Vés al contingut

Supermercat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vista interior d'un supermercat SPAR a Son Moro, Cala Millor (Mallorca). Les prestatgeries a banda i banda del passadís mostren productes envasats, principalment aperitius i rebosteria, i al fons seccions de congelats i de fruites i verdures.

Un supermercat és una botiga que ofereix una àmplia varietat d'aliments, begudes i productes de neteja de la llar i de la roba, o productes de perfumeria i parafarmàcia.

Els supermercats, combinats amb uns grans magatzems de vegades es coneixen com a hipermercats. El supermercat tradicional ocupa una gran quantitat d'espai, generalment en un sol nivell. Solen estar situats a prop d'una zona residencial.o urbana de les poblacions L'atractiu bàsic és la disponibilitat d'una àmplia selecció de productes sota un mateix sostre, a preus relativament baixos. També s'inclouen altres facilitats com aparcaments i la comoditat d'un horari de compra que s'allarga fins al vespre. Els supermercats solen destinar grans pressupostos a la publicitat, generalment a través de premsa, televisió i xarxes.

Les cadenes de botigues, solen ser la fórmula que utiltizen els supermercats per organitzar-se, les quals compten amb grans centres de distribució de les seves empreses matrius, fet que augmenta les oportunitats d'economies d'escala. Solen adquirir productes als fabricants a preus més baixos que a les botigues minoristes. També minimitzen els costos de finançament pagant els productes, almenys 30 dies després de la recepció. Els supermercats compensen els seus baixos marges amb un alt volum de vendes. La fórmula d''autoservei redueix els costos laborals i altres costos fixos a través de la tecnologia de caixers d'autoservei i l'ús de la RFID per la gestió dels productes.

Funcionament

[modifica]
Caixes de pagament amb lector de codis de barres a un supermercat de Virginia Beach, Va. dl 2002
Caixa d'autoservei, amb escaneig de codis de barres i caixa de pagament al supermercat Meny a Industrivegen, al municipi d'Os, comtat de Hordaland (Noruega) el 2019

Els clients que entren a un supermercat generalment el recorren amb un carret o cistella, en el qual van guardant els productes que volen comprar, els quals estan distribuïts per seccions: ultramarins, aliments frescos, aliments congelats, ultraprocessats, precuinats, o begudes.

Aquestes seccions, al seu torn, s'organitzen en passadissos classificats per la seva naturalesa:galetes, cereals, fruites, carns. Lobjectiu és que el client faci el recorregut més ampli possible de manera que els productes de primera necessitat s'hi col·loquen en diferents punts, generalment, allunyats de l'entrada: carn, peix, fruita i llegums, joguines, pa, llet, aigua. El mobiliari amb prestatges on s'exposen els productes es denomina góndola i el seu lateral, capçalera de góndola. Els productes congelats i lactis s'exposen en arcons frigorífics. La part del màrqueting que s'ocupa de les tècniques d'optimització de venda de productes en una superfície d'autoservei es denomina marxandatge.

Els establiments, compten amb guixetes que permeten als clients deixar aquells elements d'ús personal que puguin interferir en la compra dels productes de l'establiment. Així mateix s'utilitzen sistems de control de seguretat amb miralls, i càmares que vigilen el ciient durant el procés de compra, i que al final, haurà de passar per aparells detectors que controlen la sustracció indeguda de la mercaderia.

La informatització dels supermercats amb el codi universal de producte va suposar un gran avenç tant per la gestió de productes com per l'adquisició final per part del client,[1] amb el pagament de la cistella de la compra a la caixa mitjançant sistemes de lectors de codis que es situen a la sortida de l'establiment i caixers automàtics, els quals es van presentar incialment per David R Humble el 1984 a Londres, i popularitzats a la dècada dels 1990.[2] La identificació dels productes amb tecnologia RFID (identificació per radiofrequência) permet una major traçabilitat d'estocs, control de la caducitat, el malbaratament alimentari, i agilització de l'inventari dels productes.[3][4] mentre que el pagament sense contacte (contactless), endegat a Espanya per Caprabo el 2012, facilita l'agilitat dels pagaments.[5]

Història

[modifica]

Naixement del supemercat; 1900-1929

[modifica]
D'esquerra a dreta: L'Astor Market de Nova York, un predecessor del supermercat modern, va funcionar del 1915 al 1917 ; Botiga "Piggly Wiggly" a Memphis, Tennessee, el primer supermercat, 1918

Inicialment, la venda al detall va començar a gestionar-se mitjançant un assistent que anava a cercar els productes que es trobaven a les prestatgeries del darrere del taulell del comerç, mentre els clients demanaven els articles que volien. La majoria dels aliments i mercaderies no es presentaven en envasos de mida individual pel seu consum, per la qual cosa un ajudant mesurava la quantitat exacta sol·licitada que l'envoltava pel consumidor.[6] Aquesta pràctica era lenta i requeria una força important de mà d'obra amb un cost elevat de personal. La compra de queviures també implicava el trasllat a botigues especialitzades, com verduleries, carnisseries, forns, peixateria, o magatzems generals.[7] La llet i altres articles de curta durada eren lliurats a les lleteries, sorgint problemes d'adulteració i higiene per la salut de les persones.[8]

