National Electrical Code
El National Electrical Code (NEC), o NFPA 70, és una norma d'adopció regional per a la instal·lació segura de cablejat i equips elèctrics als Estats Units. Forma part de la sèrie del Codi Nacional d'Incendis publicada per la National Fire Protection Association (NFPA), una associació comercial privada.[1] Malgrat l'ús del terme "nacional", no és una llei federal. Normalment l'adopten els estats i els municipis en un esforç per estandarditzar l'aplicació de les pràctiques elèctriques segures.[2] En alguns casos, el NEC es modifica, altera i fins i tot pot ser rebutjat en lloc de les regulacions regionals tal com voten els òrgans de govern locals.
L'"autoritat competent" inspecciona el compliment de les normes.[3][4]
No s'ha de confondre el NEC amb el Codi Nacional de Seguretat Elèctrica (NESC), publicat per l'Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE). El NESC s'utilitza per a sistemes de serveis públics d'energia elèctrica i comunicació, com ara línies aèries, línies subterrànies i subestacions elèctriques.[5]
Rerefons
[modifica]El NEC està desenvolupat pel Comitè del Codi Elèctric Nacional de la NFPA, que consta de vint panells d'elaboració de codis i un comitè tècnic correlacionat. El treball sobre el NEC està patrocinat per la National Fire Protection Association. El NEC està aprovat com a estàndard nacional americà per l'American National Standards Institute (ANSI). S'identifica formalment com a ANSI/NFPA 70.
Publicat per primera vegada el 1897, el NEC s'actualitza i es publica cada tres anys, i l'edició del 2023 és la més actual. La majoria dels estats adopten l'edició més recent al cap d'uns quants anys de la seva publicació. Com passa amb qualsevol codi "uniforme", les jurisdiccions poden ometre o modificar regularment algunes seccions o afegir els seus propis requisits (de vegades basats en versions anteriors del NEC o pràctiques acceptades localment). Tanmateix, cap tribunal ha culpat ningú per utilitzar la darrera versió del NEC, fins i tot quan el codi local no s'havia actualitzat.[6]
Als Estats Units, qualsevol persona, inclosa la ciutat que emet els permisos d'obra, pot afrontar una demanda de responsabilitat civil per crear negligentment una situació que resulti en la pèrdua de vides o propietats. Aquells que no compleixin les millors pràctiques de seguretat conegudes han estat considerats negligents. Aquesta responsabilitat i el desig de protegir els residents han motivat les ciutats a adoptar i fer complir codis de construcció que especifiquen estàndards i pràctiques per als sistemes elèctrics (així com altres departaments com ara els sistemes d'aigua i gas combustible). Això crea un sistema pel qual una ciutat pot evitar les demandes adoptant un únic conjunt estàndard de lleis de codis de construcció. Això ha portat a què el NEC es converteixi en el conjunt estàndard de facto de requisits elèctrics.[7] Un electricista amb llicència haurà passat anys d'aprenentatge estudiant i practicant els requisits del NEC abans d'obtenir la seva llicència.
L'extensió personalitzada de Desactivació i Desmantellament (D&D) de l'estàndard del codi elèctric definit pel Codi Elèctric Nacional es va desenvolupar perquè els estàndards d'enginyeria i els requisits del codi actuals no aborden adequadament les situacions úniques que sorgeixen durant les activitats de D&D a les instal·lacions del Departament d'Energia dels EUA (DOE). Cal una guia addicional per aclarir el codi elèctric actual per a aquestes situacions. El document d'orientació proporciona orientació sobre com interpretar articles seleccionats de la NFPA 70, "Codi Elèctric Nacional" (NEC), en particular certs articles de l'article 590, "Energia Temporal", per a activitats elèctriques de D&D a les instal·lacions del DOE.[8]
El NEC també conté informació sobre la definició oficial de HAZLOC i els estàndards relacionats donats per l'Administració de Seguretat i Salut en el Treball i sobre el tractament de llocs perillosos com ara atmosferes explosives.
Accés públic
[modifica]El NEC està disponible com un llibre enquadernat que conté aproximadament 1000 pàgines. Ha estat disponible en format electrònic des de l'edició de 1993. Tot i que el codi s'actualitza cada tres anys, algunes jurisdiccions no adopten immediatament la nova edició.
