Vés al contingut

Sant Roc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el sant. Vegeu-ne altres significats a «Sant Roc (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaSant Roc
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementRòc (Delacroix?)
c. 1293 Modifica el valor a Wikidata
Montpeller (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 agost 1327 Modifica el valor a Wikidata (33/34 anys)
Montpeller Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSan Rocco (Venècia); relíquies a Voghera i Saint-Roch de Montpeller 
ReligióEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Orde religiósTercer Orde de Sant Francesc
pelegrí i taumaturg, confessor
CelebracióEsglésia catòlica, anglicanisme
PelegrinatgeS. Rocco (Venècia), Santuari de St-Roch (Montpeller), Voghera
Festivitat16 d'agost
IconografiaCom a pelegrí, amb bordó, gaiata i barret amb petxina; mostrant una nafra a la cama; amb un gos que li ofereix pa o li llepa la nafra; amb un àngel
Patró deGossos;[1] Pelegrins; invocat contra la pesta i les epidèmies; contra els mals de genoll i de pell; Alaró,[2] Arenys de Mar, Malgrat de Mar, Castellnou d'Oluges, Porreres, Paüls, Burjassot,[3][4][5] Benifaió, Museros,[6] Potenza (Itàlia) Montserrat (València), Callosa de Segura,[3][7] Ciutadilla (Lleida), el Verger,[3][8] l'Hospitalet de Ll.,[9][10] Olocau,[3][11] Paiporta,[3][12][13] Peníscola,[14][15] Sornàs,[16][17][18] Tavernes Blanques,[3][19] Arboleas,[20] Barranquilla,[21] Bergara,[22][23] Cabanillas,[24] Canha de Mar,[25] Carbajosa de la Sagrada,[26][27] Dolo,[28][29] Felix,[30] Laudio,[31][32] Montpeller,[33] Murchante,[34][35] Portugalete,[36][37] Piedralaves,[38] San Roque,[39][40] Sarmato,[41][42] Scilla,[43][44] Valdelosa,[45][46] Vilagarcía de Arousa[47]

Sant Roc (Montpeller, Regne de Mallorca, 1348 o ca. 1295 - Voghera, Itàlia, 16 d'agost de 1376-79 o 1317) va ser un pelegrí occità que va anar a Roma i va tenir cura de malalts de pesta. És venerat com a sant per l'Església Catòlica.[48]

Hagiografia

[modifica]
Festa de Sant Roc, (Scilla, Itàlia)
Pintura del Tintoretto, 1579 (Venècia, San Rocco)

Va néixer, segons la tradició, a Montpeller (Occitània, aleshores part del Regne de Mallorca) cap a 1295, segons alguns, o més probablement cap al 1350, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia, es va dedicar a curar tots els infectats de la pesta i va morir en olor de santedat (1327). La seva vida l'hem de datar, amb tota seguretat, a partir de la meitat del segle xiv i la seva mort, probablement a Voghera (no Angera com s'havia cregut), malgrat que també existeix la hipòtesi de Montpeller.

Segons l'historiador belga Pierre Bolle[49] (2001), que ha estudiat exhaustivament les fonts i les tradicions sobre el sant, Sant Roc no és un sant històricament versemblant i, probablement, la seva llegenda, basada en altres d'anteriors, crea una nova figura totalment fictícia.

El sant real que n'és la base de la llegenda seria Sant Racus o Rachus d'Autun (mort ca. 660). Invocat com a protector de les tempestes, el seu nom podria haver derivat en Roc (Roccus), i el patronatge sobre les tempestes podria haver derivat en el de Sant Roc com a protector de la pesta, per un procés d'afèresi en els termes occitans i francesos: de Raccus, protector de la "tempesta" o "tempeste" a Roc, protector contra la "pesta" o "peste". El procediment no és rar i es troba en altres sants llegendaris, formats a partir d'altres d'existents, com sant Sever de Barcelona o Anastasi de Lleida.

Veneració

[modifica]

La seva devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle xv. La seva festivitat, segons el santoral catòlic, és el 16 d'agost.

Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una altra epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que sota el seu patronatge es va dedicar a allotjar els malalts de pesta, la qual va ser coneguda com a Confraternità o Scuole di San Rocco. Aquesta va fomentar la devoció al sant construint capelles i centres d'acollida per tot Itàlia. Avui, és el sant que té més capelles i esglésies dedicades arreu del món. A Altea també hi rep un gran culte. A Alginet (Ribera Alta del Xúquer) és el patró de les festes del Poble Nou, entre altres pobles valencians.