The Great Atlantic & Pacific Tea Company (A&P) fundada el 1859, va ser de les primeres cadenes de botigues de queviures d'èxit a Canadà i Estats Units, i en la dècada del 1920 es van ampliar les farnquícies amb venda de productes peribles.[9][10][11] A principis del xx, Vincent Astor, als Estats Units, va desenvolupar el concepte d'un mercat d'aliments barats basat en economies d'escala. Així doncs, el Mercat Astor va ser concebut el 1915, amb una inversió de 750.000 dòlars en una cantonada de la 95 i Broadway, a Manhattan, on es venia carn, fruita, productes i flors a l'aire lliure.[12][13] però el mercat va tancar el 1917. El concepte de botiga de queviures d'autoservei va ser desenvolupat per l'empresari Clarence Saunders amb la seva cadena de botigues Piggly Wiggly, la primera de les quals va obrir el 1916. Les botigues van ser un èxit financer i Saunders va començar a oferir franquícies.[14][15]

Dels ultramarins als supermercats: 1930-1950

[modifica]

En la dècada del 1930, a partir dels canvis en el consum propiciats per la Gran Depressió, als Estats Units operaven les cadenes de supermercats de Califòrnia conegudes com Alpha Beta i Ralphs amb 1.100 m2.[16] Ambdues cadenes encara no eren veritables supermercats en el sentit modern perquè els seus preus continuaven sent força alts, al contrari des preus barats definitoris dels supermercats[16] Altres punts de venda similars els trobem a Texas amb Weingarten's i Henke & Pillot.[17] En aquest període apareixen també altres cadenes americanes com Kroger i Safeway Inc.Es aquí quan s'inicia una renovació en el concepte de supermercat, quan un antic empleat de Kroger, Michael J. Cullen, el 4 d'agost de 1930, crea a la ciutat de Nova York, el seu embrió de botiga, la King Kullen, dissenyada per Joseph Unger,.[11][18] originant la pràctica de cistelles per recollir queviures abans de pagar a un taulell.[19] Tot el que s'exposava a la venda a la botiga, tenia els preus clarament marcats, i per aquest motiu ja no s'havia de regatejar els preus.[11] En el moment de la mort de Cullen el 1936, hi havia disset botigues King Kullen en funcionament, desenvolupant la idea de departaments d'alimentació separats, afegint un aparcament[20] A partir d'aquí es defineix el terme "supermercat" ja que els preus aplicats a les mercaderies eren molt barats.[11]

Bediene Dich selbst... (Servei-te tú mateix...). Primer supermercat a Alemanya el 1949, pel majorista Müller a Augsburg amb la creació d'una "Botiga Blava"

A&P, va esdevenir la cadena de supermercats més gran d'aquella època, canviant l'experiència minorista tradicionalment lenta i social, per treballs repetitius i especialitzats necessaris per operar un supermercat modern.[21] Els dependents de magatzem, generalment homes, movien caixes i mantenien els prestatges plens de productes, mentre que les caixeres, generalment dones, ajudaven als clients.[21] A mesura que les grans cadenes de supermercats van començar a dominar el panorama comercial americà, sorgí la idea del "monopsoni", proposada per l'economista de Cambridge Joan Robinson el 1933, com un recurs retòric contra les cadenes.[22] La reacció pública va impulsar la pressió política per igualar el terreny de joc per als venedors més petits que no podien arribar a les economies d'escala en competència imperfecta. El 1936, es va implementar la Llei Robinson-Patman, com una forma d'evitar que aquestes grans cadenes utilitzessin el seu poder adquisitiu per obtenir avantatges sobre les botigues petites, si bé no es va aplicar bé i no va tenir gaire impacte social.[23]

El 1938, A&P ja havia obert més de 1.100 supermercats,[20] però dos anys més tard, els costos de salaris i despeses fixes va conduir a pèrdues que provocarien el tancament de moltes franquícies.[21] El nombre de supermercats americans gairebé es va triplicar, passant de 1.200 en 32 estats el 1936 a més de 3.000 en 47 estats el 1937,[11] i arribant a 15.000 el 1950.[24]

Expànsió fora dels Estats Units: 1950-1985

[modifica]

Amb la fi de la Segona Guerra Mundial es produeix un gran creixement econòmic als països adherits a la OCDE, conegut com a Trente Glorieuses (1945-1975), que afavorirà el desenvolupament suburbà, amb un creixement del parc automobilístic i la proliferació de centres comercials com a botiga principal juntament amb altres minoristes més petits.[25] A partir d'aquest moment apareix també el concepte de botiga de descompte a banda i banda de l'Atlàntic, on alguns articles s'ofereixen amb un descompte considerable respecte a altres minoristes.[26]Els canals d'autoservei majorista o Cash and carry («Compra(ho) i emporta't(ho)», tenen un èxit inicial a la RFDA, esdevenint canals de distribució per detallistes independents i l'hosteleria.[27] Makro, que neix el 1968 a Amsterdam[28] és considerada era la cadena dominant en aquest sector fins que el 1998 les tendes a Europa serien venudes a Metro AG.[29][30]

Al Regne Unit, l'autoservei va trigar més a establir-se. Fins i tot el 1947, només hi havia deu botigues d'autoservei al país.[31] El 1951, Patrick Galvani, exmarí nord-americà gendre del president d'Express Dairies, va proposar obrir una cadena de supermercats a tot el país. El primer supermercat del Regne Unit sota la nova marca Premier Supermarkets va obrir a Streatham, South London,.[32] El 1959 obririen al Regne Unit més de 1.660 establiments d'autoservei en el sector alimentari.[33] El moviment cooperatiu dels bens de consum, va ser el que va endegar l'autoservei al Regne Unit.[34] Progressivament, altres cadenes van emergir donant lloc a les quatre gans marques que dominen el mercat anglès: Tesco (1919), Asda (1965), Sainsbury's (1869) i Morrisons (1899).[35]