El NEC també està disponible com un model de codificació digitalitzada i restringida que es pot llegir en línia gratuïtament en certes plataformes informàtiques que admeten el programari de visualització restringida; tanmateix, aquesta versió digital no es pot desar, copiar ni imprimir.
Als Estats Units, la llei estatutària no pot tenir drets d'autor i és d'accés lliure i qualsevol persona la pot copiar.[9] Quan una organització d'estàndards desenvolupa un nou model de codificació i encara no és acceptat per cap jurisdicció com a llei, continua sent propietat privada de l'organització d'estàndards i es pot restringir al lector que descarregui o imprimeixi el text per a la seva visualització fora de línia. Per a aquest privilegi, el model de codificació encara s'ha de comprar com a suport imprès o en format electrònic (per exemple, PDF). Un cop el model de codificació s'ha acceptat com a llei, perd la protecció dels drets d'autor i es pot obtenir lliurement sense cap cost.
Estructura
[modifica]El NEC està compost d'una introducció, nou capítols, els annexos de l'A al J i l'índex. La introducció estableix l'objectiu, l'abast, l'aplicació i les normes o la informació de naturalesa general. Els primers quatre capítols tracten les definicions i normes per a les instal·lacions (voltatges, connexions, marcatges, etc.), els circuits i la protecció dels circuits, els mètodes i materials per al cablejat (dispositius de cablejat, conductors, cables, etc.) i els equips d'ús general (cordons, receptacles, interruptors, escalfadors, etc.). Els tres capítols següents tracten les ocupacions especials (alt risc per a diverses persones), els equips especials (senyals, maquinària, etc.) i les condicions especials (sistemes d'emergència, alarmes, etc.). El capítol 8 és específic per als requisits addicionals per als sistemes de comunicacions (telèfon, ràdio/TV, etc.) i el capítol 9 està compost per taules sobre les propietats dels conductors, cables i conductes, entre altres coses. Els annexos AJ es refereixen a normes de referència, càlculs, exemples, taules addicionals per a la correcta implementació de diversos articles del codi (per exemple, quants cables caben en un conducte) i una ordenança d'adopció de models.
La introducció i els primers 8 capítols contenen parts numerades, articles, seccions (o llistes o taules), ítems, especificacions, inclusions/exclusions, inclusió/exclusió precisa, excepcions en cursiva i material explicatiu, és a dir, explicacions que no formen part de les normes. Els articles es codifiquen amb números i lletres, com a ###.###(A)(#)(a). Per exemple, 805.133(A)(1)(a)(1), es llegiria com a "article 805, secció 133, ítem (A) Separació d'altres conductors, inclusió específica (1) En canals, safates de cables, caixes,... inclusió (a) Altres circuits, inclusió precisa (1) Classe 2 i Classe 3...." i es trobaria al capítol 8, part IV Mètodes d'instal·lació dins d'edificis. Per a referències internes, alguns articles llargs es divideixen en "parts" amb números romans (parts I, II, III, etc.).
Cada article de codi està numerat segons el capítol en què es troba. Els mètodes de cablejat acceptats pel NEC es troben al capítol 3, per tant, tots els articles de codi de mètodes de cablejat aprovats es troben al voltant dels 300. Fa temps que s'estan fent esforços per fer que el codi sigui més fàcil d'utilitzar. Alguns d'aquests esforços inclouen l'ús de la mateixa extensió per a tots dos articles de codi i per a la compatibilitat amb mètodes de cablejat.
L'NFPA també publica un Manual NEC de 1.497 pàgines (per a cada nova edició de NEC) que conté el codi complet, a més d'il·lustracions i explicacions addicionals, i referències creuades útils dins del codi i a versions anteriors del codi. Les explicacions només són de referència i no són aplicables.
