Prometearqueats

Prometearqueats
Promethearchaeati
	; Promethearchaeum syntrophicum
Taxonomia
Superdomini	Biota
Domini	Archaea
Regne	Promethearchaeati ;
Nomenclatura
Tipus	Promethearchaeum

Els prometearqueats (Promethearchaeati) són un regne d'arqueus. Inicialment va ser identificat per anàlisi genètics i posteriorment va ser cultivat.^[1] Aquest grup ha despertat un gran interès perquè l'anàlisi filogenètica ha revelat que està íntimament relacionat amb l'origen dels éssers eucariotes, és a dir, un arqueobacteri del regne Promethearchaeati seria l'avantpassat directe procariota de la primera cèl·lula eucariota.^[2] Inicialment el grup va ser denominat arqueus Asgard.^[3]

Característiques

Segons estudis metagenòmics, aquests arqueus poden ser autòtrofs anaeròbics dependents de l'hidrogen, organòtrofs dependents d'hidrocarburs de cadena curta, fotòtrofs basats en rodopsina, i són sintròfics.^[4]

Relació amb els eucariotes

L'anàlisi genòmica ha revelat que hi ha diversos components dels prometearqueats que són homòlegs als eucariotes i que contenen almenys 80 gens per a proteïnes similars a les eucariotes. A més de les proteïnes actina (microfilament del citoesquelet implicat en la motilitat cel·lular), tubulina (component del citoesquelet major, microtúbuls), ubiqüitina (degradació i reciclatge de proteïnes) i ESCRT, també trobades en el grup germà, els termoproteats, els prometearqueats contenen gens funcionals per a diverses altres proteïnes eucariotes com la profilina, el sistema d'ubiqüitina, sistema de transport de membrana (com els dominis Sec23/24 i TRAPP), una varietat de petites GTPases, gelsolines, expansió a tres bandes de les vies LSU rRNA i N-glicosilació homòloga.^[2]

Taxonomia

El regne dels prometearqueats inclou un fílum vàlidament publicat (que compleix els requisits del Codi Internacional de Nomenclatura de Procariotes):

Fílum Promethearchaeota Imachi et al. 2024

També hi ha una sèries de noms no vàlidament publicats (que no compleixen els requisits del Codi Internacional de Nomenclatura de Procariotes):

"Candidatus Baldrarchaeota" Liu et al. 2021
"Candidatus Borrarchaeota" Liu et al. 2021
"Candidatus Hermodarchaeota" Liu et al. 2021
"Candidatus Lokiarchaeia" Spang et al. 2015
"Candidatus Lokiarchaeota" corrig. Spang et al. 2015
"Candidatus Njordarchaeota" Xie et al. 2022
"Candidatus Odinarchaeota" Zaremba-Niedzwiedzka et al. 2017
"Candidatus Sifarchaeota" Farag et al. 2021
"Candidatus Wukongarchaeota" Liu et al. 2021

Referències

↑ Imachi, Hiroyuki, et al. Isolation of an archaeon at the prokaryote-eukaryote interface. bioRxiv (2019): 726976.
1 2 Katarzyna Zaremba-Niedzwiedzka et al. 2016-2017, Asgard archaea illuminate the origin of eukaryotic cellular complexity. Nature 541, 353–358 (19 January 2017) doi:10.1038/nature21031
↑ Anja Spang et al. 2015 Complex archaea that bridge the gap between prokaryotes and eukaryotes. Nature. 2015 May 14; 521(7551): 173–179.
↑ Imachi, H., Nobu, M.K., Nakahara, N. et al. Isolation of an archaeon at the prokaryote–eukaryote interface. Nature 577, 519–525 (2020). https://doi.org/10.1038/s41586-019-1916-6

[imachi2019-1] Imachi, Hiroyuki, et al. Isolation of an archaeon at the prokaryote-eukaryote interface. bioRxiv (2019): 726976.

[Zaremba-2] 1 2 Katarzyna Zaremba-Niedzwiedzka et al. 2016-2017, Asgard archaea illuminate the origin of eukaryotic cellular complexity. Nature 541, 353–358 (19 January 2017) doi:10.1038/nature21031

[3] Anja Spang et al. 2015 Complex archaea that bridge the gap between prokaryotes and eukaryotes. Nature. 2015 May 14; 521(7551): 173–179.

[4] Imachi, H., Nobu, M.K., Nakahara, N. et al. Isolation of an archaeon at the prokaryote–eukaryote interface. Nature 577, 519–525 (2020). https://doi.org/10.1038/s41586-019-1916-6

[1]

[2]

[3]

[4]