De dalt a baix i d'esquerra a dreta:Seu central de Tesco a Welwyn Garden City, Hertfordshire, Anglaterra, 2023; hipermercat ASDA a Hillingdon, 2023; Interior de la botiga Sainsbury's a Gloucester Quays; i Morrisons a Lakeside, Ashby, North Lincolnshire

A França, la primera botiga de descompte va obrir el 1949 per Édouard Leclerc a Landerneau, una petita ciutat de Bretanya. A diferència dels seus competidors de l'època, va defensar escurçar els canals de distribució eliminant intermediaris, reduint els marges, alhora que introduïa el valor de la productivitat.[36] L'èxit de la fórmula va portar Leclerc a crear una xarxa de minoristes independents, estenent-se a escala nacional quan, el 1958, es va obrir el primer Centre Leclerc a la regió de París. Aviat, tots els nous minoristes d'alimentació van seguir aquest corrent que es coneixeria com “la grande distribution”, amb grans superfícies de venda associades al centre de les ciutats. El seu èxit va donar lloc a una reacció social i política amb un debat sobre la desaparició de les botigues "petites" causada per la competència "deslleial" que exercien aquests grans magatzems.[36]

El ritme del canvi es va accelerar als anys seixanta amb el desenvolupament de la societat de consum. Carrefour (1960), Auchan (1961), Promodès (1961) i Intermarché (1970) van innovar especialment en el descompte i la mida de les botigues amb influència del model americà.[37]A partir dels anys seixanta, els empresaris francesos es veuen influenciats pels cursos organitzats per National Cash Register, un fabricant de caixes registradores per a botigues d'autoservei amb seu a Dayton, Ohio. El colombià Bernardo Trujillo va organitzar seminaris per a directors d'empreses i executius comercials del pais, promoguts per NCR. Entre 1957 i 1963, 2.350 dels 13.000 participants provenien de França.[38] Les grans cadenes van afavorir la instal·lació de grans superfícies a la perifèria de les ciutats, amb la construcció d'aparcaments que van modelar el format comercial al llarg del segle XX..

Segle XXI

[modifica]
Walmart a Onalaska, Wisconsin

Entre les cadenes que han dominat el mercat de distribució alimentària mundial cal destacar aWalmart Inc, la qual.ha estat la primera cadena de supermercats que opera als Estats Units i alguns països d'Amèrica Llatina i Canada, ha obtingut una posició prominent. Amb seu a Bentonville, Arkansas, va ser fundadada el 1962 pels germans Sam Walton and James "Bud" Walton.[39] El 2026, Walmart ha estat la segona empresa més gran per ingressos a nivell mundial, després d'Amazon, i la major empresa privada del món, amb 2,1 milions d'empleats, éssent el major ocupador privat dels Estats Units, que es caracteritza pels seus baixos salaris i productues a preus baixos.[40] Tot i això no ha estat exempta de polèmiques com l'informe dut a terme per un comtiè ètic noruec que reflexteix la violàció de drets humans i explotació dels treballadors (2005) [41] més el documental Walmart: The High Cost of Low Price, dirigit pel documentalista Robert Greenwald, al mateix any amb acusacions d'explotació laboral, pràctiques ambientals dubtoses, i ús de mà d'obra xinesa en tallers clandestins.[42][40]

Des de mitjans de la dècada del 2010, la quota de mercat dels hipermercats més grans s'ha vist reduida per un cert retorn a la proximitat, amb les botigues a l'abast. Tots els grups obren botigues més petites i/o amb aplicacions mòbils, que permeten gestionar els "Click and Collect": la compra d'articles en línia per part del client, el qual recull en una botiga física, o un punt de recollida designat, en lloc d'esperar que el lliurin a domicili.[43][44]

Un gran nombre de botigues s'estan renovant, combinant una arquitectura més amigable amb un marxandatge adaptat a la comoditat del client. Els departaments comercials, moguts per l'opinió pública, dediquen una major atenció als aliments ecològics, i a una alimentació sostenible,[45] on el client emfatitza la seva predilecció per productes locals[46] o de proximitat.[47] Per aquests motius, la distribució d'aliments a gran escala es troba en una cruïlla de la seva història.[36]

El confinament del 2020 va marcar un punt d'inflexió en els hàbits dels consumidors. El que va començar com una resposta d'emergència a la pandèmia, fent la compra a través de l'ordinador o el mòbil, ha esdevingut una opció integrada a la vida quotidiana. Segons l'Estudi d'Experiència Digital, al sector supermercats online, el comerç electrònic d'alimentació a Espanya va duplicar el volum de negoci el 2020, i des de llavors s'ha consolidat com a pilar estratègic del detall alimentari.[48]

Espanya

[modifica]

Els antecedents del comerç alimentari a Espanya en el periode d'entreguerres el trobem a Madrid a Pescaderias Coruñesas (1911) i Mantequerias Leonesas (1914).[33] Els grans magatzems neixen a Espanya durant la postguerra, incorporant seccions d'aliments als seus establiments: El Corte Inglés (1940), Galerias Preciados (1943).