Molts requisits de la NEC fan referència a dispositius i aparells "llegats a la llista" o "etiquetats", i això significa que l'article ha estat dissenyat, fabricat, provat o inspeccionat i marcat d'acord amb els requisits de l'agència que l'ha llicenciat. Perquè estigui a la llista, el dispositiu ha de complir les proves i altres requisits establerts per una agència que l'ha llicenciat, com ara Underwriters Laboratories (UL), SGS North America, Intertek (anteriorment ETL), Canadian Standards Association (CSA) o FM Approvals (FM). Aquests són exemples de "laboratoris d'assaig reconeguts nacionalment" (NRTL) aprovats per l'Administració de Seguretat i Salut Ocupacional (OSHA) del Departament de Treball dels EUA segons els requisits de 29 CFR 1910.7.[10] Només un dispositiu a la llista pot portar la marca (o "marca") de l'agència que l'ha llicenciat. En pagar una tarifa d'investigació per determinar-ne l'adequació, s'inicia una investigació. Perquè l'agència que l'ha llicenciat l'ha de provar com a apte per a un propòsit concret (per exemple, "ubicacions humides", "abast domèstic"), un dispositiu ha de ser provat per a aquest ús específic i, a continuació, s'ha d'aplicar l'etiqueta adequada al dispositiu. Es paga una tarifa a l'agència de cotització per cada article etiquetat així, és a dir, per cada etiqueta. La majoria de les NRTL també exigeixen que s'inspeccionin les instal·lacions i els processos del fabricant com a prova que un producte es fabricarà de manera fiable i amb les mateixes qualitats que la mostra o mostres presentades per a la seva avaluació. Una NRTL també pot dur a terme proves de mostreig periòdiques de productes estàndard per confirmar que es compleixen els criteris de disseny de seguretat durant la producció. A causa de la reputació d'aquestes agències de cotització, l'"autoritat competent" (o "AHJ", com se les coneix comunament) normalment acceptarà ràpidament qualsevol dispositiu, aparell o equip que tingui aquesta etiqueta, sempre que un usuari final o instal·lador utilitzi el producte d'acord amb les instruccions del fabricant i les limitacions de la norma de cotització. Tanmateix, una AHJ, segons les disposicions del Codi Elèctric Nacional, té l'autoritat per denegar l'aprovació fins i tot per a productes llistats i etiquetats. De la mateixa manera, una AHJ pot fer una aprovació per escrit d'una instal·lació o producte que no compleixi els requisits del NEC o de la cotització, tot i que normalment això només es fa després d'una revisió adequada de les condicions específiques d'un cas o ubicació concrets.
Requisits
[modifica]L'article 210 tracta els "circuits derivats" (en contraposició als circuits de servei o d'alimentació) i els endolls i accessoris dels circuits derivats. Revista Electrical Construction and Maintenance, Branch Circuits, Part 2. Hi ha requisits per al nombre mínim de derivacions i la col·locació dels endolls, segons la ubicació i la finalitat de la presa de corrent. Deu elements importants de l'article 210 s'han resumit en un llibre de codis.[11]
Els sistemes de cablejat de circuits d'alimentació i derivació estan dissenyats principalment per a conductors de coure. El cablejat d'alumini està llistat per Underwriters Laboratories per a aplicacions de cablejat interior i es va començar a utilitzar cada cop més al voltant de 1966 a causa del seu menor cost. Abans de 1972, però, el cable d'alumini utilitzat es fabricava per adaptar-se a l'aliatge d'alumini de la sèrie 1350, però aquest aliatge finalment es va considerar inadequat per a circuits derivats a causa de la corrosió galvànica on el coure i l'alumini es tocaven, cosa que resultava en un contacte deficient i una resistència al flux de corrent deficient, problemes de sobreescalfament del connector i un possible risc d'incendi. Avui dia, s'ha aprovat un nou cable d'alumini (AA-8000) per a circuits derivats que no causa corrosió on entra en contacte amb el coure, però no està fàcilment disponible i no es fabrica per sota de la mida #8 AWG. Per tant, el cable de coure s'utilitza gairebé exclusivament en circuits derivats.
Cal un interruptor de circuit per fallada a terra (GFCI) per a totes les preses de corrent en llocs humits definits al Codi. El NEC també té normes sobre quants circuits i preses de corrent s'han de col·locar en un habitatge residencial determinat i a quina distància poden estar en un tipus d'habitació determinat, en funció de la longitud típica del cable dels petits electrodomèstics.
Durant la Segona Guerra Mundial es va permetre que les carcasses d'alguns aparells de cablejat fix inclosos en la llista especial, incloent-hi fogons, forns, plaques de cocció i assecadores de roba, es connectessin a terra a través del seu conductor neutre com a mesura per conservar el coure. Aquesta pràctica es va eliminar a l'edició de 1996, però les instal·lacions existents (anomenades "obra antiga") encara poden permetre que això es mantingui.
