Rancieïta
 Rancieïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | [(Ca,Mn²⁺)₀.₂(H₂O)₀.₆](Mn⁴⁺,Mn³⁺)O₂ |
| Epònim | Le Rancié Mine (en)  |
| Localitat tipus | mina Le Rancié, Sem, Vic de Sòs, Arieja, Migdia-Pirineus, Occitània, França |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FL.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FL.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.04 – Anhang |
| Dana | 7.10.1.1 |
| Heys | 7.4.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 2,485Å; c = 7,485Å; |
| Grup puntual | 3 - romboedral |
| Color | negre, marronós, violat |
| Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | marró fosc |
| Densitat | 3,20 g/cm³ (mesurada); |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Rnc |
| Referències | [1] |
La rancieïta és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la birnessita. Rep el seu nom de la mina Le Rancié, a la localitat de Sem, a França, on va ser descoberta.
Característiques
[modifica]La rancieïta és un òxid de fórmula química [(Ca,Mn²⁺)₀.₂(H₂O)₀.₆](Mn⁴⁺,Mn³⁺)O₂.[2] Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3. És un mineral isostructural amb la birnessita i la takanelita. Amb aquesta darrera espècie, de la qual és el seu anàleg amb calci, forma una sèrie de solució sòlida. Es pot confondre amb la todorokita, però les dades de raigs X ajuden a la seva identificació.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rancieïta pertany a «04.FL: Hidròxids (sense V o U), amb H2O+-(OH); làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: trebeurdenita, woodallita, iowaïta, jamborita, meixnerita, fougerita, hidrocalumita, kuzelita, aurorita, calcofanita, ernienickelita, jianshuiïta, woodruffita, asbolana, buserita, takanelita, birnessita, cianciul·liïta, jensenita, leisingita, akdalaïta, cafetita, mourita i deloryita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Le Rancié, a Sem, Vic de Sòs, al departament de l'Arieja (Occitània, França). Als territoris de parla catalana ha estat descrita als següents municipis del departament dels Pirineus Orientals, a la Catalunya Nord: Cornellà de Conflent, Cortsaví, Escaró, Espirà de l'Aglí, Oms i Prats de Molló i la Presta, així com al massís del Canigó. A Catalunya se n'ha trobat a El Molar (Priorat, Tarragona) i a Bruguers (Gavà, Barcelona).
Referències
[modifica]
- ↑ «Ranciéite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 juny 2017].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 7 desembre 2025].[Enllaç no actiu]