Implantació (1959-1979)

[modifica]
Logotip de la cadena SIMAGO que s'implanta a Espanya el 1960

El 1957 el ministre de comerç espanyol Alberto Ullastres decideix llençar un pla de desenvolupament anomenat «Operación Supermercado», iniciativa llençada pe la Comisaría General de Abastecimientos y Transportes, amb l'objectiu d'establir una xarxa d'autoserveis de capital públic per modernitzar el comerç a Espanya. Aquell mateix any, es va inaugurar a Madrid el mercado de Barceló, un supermercat experimental que tenia la intenció d'assentar una xarxa de supermercats gestionats per l'estat.[49][50] El primer comerç alimentari en venda d'autoservei a Espanya neix a Madrid amb el nom de Autoservicio Chalmar, inaugurat en el 1958 en la calle Toledo, al barri de la Latina.[51] Un any després, la cadena SPAR, d'origen neerlandès, apostava pel mercat espanyol on operaria en règim de cooperativa, i expandint el règim de franquícies.[52]

En la dècada de 1960 es crea el grup SIMAGO a partir de capital d'origen hispano-cubà originari de l'emigració de la revolució castrista.[53] El 1963 el grup rep nous inversors com Prisunic, Printemps, Credit Agricole, Grup March, que servirà de punta de llança de l'entrada de la inversió dels grups francesos a l'estat espanyol.[54] passant de tenir 3.500 m2 de superficie l'any de la seva inauguració a 150.000 m2, deu anys després.[55] A partir de 1975 s'uneixen Carrefour i SIMAGO, amb el suport de Banca March, per crear diferents filials a tot Espanya. El grup Promodés aterraria a Espanya sota el nom de Continente a Alfafar (País Valencià) [56] El 1979 obriria obriria el primer DIA (Distribuidora Internacional de Alimentos) d'Espanya a Madrid.[57]

Expansió, competitivitat i concentració (1980-2007)

[modifica]

Entre 1980 i 1996 s'entra en una fase de gran expansió i competitivitat entre cadenes i gairebé es dupliquen les quotes de vendes en cinc anys, on s'aposta pels supermercats de petit format davant les grans superfícies.[58] A la dècada dels 1990 apareixen les botiques de descompte, i DIA serà la que porti a terme una política mes agressiva en aquest punt. L'estratègia de concentració i absorcions empresarials amb centrals de compra enfortides, marcarà el negoci en aquest període.[59] El 1980 obriria a Sevilla el primer Hipercor, sota els auspicis del Corte Inglés.[60] L'any seguent, Eroski faria el mateix a Vitòria, a l'igual que el grup de capital francès, Auchan a Saragossa, actualment conegut com AlCampo.[57] El 1982, el Continente d'Alcobendas esdevindria el model a seguir per Promodés en la implantació futura a Espanya.[57] Lidl va inaugurar el 1994 a Lleida la politica del hard discount a Catalunya i Espanya.[61]

La Llei 7/1996 de regulació del comerç minorista, a imitació de la francesa Loi Royer, va fer més restrictives les inversions estrangeres, i la defensa del comerç tradicional a Espanya.[62] Així doncs es produeixen les compres de Jumbo, Sabeco i Expresso per part d'Alcampo (1996); Simago per part de Continente (1998), mentre que Carrefour i Continente (Promodés) es fusionen (2000).[63] Aquesta fusió va suposar el lideratge de l'empresa resultant a Europa, amb 8.800 establiments en 26 països, i 240.000 empleats, només superada a nivell mundial per WallMart als Estats Units.[63]

Lideratge i marques blanques (2008 -)

[modifica]

La crisi financera espanyola entre 2008 i 2014 va implicar que que la taxa inflacionària afectés en la compra del consumidor, i per aquest motiu pugéssin les marques blanques en les preferències compra de la societat espanyola, la qual ha arribat al 60,5% del el consum alimentari del 2025.[64]

De dalt a baix i d'esquerra a dreta les principals cadenes de supermercats a Espanya per ordre de quota de mercat: Mercadona a Empuriabrava (2014); Supermercat Lidl situat al polígon industrial La Rosa, a Chauchina (Granada);i Supermercat DIA a Guado -2018-

Les cadenes alemanes, especialitzades en descompte i marca blanca, penetren en territori espanyol en fases diferents: Aldi (2022) i Lidl (1994) - la qual va arribar a la tercera posició de quota de mercat el 2023-, [65]es consoliden en territori espanyol amb un 80'% 75% de les vendes respectivament. Aquest fet, els ha permès guanyar 0,5 punts de quota el 2025.[64] L'estratègia seguida per aquestes cadenes ha estat: gestió de poques referències de productes amb gran volum d'estoc, despeses baixes en logística, control de costos fixos en establiments, i relació a llarg termini amb proveidors.[66]

Des de principis del segle XXI es va generar una forta competència entre dues grans cadenes de supermercats a Espanya: Carrefour i Mercadona, on aquesta darrera va sortir guanyadora de forma ininterrompulda des del 2006, liderant la quota de mercat espanyol fins a l'actualitat.[67][68]Les claus de l''èxit de la fórmula d'aquesta cadena ha estat analitzada i es centra en: client com a centre de l'empresa, suport als equips de personal que treballen als establiments, l'ús d'uina marca blanca de qualitat, i la mllora constant de les instal·lacions, a banda dels preus baixos[69][70] Les seccions de productes precuinats i llestos per menjar també són un segell valorat pels clients d'aquesta. empresa.[71]

