Polla de Samoa
| Gallinula pacifica | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
| UICN | en perill crític |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Gruiformes |
| Família | Rallidae |
| Gènere | Gallinula |
| Espècie | Gallinula pacifica (Hartlaub i Finsch, 1871) Gallinula pacifica |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Pareudiastes pacificus |
La polla de Samoa[1] (Gallinula pacifica) és una espècie d'ocell gairebé incapaç de volar endèmica de l'illa de Savai'i, a Samoa, que es troba en perill crític d'extinció[2] si es que no s'ha extingit.[3] Com que ha desenvolupat adaptacions per a un estil de vida més terrestre i, almenys en part, hàbits nocturns, probablement és millor situar-la en un gènere diferent, el Pareudiastes (que de vegades també inclou la polla de Makira, G. silvestris, més distintiva),[4] però aquest tema encara no s'ha investigat a fons. Els samoans nadius la coneixien com a «puna'e» ("el que salta"); es deia que això estava relacionat amb l'hàbit de l'ocell de fer un salt del seu lloc de repòs corrent cap a cobert quan s'espanta.[4]
Descripció
[modifica]Aquesta petita polla d'aigua tenia una longitud d'uns 25 cm. El plomatge era de color blau fosc al cap, el coll i el pit, en contrast amb una gropa i una cua completament negres. Les parts superiors eren d'un color olivaci fosc amb una brillantor verdosa. El bec i l'escut frontal eren de color groguenc a vermell ataronjat. Els ulls i les potes eren vermells.[5]
Ecologia
[modifica]A causa dels hàbits probablement nocturns, tenia els ulls grossos. L'hàbitat eren els boscos primaris de muntanya. La dieta consistia en insectes i altres petits invertebrats que eren depredats excavant el terra i la fullaraca; els ocells captius emmalaltien quan se'ls alimentava amb una dieta vegetal. Els ous que es diu que pertanyen a aquesta espècie es van trobar en un niu a terra fet de branquetes i herba. Els nadius afirmaven, però, que els puna'e niaven en caus; no és clar si van confondre la polla de Samoa amb petrells o baldrigues (que fan grunyits similars - vegeu més avall - i nien en caus) o si simplement es referien a buits raspats a terra.[5]
Extinció
[modifica]Va ser vist per primera vegada per John Stanislaw Kubary l'any 1869 i recollit per última vegada el 1873 durant l'expedició britànica Challenger. En total, hi ha deu o onze exemplars restants i un o dos ous en museus (per exemple, a Leiden, Nova York, Liverpool i Londres).[5]
Pel que sembla, es va extingir a la dècada de 1870 a causa de la depredació per espècies introduïdes com rates i gats ferals. A més, es notava que tenia bon gust i sembla que es caçava per menjar. Reed (1980) va informar del testimoni d'un local que afirmava que l'ocell estava extingit des del 1907.[6] No obstant això, hi va haver albiraments no confirmats a la selva tropical de les terres altes el 1984 (22 i 23 d'agost)[7] i el 2003, i en aquest darrer any, es va sentir un crit profund i engolit "ooh-ooh-ooh" dels ocells, que no concorda amb les vocalitzacions de l'espècies de ràl·lids que se sap que sobreviuen a Savai'i.[8] És probable que aviat comenci el treball de camp per determinar la identitat dels ocells misteriosos, ja que hi ha una amenaça creixent de tala massiva.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Multilingual Version – IOC World Bird List 15.1» (en anglès). IOC. [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ «Samoan Moorhen | Pareudiastes pacificus». IUCN 2025. The IUCN Red List of Threatened Species. [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 17 octubre 2025].
- 1 2 Olson, Storrs L. «The South Pacific Gallinules of the Genus Pareudiastes» (PDF). vol.87 (1) p. 1-5. Wilson Bull, 1975. [Consulta: 17 octubre 2025].
- 1 2 3 4 del Hoyo, Josep; Collar, Nigel; Sharpe, Chris. Samoan Moorhen (Gallinula pacifica) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.sammoo1.01.
- ↑ Reed, Sylvia «The birds of Savai’i, Western Samoa». Notornis, 27, 2, 15-06-1980, p. 151. DOI: 10.63172/459588dhhmfb. ISSN: 0029-4470.
- ↑ Bellingham, Mark; Davis, Alison «Forest bird communities in Western Samoa». Notornis, 35, 2, 15-06-1988, p. 117. DOI: 10.63172/744759lglkpx. ISSN: 0029-4470.
- ↑ «Possible sighting of long lost rail». Birdlife International, 16-10-2003. Arxivat de l'original el 2004-01-03. [Consulta: 17 octubre 2025].