A partir del 1962, el NEC va exigir que les noves preses de corrent domèstiques de 120 volts, per a ús general, estiguessin connectades a terra i polaritzades. Els connectors NEMA implementen aquests requisits.
El NEC també permet els endolls amb connexió a terra en cablejat sense connexió a terra protegit per un GFCI; això només s'aplica quan els endolls antics sense connexió a terra es substitueixen per endolls amb connexió a terra, i els endolls nous han d'estar marcats amb "Sense connexió a terra d'equip" i "Protegit per GFCI".
El Codi de 1999 exigia que els nous endolls de 120/240 volts, com els de les cuines i assecadores elèctriques, també estiguessin connectats a terra, cosa que fa necessària una quarta ranura a la part frontal. Els canvis en les normes sovint creen problemes per a les obres noves en edificis antics.
A diferència dels interruptors i fusibles, que només obren el circuit quan el corrent supera un valor fix durant un temps determinat, un dispositiu GFCI interromprà el servei elèctric quan més de 4 a 6 mil·liamperes de corrent en qualsevol dels conductors s'escapin a terra. Un GFCI detecta un desequilibri entre el corrent del costat "calent" i el corrent del costat "neutre". Un endoll GFCI pot servir de protecció per a diversos endolls convencionals aigües avall. Els dispositius GFCI vénen en moltes configuracions, com ara interruptors, dispositius portàtils i endolls.
Un altre dispositiu de seguretat introduït amb el codi de 1999 és l'interruptor de circuit per falla d'arc (AFCI). Aquest dispositiu detecta arcs de calent a neutre que es poden desenvolupar quan l'aïllament entre els cables es desgasta o es fa malbé. Mentre que els arcs de calent a neutre no dispararien un dispositiu GFCI, ja que el corrent encara està equilibrat, els circuits d'un dispositiu AFCI detecten aquests arcs i aturaran un circuit. Els dispositius AFCI generalment substitueixen l'interruptor del circuit. A partir del Codi Elèctric Nacional de 1999, la protecció AFCI és obligatòria en construccions noves en tots els circuits de 15 i 20 amperes i 125 volts que arriben a les habitacions.[12]
Protecció de conductes i cables
[modifica]El NEC exigeix que els conductors d'un circuit estiguin dins d'una canonada, cable, rasa, cordó o safata de cables. Cal una protecció addicional, com ara un cable NM dins de la canonada, si el mètode d'instal·lació està subjecte a danys físics, tal com determina l'autoritat competent.
El NEC estableix tres requisits generals que els conductes de PVC han de complir per garantir instal·lacions elèctriques segures. Aquests requisits inclouen:[13]
1. Compliment de les normes UL: Els conductes de PVC utilitzats en instal·lacions elèctriques han de complir les normes UL (Underwriters Laboratories) dissenyades específicament per a conductes de PVC. Això garanteix que el conducte compleixi els criteris de seguretat i rendiment necessaris.
2. Idoneïtat ambiental: el conducte de PVC ha de ser adequat per a l'entorn en què s'instal·larà. Hi ha diferents tipus de conductes de PVC disponibles per a entorns interiors, exteriors, humits o corrosius. L'elecció del tipus adequat garanteix la longevitat i la fiabilitat del sistema de conductes.
3. Marcatge i identificació: Els conductes de PVC han de portar els marcatges adequats per a la seva identificació, com ara el nom o la marca comercial del fabricant, la mida del conducte i l'estàndard elèctric aplicable. Aquests marcatges ajuden a identificar el conducte i a verificar el seu compliment amb els estàndards requerits.
Classificació de temperatura
[modifica]La temperatura nominal d'un cable és generalment la temperatura ambient màxima segura a la qual el cable pot transportar potència a plena càrrega sense que l'aïllament del cable es fongui, s'oxidi o s'autoigni. Un cable a plena càrrega s'escalfa lleugerament a causa de la resistència metàl·lica del cable, però aquest escalfament del cable es té en compte en la temperatura nominal del cable. (NEC 310.10)[14]
El NEC especifica un nombre acceptable de conductors en zones concorregudes, com ara dins de conductes, conegut com a classificació d'ompliment. Si se supera la classificació d'ompliment acceptada, tots els cables del conducte es redueixen, cosa que redueix la seva temperatura ambient màxima de funcionament acceptable. La reducció és necessària perquè diversos conductors que transporten potència a plena càrrega generen calor que pot superar la classificació de temperatura d'aïllament normal. (NEC 310.16)
El NEC també especifica ajustaments de l'ampacitat per a cables en conductes circulars exposats a la llum solar a les teulades, a causa dels efectes d'escalfament de la radiació solar. Revista Electrical Construction and Maintenance, Conductors for General Use, Capítol 3 Articles del NEC, començant per l'article 342 Es preveu que aquesta secció es modifiqui per incloure cables en futures edicions.