El rànquing d'empreses distribució el 2025 està liderat per Mercadona, Lidl i Aldi, que concentren gairebé un augment de quota en valor de 2 punts respecte al tancament del 2024. Mercadona assoleix una quota del 36,9% (+0,8 punts), mentre que Lidl creix fins al 8,0% (+0,5 punts), i Aldi fins al 2,5% (+0,4 punts). Grup Dia i Bon Preu guanyen 0,1 punts de quota cadascun, fins a assolir quotes del 4,7% i 2,5%, respectivament, reforçant la seva posició en un mercat molt competitiu.[72][73]

Cadena Quota de mercat 2025 Evolució vers 2024
Mercadona 36,9% Puja 0,8%
Carrefour 12,4% Disminució 0,2%
Lidl 8,0% Puja 0,5%
Dia 4,7% Puja 0,1%
Consum 4,5% =
Eroski 4,4% Disminució 0,1%
Alcampo 3,6% Disminució 0,3%
Aldi 2,5% Puja 0,4%
Bon Preu 2,5% Puja 0,1%
Altres 20,5%

Catalunya

[modifica]
Interior del Baricentro (2019) inaugurat el 1980

Les cadenes d'arrel local són un tret diferencial català en el sector de comerç alimentari. Aquestes han condicionat força l'estructuració del mercat dels supermercats a Catalunya. Entre les primeres destaquen PlusFresc (1929)[74] i Grup Llobet (primer autoservei 1959)[75] adaptant el nou model de compra a les comarques de Lleida i la Catalunya Central. Aquell mateix any, va néixer Caprabo, fundada per les famiies Carbó, Prat i Botet, que obriria el seu primer local al carrer Sant Antoni Maria Claret de Barcelona. Es considerada la cadena de supermercats en actiu més antiga d'Espanya [76]

Establiment de Condis (Súria), segona cadena per ordre d'implantació a Catalunya després de Mercadona.

El 1973 apareixen els primers hipermercats a Catalunya, al voltant del Prat: com a Pryca i Hiper-Carrefour.[77][78] Conegut inicialment com a "Hiper" amb capital de SIMAGO, associat a Prisunic i Printemps, va obrir un establiment amb 13.000 m2 de superfície de venda.[77] Quatre mesos després veuria la llum el primer Carrefour de tot el territori espanyol, a 500 m de l'anterior l'Hiper. Els resultats van ser desiguals degut a que el públic que anava a aquests establiments necessàriament havia d'arribar en automòvil i bona part de la societat no estava adaptada a fer un canvi en els hàbits de compra fora del colmado tradicional.[77] El grup Promodés obriria el primer centre comercial de Catalunya i Espanya el 1980, conegut com a Baricentro, a Barberà del Vallès.[57][79]

Logotips de cadenes de supermercats a territoris de parla catalana (superfície: 3a -5a) dades 2026

L'arrel local de les cadenes d'alimentació ha estat un tret característic de la distribució alimentària a Catalunya des dels inicis. El Grup Bon Preu (1974) crea la seva pròpia marca, Esclat, (1988). El producte de qualitat, local o de km0, instal·lacions amigables i defensant el territori, són els segells d'aquesta cadena.[80] La seva evolució en la primera dècada del XX amplia la seva presència en el sector, amb increments de la seva superfície: dels 112.097 m2 (2009) a 139.056 m2 (2010) < del 24,05%, i una quota de mercat del 6,65 pel 2011.[81] Segons la darrera enquesta de l'OCU és la cadena millor valorada pels consumidors catalans.[82][83] El grup Condis (supermercat inaugurat 1980 com a Condal) va orbir el 1992 i ha evolucionat de forma similar en la primera dècada del xx, amb una quota de mercat del 6.53 el mateix any. El 1995 va obrir la primera tenda Bon Area del Grup Alimentari de Guissona arribant als 600 establiments el 2025 amb una forta implantació a la Catalunya rural.[84] També amb un origen familiar Sorli és una cadena que comença el 1972 creant el primer supermercat propi, i evolucionant el 1980 com a Sorli-Discau. El setembre de 2012 instal·là el primer supermercat virtual d'Europa a l'estació de Sarrià dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona.[85] El 2015 rep un impuls amb la nova direcció, diversificant l'oferta de serveis: salut, benestar i nutrició[86] Grup Ametller es va crear el 2002 a Vilafranca del Pendès [87] i des de llavors a evolucionat favorablement, tancant el 2023 amb una quota de mercat del 3,5% a Catalunya,i una plantilla de 3.870 treballadors..L'empresa es caracteritza pel producte de proximitat, amb 1.800 hectàres de finques agrícoles per autoabastiment i amb un obrador situat a Olèrdola, de 5.000 m2 que inclou un departament de I+D.[88] i inversions potencials en un agroparc de Gelida anunciat el 2024.[89]

Catalunya és la comunitat d'Espanya amb les cinc cadenes de supermercats principals: Mercadona, Condis, Caprabo, Consum i Bon Preu que, tot i que lideren la venda en superfície, no arriben al 50% de quota, mentre que la resta de cadenes suma una quota conjunta del 52,7% el 2025, mig punt percentual més que el maig del 2024, caracteritzant la diversificació com un dels actius destacats de la distribució alimentària del país.[90]