A Arenys de Mar, des de finals del segle xvi (1586-1590), el 16 d'agost, se celebra un vot de vila en honor de Sant Roc, com a mostra d'agraïment per haver deslliurat la vila de la pesta. Per commemorar-ho surten les colles de macips i captadores,[50] acompanyades de música de flabiol i del tamborí, i ruixen tota la població amb almorratxes d'aigua perfumada i guarnides amb alfàbrega.[51]

A Barcelona, les Festes de Sant Roc de la Plaça Nova se celebren des del 1589, arran d'una epidèmia de pesta que va afectar la ciutat. És una de les referències més antigues del culte a Sant Roc a Catalunya. Les Festes de Sant Roc de l'Hospitalet de Llobregat van ser descrites pel Baró de Maldà al seu Calaix de sastre.[52]

L'ermita de Sant Roc de Vilafranca, a la comarca dels Ports, també té el seu origen en la protecció de sant Roc contra la pesta

A Mallorca és el patró menor de la Vila d'Alaró (1771) i el patró principal de Porreres (d'entorn 1642).[53] També és el titular de la parròquia i patró de la barriada de Son Roca, de Palma.

Una de les esglésies més conegudes dedicades a aquest sant és la de Saint-Roch de París, molt a prop del Museu del Louvre, feta edificar per Lluís XIV el 1563. Tot Europa i Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li són dedicats.

Iconografia

[modifica]

Se'l representa vestit de peregrí, amb vestit curt, capa, esclavina i altres atributs característics tals com el bordó, el barret amb la petxina i altres insígnies, etc. L'acompanyen un gos i un àngel i molt sovint ensenya la cama ulcerada.[54]

Obresː

  • Díptic amb la representació de sant Roc i Sant Esteve (pintura sobre fusta, segle xiv, Museu d'Art Jacint Rigau, Perpinyà).
  • Retaule dedicat a sant Roc, procedent de l'ermita de Colobor, prop d'Àger, cap al 1500 (Museu de Lleida).
  • Escultura de fusta policromada d'origen francès (cap al 1500, The Cloisters, Nova York).
  • Escultura de pedra (segle xvi, Museu Gadagne, Lió).
  • Retaule de sant Roc, de finals del segle xvi (Museu de l'Hospitalet).[55]
  • Tabernacle de Sant Roc, de la confraria dels paraires, segle XVII (Museu d'Història de Sabadell)
  • Retaule de Sant Roc, 1707 (Lisboa, església de Sant Roc)[56]
  • Escultura de pedra al peu d'una escala al pati de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, actualment Biblioteca de Catalunya (segle XVII).
  • Imatge al peu del reliquier de sant Fabià i sant Sebastià, obra de Felip Ros; segle xvii (MUHBA).
  • Imatge a la capelleta de sant Roc a la Plaça Nova de Barcelona.[57]
  • Imatge de fusta tallada i policromada procedent de l'església parroquial de Sant Feliu de Guíxols, obra del taller de Domènec Rovira ǃ, 1657-1670 (Museu d'Art de Girona).
  • Icona pintada conservada a la catedral catòlica de Naxos (segle XVII)
  • Imatge de fusta tallada i policromada al museu de la catedral de Tortosa
  • Pintures murals a l'ermita de sant Roc de Vilafranca (segle xviii)
  • Imatge de fusta tallada i policromada a l'església de Santa Maria de Vilamòs, obra de l'artista Antonio Fernández de Ortega e García de Acilu (any 2018).