En determinades situacions, la temperatura nominal pot ser superior al normal, com ara en el cablejat de pom i tub, on és probable que dos o més cables de càrrega no estiguin mai a prop. Una instal·lació de pom i tub utilitza cables suspesos a l'aire. Això els dóna una major capacitat de dissipació de calor que el cable NM-2 estàndard de tres cables, que inclou dos cables de càrrega i retorn ben agrupats.[15]
Estat dels drets d'autor
[modifica]NEC, com molts estàndards de la NFPA, depèn de les vendes dels seus estàndards amb drets d'autor per finançar el seu desenvolupament. El 2016, el grup PUBLIC.RESOURCE.ORG, INC va publicar còpies del codi en línia de forma gratuïta, argumentant que, com a estàndard adoptat com a llei, hauria d'estar disponible públicament. El cas qüestiona la naturalesa de les fonts de finançament per al desenvolupament dels estàndards, que sovint s'adopten com a llei, però es creen sense diners dels contribuents. En resposta, la NFPA ha assenyalat que posarà a disposició en línia una versió gratuïta dels seus estàndards, tot i que en un fòrum menys convenient que l'estàndard que està disponible per a la compra.[16]
Referències
[modifica]- ↑ "National Electrical Code" and "NEC" are registered trademarks of the NFPA.
- ↑ «State Adoptions of the National Electrical Code» (en anglès). [Consulta: 17 febrer 2024].
- ↑ «What Are The NEC Area Classifications for a Firewatch?» (en anglès). Arxivat de l'original el 6 January 2016. [Consulta: 15 octubre 2012].
- ↑ «Electrical Standards for Construction» (en anglès). U.S. DOL, OSHA. [Consulta: 15 octubre 2012].
- ↑ Ichim, Teodora. «Tips for Wiring an Electrical Outlet to Meet Code Requirements» (en anglès). Electrical Path, 15-01-2026. [Consulta: 19 gener 2026].
- ↑ Chesapeake, I. E. C.. Electrical Pre-Apprenticeship and Workforce Development Manual (en anglès). Cengage Learning, 2012-01-08. ISBN 978-1133710752.
- ↑ «NEC Adoption Map By State» (en anglès). National Electrical Manufacturers Association, 01-07-2019.
- ↑ Electrical Code Guidance for Decontamination and Decommissioning Activities at DOE Facilities(D&D KM-IT Best Practice)
- ↑ Link to text of the court's decision for 293 F.3d 791, Peter VEECK, doing business as Regional Web, Plaintiff-Counter Defendant-Appellant, v. SOUTHERN BUILDING CODE CONGRESS INTERNATIONAL, INC., Defendant-Counter Claimant-Appellee., No. 99-40632, United States Court of Appeals, Fifth Circuit, June 7, 2002 https://law.resource.org/pub/us/case/reporter/F3/293/293.F3d.791.99-40632.html
- ↑ «Nationally Recognized Testing Laboratories (NRTLs) | Current List of NRTLs» (en anglès). www.osha.gov. [Consulta: 28 març 2016].
- ↑ National Electrical Code Top Ten Tips: Article 210, Branch Circuits
- ↑ «AFCISafety.org» (en anglès). www.afcisafety.org. [Consulta: 28 març 2016].
- ↑ Ledes, tube. «Understanding the NEC PVC Conduit Requirements» (en anglès). Ledes, 07-12-2023.
- ↑ «Temperature Limitations of Connections Must Not Be Exceeded» (en anglès). Electrical Contractor Magazine.
- ↑ «334.30 Securing and Supporting.» (en anglès). ElectricalLicenseRenewal.com.
- ↑ «Am. Soc'y for Testing & Materials v. Public.Resource.Org, Inc., 13-cv-1215 (TSC) | Casetext Search + Citator» (en anglès). casetext.com. Arxivat de l'original el February 28, 2023. [Consulta: 4 març 2023].