Cadena Espai superficie 2025 Espai superfície 2024 Evolució interannual
Mercadona 15,0% 15,6% Disminució 0,6%
Condis 10,7% 10,6% Puja 0,1%
Caprabo 8,6% 9% Disminució 0,4%
Consum 6,6% 6,4% Puja 0,2%
Bon Preu 6,5% 6,3% Puja 0,2%
Altres 52,7%

Supermercats ecològics

[modifica]

Els supermercats ecològics tenen les seves arrels en els moviments d'agricultura natural i orgànica, moviment cooperatiu alimentari, i alimentació sana, sorgits entre la dècada de 1970 i 1980 con a resposta a l'ús de químics i pesticides a la cadena alimentària,el malbaratament, la seguretat i la sobirania alimentària.[91] Els diferents casos d'intoxicacions alimentàries i frau alimentari que es prodiguen durant la segona part del segle XX, així com el debat sobre els transgènics, impulsen una major conscienciació de la societat per una dieta saludable en la que molts consumidors prioritzen els productes orgànics certificats, seccions a granel amb zero residus i les cadenes de subministrament locals per reduir la petjada de carboni.[92]

De dalt a baix i d'esquerra a dreta pictogrames de certificació d'agricultura ecològica a la UE; Argentina, Brasil i Estats Units

Diferents estudis d'opinió mostren com la societat està cada cop més sensibilitzada per la compra d'aliments ecològics.[93][94][95] A Catalunya, segons el Baròmetre 2024 de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics, enquesta portada a terme pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), el 88,1% de la població catalana identifica correctament els aliments ecològics com aliments de qualitat i lliures de pesticides; i el 69,2% dels catalans es declara consumidor d’aliments ecològics certificats.[96][97] La Comissió Europea, fent-se ressò de la conciènciació de la seva població en aquesta matèria, va aprovar un pla amb l'objectiu que el 2030 el 25% de la producció agroramadera i aqüicola fos orgànica.[98] Així l'evolució del comerç i distribució de productes ecològics ha anat creixent, primer a través de la venda directa,[99] comerç local, i petits comerços "naturistes", herbolaris, arribant a les superfícies convencioanls i supermercats especialitzats .L'evolució del comerç eco ha generat debats sobre la conveniència de menjar o no exclusivament productes ecològics, sense arribar a conclusions definitives.[100][101]

