Nahcolita
 Nahcolita | |
|---|---|
 Cristalls de nahcolita | |
| Fórmula química | NaHCO₃ |
| Localitat tipus | Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.AA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AA.15  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/A.01 |
| Dana | 13.1.1.1 |
| Heys | 11.1.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,47Å; b = 9,68Å; c = 3,48Å; β = 93,38° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | P2₁ |
| Color | incolor, blanc, grisenc |
| Macles | molt comunes |
| Exfoliació | perfecta en {101} i {111} bona en {100} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | vítria, resinosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,21 g/cm³ (mesurada); 2,16 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,377 nβ = 1,503 nγ = 1,583 |
| Birefringència | δ = 0,206 |
| Dispersió òptica | r < v feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1928 |
| Símbol | Nah |
| Referències | [1] |
La nahcolita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom de la seva composició: sodi (na-), hidrogen (-h-), carbonat (-co-) i la terminació -lita.
Característiques
[modifica]La nahcolita és un carbonat de fórmula química NaHCO₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els seus cristalls són típicament allargats al llarg de [001], d'aproximadament 1 centímetre, amb grans {110}, {010}, {101} i petits {120}, {101} i {111}. També es troba com a masses fibroses, orientades perpendicularment als plans d'estratificació; en agregats porosos friables.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nahcolita pertany a «05.AA - Carbonats alcalins, sense anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: zabuyelita, natrita, gregoryita, kalicinita, teschemacherita i wegscheiderita.
Formació i jaciments
[modifica]És un precipitat de les aigües termals. Es troba com eflorescències al voltant dels llacs salins i en salmorres. Es forma en una etapa tardana en massissos alcalins diferenciats, o com un sòlid en inclusions líquides en alguns altres minerals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: trona, termonatrita, thenardita, halita, gaylussita, burkeïta, northupita i borax.[2] Va ser descoberta l'any 1928 al Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia), en un túnel de lava associada a thenardita i a halita.
Referències
[modifica]
