Paolo Montarsolo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 març 1925  Nàpols (Itàlia) |
| Mort | 31 agost 2006 (81 anys) Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, professor de veu, realitzador, actor, bass singer (en)  |
| Veu | Baix |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Germans | Carlo Montarsolo |
| Premis | |
     | |
Paolo Montarsolo (Portici prop de Nàpols (Campània), 16 de març, 1925 - Roma (Laci), 31 d'agost, 2006), va ser un baix operístic italià especialment associat amb papers còmics,[1] i personatges rossinians.[2] Era germà del pintor Carlo Montarsola (1922-2005).[3] Deia de si mateix que era un basso buffo.[4]
Després d'estudis vocals a Nàpols i Milà, Montarsolo va debutar al Teatro San Carlo el 1949 i a La Scala el 1951, primer cantant petits papers però ràpidament es va consolidar en papers còmics en òperes de Wolfgang Amadeus Mozart i Gioachino Rossini, i va participar en molts revivals de Òperes del segle xviii de compositors com Giovanni Battista Pergolesi, Luigi Cherubini, Domenico Cimarosa, Giovanni Paisiello, etc.
El 1954, va començar a aparèixer fora d'Itàlia, sobretot a Viena, Salzburg, París, Londres, Glyndebourne. Va fer el seu debut americà el 1957 a l'Òpera de Dallas, que va aparèixer posteriorment a l'Òpera de San Francisco, a la Lyric Opera of Chicago (1958)[5] i al Metropolitan Opera a Nova York. És memorable el seu paper de Don Magnfico, un duo amb Enzo Dara a Covent Garden (Londres) sota la direcció de Claudio Abbado.[6] Al Gran Teatre del Liceu de Barcelona entre molts altres obres,[7] el 1985 va destacar la seva versió d'El barber de Sevilla, en la qual va interpretar la part de Don Basilio.[2]
A més del repertori italià dels segles xviii i xix, també va obtenir molt reconeixement en papers de personatges com La forza del destino com Fra Melitone, Geronte a Manon Lescaut de Puccini, Gianni Schicchi, Der Rosenkavalier com Baró Ochs, el Doctor a Wozzeck, així com papers en moltes obres contemporànies de Rota, Tosatti, etc.
Es va retirar de l'escenari l'any 1997, però va continuar actiu com a director d'escena i professor. Va morir a Roma el 2006.[6]
Referències
[modifica]- ↑ CCMA. «Una tarda a l'òpera - Paolo Montarsolo, el baix més divertit». [Consulta: 24 maig 2026].
- 1 2 «Paolo Montarsolo». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Note di colore: Tributo all'arte dei fratelli Montarsolo» (en italià). Catalogo totale definitivo p. 757. Ministero degli Affari Esteri e della Cooperazione Internazionale. [Consulta: 25 maig 2026].
- ↑ Tuck, Lon «A 'Basso-Buffo' on Opera Buffa» (en anglès). The Washington Post, 22-04-1979.
- ↑ Duffie, 1981.
- 1 2 Schmitt, Jacques «Paolo Montarsolo» (en francès). Res Musica, 14-09-2006 [Consulta: 25 maig 2026].
- ↑ «Paolo Montarsolo». Annals del Gran Teatre del Liceu. Gran Teatre del Liceu, 2026. [Consulta: 25 maig 2026].
Bibliografia
[modifica]- Opera Guide, Roland Mancini i Jean-Jacques Rouveroux, Fayard, 1986.
- Opera News, Obituaris, novembre de 2006.
Enllaços externs
[modifica]- Duffie, Bruce. «Basso Buffo Paolo Montarsolo: A Conversation with Bruce Duffie» (transcript d'una intezrvista) (en anglès). WNIB - Classical 97, 03-10-1981.