Entre els pioners de la disribució ecològica identifiquem l'empresa italiana NaturaSi (Verona, 1992), la qual arriba el 2001 a l'estat espanyol, portant a terme un lenta penetració, fins que el 2023 s'alia amb Bioconsum per ampliar la seva xarxa de tendes.[102] Un any després, el 2002, va néixer a Barcelona la cadena Veritas, obrint el seu primer establiment al barri de Sarrià. El 2019 la valenciana Ecorganic i Veritas van crear el grup d'alimentació ecològica més gran de l'estat espayol amb un total de 72 tendes i 700 empleats.[103] El grup resultant arribaria el 2022 a Catalunya a una quota de mercat del 25%, mentre que a Espanya fregava el 9,8%.[104] El 2025 aquesta cadena ha crescut un 14%[105] mantenint la seva estratègica d'expansió.[106]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «50 años del código de barras». AEOC, 2022. [Consulta: 25 maig 2026].
  2. ↑ Segura, Aurora. «El sistema de autopago, no tan rápido como se esperaba» (en castellà). La Vanguardia, 06-09-2017. [Consulta: 23 maig 2026].
  3. ↑ Prater, Edmund; Frazier, Gregory V.; Reyes, Pedro M. «Future impacts of RFID on e‐supply chains in grocery retailing» (en anglès). Supply Chain Management: An International Journal, 10, 2, 01-04-2005, p. 134–142. DOI: 10.1108/13598540510589205. ISSN: 1359-8546.
  4. ↑ Olcina Pita, Victor. «¿Cuál es el futuro de las etiquetas electrónicas en los supermercados?» (en castellà). FRS Food Retail Service, 22-03-2024. [Consulta: 24 maig 2026].
  5. ↑ «Caprabo pone a disposición de sus clientes tecnología NFC» (en castellà). Redes Telecom, 27-05-2012. [Consulta: 28 maig 2026].
  6. ↑ Murphy, Wendy Wiedenhoft. Consumer Culture and Society (en anglès). SAGE Publications, 2016-07-27, p. 95. ISBN 978-1-4833-5814-7.
  7. ↑ Vadini, Ettore. Public Space and an Interdisciplinary Approach to Design: (en anglès). Edizioni Nuova Cultura, 2018-02-28, p. 77-78. ISBN 978-88-6812-995-8.
  8. ↑ Park, Young W.; Haenlein, George F. W.. Milk and Dairy Products in Human Nutrition: Production, Composition and Health (en anglès). John Wiley & Sons, 2013-04-09, p. 1975. ISBN 978-1-118-53420-5.
  9. ↑ Anderson, Avis H. A & P: The Story of the Great Atlantic & Pacific Tea Company (en anglès). Arcadia Publishing, 2002. ISBN 978-0-7385-1038-5.
  10. ↑ Morelli, Carlo. The development of chain store retailing in the US and Britain 1850-1950. Univesity of Dundee, 2003, p. 8 (Dundee Discussion Papers in Economics 148).
  11. 1 2 3 4 5 Deener, Andrew. The Problem with Feeding Cities: The Social Transformation of Infrastructure, Abundance, and Inequality in America (en anglès). University of Chicago Press, 2020-09-05, p. 72-74. ISBN 978-0-226-70307-7.
  12. ↑ Sharoff, Robert. The Wrigley Building: The Making of an Icon (en anglès). Rizzoli International Publications, 2025-04-08, p. 77. ISBN 978-0-8478-4336-7.
  13. ↑ Mitra, Dipa. A Handbook of Retail Management: Principles & Practices (en anglès). Archers & Elevators Publishing House, p. 11. ISBN 978-93-90996-48-3.
  14. ↑ Serrano, Sara. «Supermercados: historia de un expolio» (en castellà). Público, 17-01-2023. [Consulta: 20 maig 2026].
  15. ↑ Gallouj, Camal; Gallouj, Faïz. Elgar Encyclopedia of Retailing (en anglès). Edward Elgar Publishing, 2025-12-16, p. 168. ISBN 978-1-0353-1970-1.
  16. 1 2 Levinson, Marc. The Great A&P and the Struggle for Small Business in America (en anglès). Farrar, Straus and Giroux, 2011-08-30, p. 128. ISBN 978-1-4299-6902-4.
  17. ↑ Burke, Dana. «Old timey Houston grocery stores - Did you shop at any of these?» (en anglès). Houston Chronicle, 01-05-2020. [Consulta: 20 maig 2026].
  18. ↑ Lorr,, Benjamin «Opinion: Grocery prices are skyrocketing because we ignored their long takeoff» (en anglès). The Globe and Mail, 13-01-2023.
  19. ↑ Lynwander, Linda «Recollections of First Supermarket» (en anglès). The New York Times, 11-07-1993. ISSN: 0362-4331.
  20. 1 2 Hamilton, Shane. Supermarket USA: Food and Power in the Cold War Farms Race (en anglès). Yale University Press, 2018-09-18, p. 13-14. ISBN 978-0-300-23269-1.
  21. 1 2 3 Levinson, Marc. The Great A&P and the Struggle for Small Business in America (en anglès). Farrar, Straus and Giroux, 2011-08-30, p. 207-208. ISBN 978-1-4299-6902-4.
  22. ↑ Lokanathan, V. A History of Economic Thought, 10th Edition (en anglès). S. Chand Publishing, p. 173. ISBN 978-93-5253-337-4.
  23. ↑ Hamilton,, Shane Lee. «Supermarkets, Free Markets, and the Problem of Buyer Power in the Postwar United States». A: What's Good for Business: Business and American Politics since World War II (en anglès). Oxford University Press, 2012-04-12, p. 177-194. ISBN 978-0-19-991282-7.
  24. ↑ Coleman, Peter. Shopping Environments: Evolution, Planning and Design (en anglès). Routledge, 2006, p. 40. ISBN 978-0-7506-6001-3.
  25. ↑ Marshall, Bill. France and the Americas: Culture, Politics, and History [3 volumes] (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2005-05-24, p. 219. ISBN 978-1-85109-416-5.
  26. ↑ Cho, Esther; Lee, Myeong-Hun. Eom, Sunyong. «Impact of Department Store Closures on Housing Markets and Local Commercial Activity». Journal of Real Estate Analysis,, 2006. DOI: https://doi.org/10.4000/130dt.
  27. ↑ Maixé-Altés, J. Carles «La modernización de la distribución alimentaria en España, 1947-1995». Revista de historia industrial, 41, 2009, p. 128. ISSN: 1132-7200.
  28. ↑ Stanton, John L «A brief history of food retail» (en anglès). British Food Journal, 120, 1, 2018-01-02Z. Arxivat de l'original el 2024-07-31. DOI: 10.1108/BFJ-01-2017-0033/full/html.
