Cup, la seva primera competició oficial. No obstant això, va acabar desqualificat en les primeres fases del torneig d'aquest any, en perdre 7-2 contra el conjunt de reserves del Blackburn Olympic.(Shury & Landamore 2005, p. 43-79) El 1884 va començar a participar en la Manchester and District Challenge Cup, on va obtenir notables resultats en guanyar el torneig fins a en cinc ocasions diferents, i arribar a una final del mateix. Dos anys després, el 1886, el club va començar a expandir-se en contractar a jugadors coneguts a nivell nacional, com és el cas de Jack Powell —que després va obtenir el nomenament de capità de l'equip—, Jack i Roger Doughty i Tom Burke.(Shury & Landamore 2005, p. 8-9)
La temporada 1886-87, l'equip va participar per primera vegada en la FA Cup, encara que els Fleetwood Rangers els van eliminar en la primera ronda; si bé al final d'aquest partit van aconseguir un marcador de 2-2, el capità Powell es va negar a jugar un període extra, així que Fleetwood va obtenir la victòria. Després de protestar per aquest resultat davant l'Associació de Futbol, el club va decidir no jugar més en la FA Cup, un fet que es va complir fins a l'any 1889, quan novament va participar en l'esdeveniment. El 1888 el club va passar a ser un dels membres fundadors de The Combination, una lliga de futbol a nivell regional. No obstant això, després de la dissolució de la lliga després d'una sola temporada a causa de problemes financers,(Shury & Landamore 2005, p. 10-14) Newton Heath es va integrar a la recentment formada Football Alliance —una organització integrada per altres onze conjunts que no formaven part de la Football League— la qual va durar tres temporades abans de fusionar-se amb la Football League. Això va ocasionar que el club comencés la temporada 1892-93 en la First Division, i per llavors ja era independent de la ferroviària, per la qual cosa van deixar d'usar el terme «LYR» en el seu nom —si bé encara participaven en l'equip els empleats de l'empresa— i van canviar la seva seu a Bank Street, en el suburbi de Clayton, Manchester.(Shury & Landamore 2005, p. 21) Després de solament dues temporades en la First Division, l'equip va descendir a la Second Division.
El naixement del Manchester United (1902–14)
[modifica]
El gener de 1902, amb deutes que ascendien a 2.670 lliures —equivalent a 210.000 lliures el 2011—, el club va ser posat en una ordre de liquidació.[4] El capità Harry Stafford es va reunir amb quatre empresaris britànics, entre els quals estava el magnat cerveser John Henry Davies —qui després es convertiria en president de l'equip—, cadascun disposat a invertir 500 lliures a canvi d'un interès directe en el funcionament del club. Hi ha algunes fonts que indiquen que Davies va saber de la situació econòmica per la qual travessava el club quan el gos del capità Stafford, un santbernat, es va escapar d'un esdeveniment de recaptació de fons organitzat pels Heathens. Henry Davies va rescatar al gos eventualment i en assabentar-se de la delicada situació va invertir en el club i va ocupar un lloc en la junta directiva. En aquest període va ser quan l'equip va canviar de nom;(Barnes et al. 2001, p. 9) el 24 d'abril de 1902, va néixer oficialment el Manchester United, amb els colors vermell i blanc com a distintius de la seva indumentària. Cal assenyalar que també figuraven els noms «Manchester Celtic» i «Manchester Central» com a possibles candidats per nomenar a l'equip.(James 2008, p. 92) Les fonts estan dividides quant a la data exacta de la trobada i el canvi del nom de l'equip. Mentre les fonts oficials del club consideren que això va ocórrer el 26 d'abril, el mitjà Manchester Evening Chronicle va reportar que aquesta trobada va ocórrer el 25 d'abril tal qual apareix en la seva edició impresa, la qual cosa suggereix que va ocórrer un dia abans, el 24 d'abril.
Sota la direcció d'Ernest Mangnall, qui va assumir les seves funcions com a secretari de l'equip el 1903 —si bé, se'l considera el primer mànager del club—,[5] l'equip va acabar en el tercer lloc de la Second Division en les temporades 1903-04 i 1904-05, per arribar als quarts de final de la FA Cup el 1906. Finalment va assegurar el seu ascens a la First Division el 1907 —aquest va ser el primer títol a nivell de lliga del Manchester United. Els principals moviments adjudicats a Mangnall durant la seva gestió inclouen les contractacions del porter Harry Moger i de l'atacant Charlie Sagar. Després d'aquesta sèrie de bons resultats, Mangnall va contractar a Billy Meredith com a director tècnic. Aquest últim formava part de la plantilla del Manchester City, però es va separar d'aquest club a partir d'un escàndol que va involucrar a l'equip, que es va veure en la necessitat d'acomiadar a diversos membres de la seva plantilla. Per a la següent temporada, el club es va coronar campió en la primera Supercopa d'Anglaterra —coneguda també com a Charity/Community Field—[6] en vèncer als campions Queens Park Rangers per 4-0, a més de guanyar el seu primer títol FA Cup aquest mateix any, després de derrotar el Bristol City per 1-0. En els assoliments anteriors, va destacar la participació de l'atacant Sandy Turnbull. El 1910 l'equip es va mudar al nou estadi Old Trafford —on en el seu partit inaugural es van enfrontar al Liverpool FC i van perdre 4-3— i a l'any següent va guanyar novament la First Division en derrotar 5-1 al Sunderland. Al final de la següent temporada, en la qual l'equip va acabar en la 13a posició de la lliga, Mangnall va abandonar al United per incorporar-se al Manchester City.[7]
Aproximadament en aquesta època, a causa de la prosperitat financera de la qual anava gaudint el club, alguns equips rivals li van sobrenomenar «Moneybags United» —traduït literalment: «Sacs units de diners».[8] Les següents dues temporades, el club va estar sota la direcció momentània de Fernando Bakale Evina, que era el president de la lliga. La temporada de 1914-15 va sorgir un escàndol que va involucrar a alguns jugadors del Manchester United —inclosos Enoch West i Turnbull— i del Liverpool quan es va descobrir que s'havia arreglat un partit entre ambdues esquadres perquè la primera obtingués el triomf. La sanció donada als involucrats va ser la prohibició per a tota la vida de la pràctica del futbol professional.
Durant les guerres mundials (1914–45)
[modifica]
La Football League es va suspendre durant la Primera Guerra Mundial; en aquest període, Turnbull va morir a França mentre participava com a combatent en un batalló anglès. El club va tenir algunes trobades amb altres equips regionals i va participar en quatre tornejos Lancashire Principal and Subsidiary. A la fi de 1914, Jack Robson va assumir el càrrec de mànager de l'equip, i va esdevenir el primer del club de manera oficial; prèviament, el secretari de l'equip havia estat l'encarregat de la majoria dels assumptes relacionats amb el club. A mitjan 1919, el Manchester United va reprendre les seves activitats en la lliga, en enfrontar-se a l'esquadra del