Notes

[modifica]
  1. ↑ «patron saint» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
  2. ↑ «Jornada de cossiers a Alaró per honorar el patró Sant Roc». IB3 Notícies, 17 agost 2022 [Consulta: 26 juliol 2026].
  3. 1 2 3 4 5 6 Climent Giner, Daniel «Sant Roc, el gos, la pesta i ‘El padrí’». Lletraferit, 16 agost 2025 [Consulta: 26 juliol 2026].
  4. ↑ «Les festes en honor al patró de Burjassot, Sant Roc, començaran l’1 d’agost». El Periòdic Valencià, 26-07-2025 [Consulta: 26 juliol 2026].
  5. ↑ «San Roque: ¿Quién fue y por qué se le venera?» (en castellà). Las Provincias, 15 agost 2018 [Consulta: 26 juliol 2026].
  6. ↑ «Museros homenajea a sus vecinos que comparten el nombre del Patrón, Sant Roc» (en castellà). El Periódico de Aquí, 26 juliol 2024 [Consulta: 29 juliol 2026].
  7. ↑ «Disfruta de la amplia programación con motivo de las fiestas de Callosa de Segura en honor a San Roque» (en castellà). Diario de la Vega, 7 agost 2025 [Consulta: 28 juliol 2026].
  8. ↑ Toponímia dels Pobles Valencians. El Verger. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, p. 4. ISBN 978-84-482-6225-9 [Consulta: 30 juliol 2026].
  9. ↑ Pons, Marc «Mor Sant Roc, el patró dels peregrins i dels empestats». El Nacional, 16 agost 2023 [Consulta: 25 juliol 2026].
  10. ↑ «Sant Roc, patró de L’Hospitalet de Llobregat, la festa major antiga de la ciutat». el TOT L’Hospitalet – Baix Llobregat, 16 agost 2024 [Consulta: 25 juliol 2026].
  11. ↑ «Olocau es prepara per a celebrar les Festes d'Agost en honor al seu patró Sant Roc». El Periódico de aquí, 22 juliol 2024 [Consulta: 26 juliol 2026].
  12. ↑ «Gran participació en les festes de Paiporta». El Meridiano, 18 agost 2017 [Consulta: 26 juliol 2026].
  13. ↑ «Paiporta homenajea a su patrón en su 125 aniversario» (en castellà). Elperiòdic.com, 5 juliol 2012 [Consulta: 26 juliol 2026].
  14. ↑ «Peníscola celebra el dia del seu Patró, Sant Roc, amb la tradicional ofrena floral». Info Nord, 16 agost 2025 [Consulta: 26 juliol 2026].
  15. ↑ «Peníscola ha celebrat aquest matí la festivitat de Sant Roc, patró del municipi». Elperiòdic.com, 16 agost 2021 [Consulta: 26 juliol 2026].
  16. ↑ «Ordino acull la missa de Sant Roc a Sornàs». Diari d'Andorra, 17-08-2021 [Consulta: 30 octubre 2026].
  17. ↑ «Missa tradicional de Sant Roc a Sornàs per la festa major». Bondia, 16-08-2021 [Consulta: 30 octubre 2026].
  18. ↑ «La missa en honor de Sant Roc obre el darrer dia de la Festa Major de Sornàs». Altaveu, 16-08-2021 [Consulta: 30 octubre 2026].
  19. ↑ «Tavernes Blanques ret homenatge a Sant Roc en el seu cinqué dia de festes patronals i populars». Ajuntament de Tavernes Blanques, 23 agost 2023 [Consulta: 27 juliol 2026].
  20. ↑ «Arboleas celebra su semana grande en honor a su patrón San Roque» (en castellà). Teleprensa, 18 agost 2006 [Consulta: 3 agost 2026].
  21. ↑ Hernández, Laura «Iglesia de San Roque de Barranquilla: la curiosa historia tras su construcción y su consagración» (en castellà). La Sexta, 26 octubre 2023 [Consulta: 5 agost 2026].
  22. ↑ Oliden, Kepa «'Bautista el leproso' rogará al patrón San Roque contra el azote de las epidemias» (en castellà). El Diario Vasco, 14 agost 2020 [Consulta: 26 juliol 2026].
  23. ↑ Oliden, Kepa «San Roque, el patrón olvidado» (en castellà). El Diario Vasco, 13 agost 2015 [Consulta: 26 juliol 2026].
  24. ↑ «Multitudinario inicio de fiestas de San Roque en Cabanillas» (en castellà). Noticias de Navarra, 15 agost 2025 [Consulta: 26 juliol 2026].
  25. ↑ «Cagnes fête Saint-Roch» (en francès). Nice Matin, 16 agost 2018 [Consulta: 3 agost 2026].
  26. ↑ «Carbajosa de la Sagrada celebra el día de su patrón San Roque» (en castellà). Salamancahoy, 16 agost 2023 [Consulta: 30 juliol 2026].
  27. ↑ Zorita, Paula «Así ha quedado la imagen del patrón de Carbajosa de la Sagrada, San Roque, tras una restauración íntegra» (en castellà). La Gaceta de Salamanca, 26 juliol 2024 [Consulta: 30 juliol 2026].
  28. ↑ Dauli, Fernando «Dolo. Martedì 16 agosto si festeggia il Santo Patrono Rocco di Montpellier» (en italià). La Riviera News, 15 agost 2016 [Consulta: 30 juliol 2026].
  29. ↑ «A Dolo si celebra il patrono san Rocco» (en italià). La Difesa del Popolo, 6 agost 2024 [Consulta: 30 juliol 2026].
