Pina de Ebro
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Ebre | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Aragó | ||||
| Província | província de Saragossa | ||||
| Capital | Pina de Ebro | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.478 (2025) (8,02 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 309,166451 km² | ||||
| Altitud | 161 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | María Teresa Martínez Toledo | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 50750 | ||||
| Codi INE | 50208 | ||||
| Lloc web | pinadeebro.es | ||||
.svg?lang=ca)
Pina de Ebro és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Baixa de l'Ebre.
Geografia
[modifica]Integrat a la comarca Ribera Baixa de l'Ebre, se situa a 40 quilòmetres de la capital aragonesa. El terme municipal està travessat per l'autopista AP-2 i la carretera N-2 entre els punts quilomètrics 358 i 375.
El relleu està determinat per la depressió de l'Ebre, riu que discorre pel sud de la localitat, d'oest a est. Hi ha també algunes elevacions aïllades en la transició cap a la zona desèrtica dels Monegres (la més elevada rep el nom de Purburell, de 417 metres d'altitud, prop de Bujaraloz) i en l'extrem nord-oriental s'alça la Serra d'Alcubierre, que en aquesta zona arriba als 570 metres. El poble s'alça a la zona més baixa, a 161 metres sobre el nivell del mar, si bé el riu abandona el municipi a una altura de 150 metres.
La seva temperatura mitjana anual és de 14,9 °C i té una precipitació anual de 350 mm.
Blasó
[modifica]Escut
[modifica]Escut quadrilong de base arrodonida, que porta d'or, tres pinyes baixes, ben ordenades, amb els carpels de sinople, filetejats de plata. Al timbre, Corona Reial oberta.[1] Va ser aprovat el 30 de novembre de 2004.
Bandera
[modifica]La bandera de Pina d'Ebre és un drap groc d'una proporció de 2m d'alt per 3 d'ample, amb tres pinyes baixes, dues al capdamunt i una la part de sota, amb els carpels verds, filetejats de blanc.[2] Va ser aprovada el 30 de novembre de 2004.
Història
[modifica]Edat mitjana
[modifica]El territori de Pina va ser reconquerit als musulmans per Alfons I el Bataller el 1127. Del període comprès entre 1134 i 1198 es coneixen els noms de sis tinents: Jordán, García Ortiz, Gostio, Ortiz Ortiz, Jordán de Pina i Martín Pérez de Villel. D'altra banda, els ordes militars van tenir importants interessos en aquesta localitat. El de Sant Joan de Jerusalem va instal·lar-hi una comanda el primer comenador de la qual va ser Domingo de Ricla, sent el seu primer esment de l'any 1184, mentre que l'Orde del Temple va tenir també nombroses possessions.[3]
El 1164 es va concedir a Pina el terme de les terres i furs de població. El 1174, Alfons el Cast va donar Pina com a regal de noces a la seva esposa, Sancha de Castella, la qual cosa va tornar a ocórrer 57 anys més tard amb Jaume I i la seva esposa. Una gran riuada esdevinguda el 1259 va arrasar la localitat i aquest últim monarca va fer lliurament de terrenys més endins per reedificar el nou poble, eximint la població de pagar la contribució durant un període de dos anys. Hi ha constància que, el 1350, la pesta negra —que des de l'est peninsular havia arribat a Saragossa a la fi de 1348— va deixar despoblats llocs com El Rebollar, Talavera i la Mechana del Figueral.[4]
Al segle xv, el futur rei Ferran II d'Aragó, després conegut com el Catòlic, va descansar a Pina dos dies abans de la seva coronació. El 1492, a Pina es va organitzar la jurisdicció senyorial que comprenia, a més de la pròpia Pina, Alcubierre, Monegrillo, Cinco Olivas, Torres i Barbués. Aquesta organització duraria fins a 1851.[5]
Edat Moderna i Contemporània
[modifica]
El 1557, la pesta va tornar a assotar Pina, fet que es repetiria els anys 1652 i 1835. Al començament de l'Edat Moderna, la població de Pina era tant cristiana com a musulmana; en el cens dut a terme en 1495, més del 40 % de les llars pertanyien a moriscos.[6] El 1588 es va produir una matança de moros en la localitat, sent assassinades unes 700 persones.
Durant el segle xix, Pina va sofrir els avatars de les diferents guerres que va sofrir el país. En 1808, durant a Guerra del francès, va ser presa pels francesos. I durant les Guerres Carlistes, un batalló de milicians va convertir en fortalesa el Palau dels Comtes de Sástago (1836); però tres anys més tard, les hosts de Ramón Cabrera van atacar als milicians de la localitat i van cremar el Palau.[5] El 1840, Pina va ser el centre d'aprovisionament dels nacionals que van anar a la conquesta de Morella.
El 1835, es crea el partit judicial de Pina, essent aquesta la capital de divuit pobles. Pascual Madoz, en el seu Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya de 1845, refereix que Pina «compta amb 430 cases, antigues i de sòlida construcció, en les quals s'inclouen la de l'ajuntament i presó; un palau del Comte de Sástago que en la guerra de la independència va servir de fort als francesos». Comenta també l'existència, en el seu terme, del despoblat d'Alcalá «que va ser un lloc de moros», situat entre Pina i Gelsa, i que havia estat abandonat el 1610. Quant a l'economia, la localitat produïa blat, ordi, blat de moro, vi i oli; posseïa dos molins fariners, diversos d'oli i tres forns de pa coure.[7] Amb el final del segle XIX va arribar a Pina el ferrocarril i el primer tren va passar pel municipi el 1884.
Durant la Guerra Civil, Pina va ser focus de nombrosos combats entre tots dos bàndols. La destrucció de l'església parroquial del poble testifica la cruesa dels mateixos. La columna Durruti, en el seu intent de conquistar Saragossa, va prendre Bujaraloz, La Almolda i Osera, on va quedar detingut el seu avanç; la columna anarcosindicalista va romandre atrinxerada a Pina d'Ebre.