  30. ↑ Cortés, Javier «Verbenas, talleres y videojuegos para celebrar a San Roque en Felix este fin de semana» (en castellà). Ideal, 15 agost 2025 [Consulta: 3 agost 2026].
  31. ↑ Arberas, Rafa «Sábado de San Roque: Tradición y Espectáculo en Llodio» (en castellà). Radio Llodio, 12 agost 2025 [Consulta: 2 agost 2026].
  32. ↑ Mintegi, Alize «Llodio echa el resto por San Roque» (en castellà). El Correo, 17 agost 2011 [Consulta: 2 agost 2026].
  33. ↑ Dubault, Fabrice «Montpellier célèbre la Saint-Roch, son saint patron, jusqu'à vendredi» (en francès). France 3 Régions, 16 agost 2017 [Consulta: 30 juliol 2026].
  34. ↑ «Murchante honró a su patrón San Roque» (en castellà). La Voz de la Ribera, 25 agost 2021 [Consulta: 26 juliol 2026].
  35. ↑ Carasusán, Diego «Roque vuelve a Murchante 70 años después» (en castellà). Diario de Navarra, 25 setembre 2024 [Consulta: 27 juliol 2026].
  36. ↑ Pardo, Miguel A. «Portugalete celebra un San Roque de raíces, danza y mascarillas» (en castellà). Deia, 17 agost 2020 [Consulta: 26 juliol 2026].
  37. ↑ León, Marina «Portugalete celebra el día de San Roque bajo las medidas sanitarias y de seguridad» (en castellà). El Correo, 17 agost 2020 [Consulta: 26 juliol 2026].
  38. ↑ «Piedralaves arropa a San Roque en su día grande» (en castellà). Diario de Ávila, 16 agost 2024 [Consulta: 29 juliol 2026].
  39. ↑ «La romería del Santo Patrón de San Roque cautiva a devotos y vecinos con tradición y novedades» (en castellà). Europa Sur, 26 abril 2025 [Consulta: 31 juliol 2026].
  40. ↑ «San Roque da la bienvenida a la imagen de su patrón tras su restauración» (en castellà). Europa Sur, 28 agost 2021 [Consulta: 31 juliol 2026].
  41. ↑ Tarallo, Antonio «La leggenda di San Rocco raccontata da Lorenzo Arruga» (en italià). ACI Stampa, 16 agost 2022 [Consulta: 30 juliol 2026].
  42. ↑ «A Sarmato inventata una nuova torta ed è dedicata al patrono San Rocco» (en italià). Libertà, 1 octubre 2022 [Consulta: 30 juliol 2026].
  43. ↑ «Scilla e la devozione per San Rocco» (en italià). L’Avvenire di Calabria, 16-08-2022 [Consulta: 30 octubre 2026].
  44. ↑ «Scilla: nel 1745 San Rocco fu proclamato il patrono della città, al Santo si attribuiva la grazia di aver tenuto lontano l’epidemia di peste» (en italià). StrettoWeb, 17-04-2020 [Consulta: 30 octubre 2026].
  45. ↑ Mirón, Higinio «Valdelosa se viste de gala para rendir homenaje a San Roque» (en castellà). Salamancartv al día, 16 agost 2018 [Consulta: 29 juliol 2026].
  46. ↑ «David Civera actúa en Valdelosa por San Roque» (en castellà). La Crónica de Salamanca, 13 juliol 2026 [Consulta: 29 juliol 2026].
  47. ↑ «¿Quién fue San Roque?» (en castellà). Revista eSmás, núm. 45, estiu 2024 [Consulta: 3 agost 2026].
  48. ↑ «Sant Roc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 26 juliol 2026].
  49. ↑ Bolle, P. Saint Roch: genèse et première expansion d'une culte au XVeme siècle 2001.
  50. ↑ Sant Roc 2011, vot de vila. Vídeo produït per Ràdio Arenys amb imatges de tota la festa i els seus protagonistes
  51. ↑ Alonso, Nico «Per què sant Roc és un dels sants més celebrats dels Països Catalans?». WilaWeb, 13 agost 2019 [Consulta: 25 juliol 2026].
  52. ↑ Torres, Mónica «Tres segles de Festa Major per Sant Roc». L'Hdigital, 21 juny 2001 [Consulta: 25 juliol 2026].
  53. ↑ Amores, Cati «Un estudio asegura que Sant Roc es el patrón principal de Porreres» (en castellà). Última Hora, 11 agost 2023 [Consulta: 28 juliol 2026].
  54. ↑ Juan., Ferrando Roig,. Iconografía de los santos. Omega, D.L. 1999. ISBN 84-282-0141-2.
  55. ↑ L'Hospitalet, Ajuntament de. «Detall catàleg | Museu d'Història de L'Hospitalet». [Consulta: 28 febrer 2017].
  56. ↑ «Igreja e Museu de São Roque - Santa Casa da Misericórdia de Lisboa» (en portuguès). [Consulta: 23 octubre 2022].
  57. ↑ «Gloriós Sant Roc guardeu-nos de pesta i foc». Blog de Barcelona. Tenim punts en comú.

Bibliografia

[modifica]
  • Brugada, Martirià, Sant Roc, camí i servei. Editorial Centre de Pastoral Litúrgica, Barcelona, 2000, col·lecció Sants i Santes, n. 44 (hi ha versió en castellà).

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Roc&oldid=39039882»