  29. ↑ Ngamcharoenmongkol, Piya «Central Food Retail: Business Expansion and Brand Architecture Strategy». Asian Case Research Journal, 22, 01, 6-2018, p. 199–218. DOI: 10.1142/S0218927518500086. ISSN: 0218-9275.
  30. ↑ Burt, Steve. «The Metro Group: internationalizing the cash and carry format». A: Global Strategies in Retailing.. Routledge, 2013, p. 201-226..
  31. ↑ Hamlett, J.; Alexander, A.; Bailey, A. «Regulating UK Supermarkets: an oral-history perspective». History & Policy., 2008.
  32. ↑ Elvery, Martin. «London's first supermarket that opened long Sainsbury's or Tesco» (en anglès). My London News, 21-05-2023. [Consulta: 21 maig 2026].
  33. 1 2 Maixé-Altés, J. Carles «La modernización de la distribución alimentaria en España, 1947-1995». Revista de historia industrial, 41, 2009, p. 127. ISSN: 1132-7200.
  34. ↑ Wilson, John; Webster, Anthony; Vorberg-Rugh, Rachael «The Co-operative Movement in Britain: From Crisis to “Renaissance,” 1950–2010» (en anglès). Enterprise & Society, 14, 2, 6-2013, p. 271–302. DOI: 10.1093/es/khs076. ISSN: 1467-2227.
  35. ↑ Ikonen, Charlotte. «The fascinating history behind some of our favourite supermarkets» (en anglès). newsshopper.co.uk, 13-03-2021. [Consulta: 28 maig 2026].
  36. 1 2 3 Lemarchan, Nathalie; Desse, René-Paul «Mass retailing in France and urban landscape transformations: Emergence and development». Belgeo. Revue belge de géographie, 2024. DOI: https://doi.org/10.4000/130dt.
  37. ↑ «Grande Distribution et Évolution Sociétale». Eurogrup Consulting, 2012. [Consulta: 28 maig 2026].
  38. ↑ Chatriot, Alain; Chessel, Marie-Emmanuelle «L'histoire de la distribution : un chantier inachevé». Histoire, économie & société, 25, 1, 2006, p. 67–82. DOI: 10.3406/hes.2006.2581.
  39. ↑ Vance, Sandra S.; Scott, Roy V. «Sam Walton and Wal-Mart Stores, Inc.: A Study in Modern Southern Entrepreneurship». The Journal of Southern History, 58, 2, 1992, p. 231–252. DOI: 10.2307/2210861. ISSN: 0022-4642.
  40. 1 2 Karma, Rogé. «The Walmart Effect» (en anglès). The Atlantic, 24-12-2024. [Consulta: 30 maig 2026].
  41. ↑ EFE. «El mayor fondo del mundo retira sus inversiones de 73 empresas por motivos éticos» (en castellà). Publico, 04-02-2016. [Consulta: 30 maig 2026].
  42. ↑ Martin, David. «BBC - Movies - review - Wal-Mart: The High Cost Of Low Price». BBC, 09-05-2006. [Consulta: 30 maig 2026].
  43. ↑ «Internet shopping forces High Streets to adapt» (en anglès). BBC News, 06-12-2010.
  44. ↑ Lu, Liang; Reardon, Thomas «An Economic Model of the Evolution of Food Retail and Supply Chains from Traditional Shops to Supermarkets to E-Commerce». American Journal of Agricultural Economics, 100, 5, 2018, p. 1320–1335. ISSN: 0002-9092.
  45. ↑ Roig Vila, Diana «Towards sustainable diets: a multidisciplinary approach». Nutrición Hospitalaria, 37, SPE2, 2020. Arxivat de l'original el 2025-12-14. DOI: 10.20960/nh.03356. ISSN: 1699-5198.
  46. ↑ Torres Sanz, Jesús «Propostes per un comerç responsable». Lo Floc, 238, 2021, p. 24–27. ISSN: 2462-7119.
  47. ↑ Vàzquez, Lidia. Guia per a la venda de proximitat dels productes agroalimentaris. Genralitat de Catalunya - Agència Catalana de Seguretat Alimentària, 2014.
  48. ↑ «Los supermercados online alcanzan la madurez digital, pero aún necesitan innovar para diferenciarse» (en castellà). ICEX, 21-10-2025. [Consulta: 23 maig 2026].
  49. ↑ Valero, Eduardo. «Los primeros autoservicios. Madrid, 1957». Historia Urbana de Madrid, miércoles, 2 septiembre 2015. [Consulta: 23 maig 2026].
  50. ↑ Ayala Sörenssen, Federico «El Mercado de Barceló en Madrid» (en castellà). ABC, 04-10-2014. Arxivat de l'original el 2016-10-08.
  51. ↑ «Autoservicio Chalmar, el supermercado más antiguo de España» (en castellà). FRS Food & Retail Service, 19-09-2024. [Consulta: 23 maig 2026].
  52. ↑ Maixé-Altés, J. Carles «La modernización de la distribución alimentaria en España, 1947-1995». Revista de historia industrial, 41, 2009, p. 138-142. ISSN: 1132-7200.
  53. ↑ Arranz, Adrian. «¿Qué fue de Simago? Así desaparecieron los supermercados que dieron origen al modelo de venta por bazar». El Economista, 29-10-2021. [Consulta: 31 maig 2026].
  54. ↑ Maixé-Altés, J. Carles «La modernización de la distribución alimentaria en España, 1947-1995». Revista de historia industrial, 41, 2009, p. 135. ISSN: 1132-7200.
  55. ↑ Castro Balaguer, Rafael «"Máquinas de vender": una historia de la gran distribución francesa en España desde los años sesenta». Revista de historia industrial, 44, 2010, p. 104. ISSN: 1132-7200.
  56. ↑ Castro Balaguer, Rafael «"Máquinas de vender": una historia de la gran distribución francesa en España desde los años sesenta». Revista de historia industrial, 44, 2010, p. 111-112. ISSN: 1132-7200.
  57. 1 2 3 4 Castro Balaguer, Rafael «"Máquinas de vender": una historia de la gran distribución francesa en España desde los años sesenta». Revista de historia industrial, 44, 2010, p. 112-114. ISSN: 1132-7200.
  58. ↑ Maixé-Altés, J. Carles «La modernización de la distribución alimentaria en España, 1947-1995». Revista de historia industrial, 41, 2009, p. 148. ISSN: 1132-7200.
  59. ↑ Maixé-Altés, J. Carles «La modernización de la distribución alimentaria en España, 1947-1995». Revista de historia industrial, 41, 2009, p. 148-152. ISSN: 1132-7200.
  60. ↑ Soler Montiel, Marta «Impactos económicos y territoriales de la reestructuración de la distribución comercial en Andalucía en los años 80 y 90». Revista de Estudios Regionales, 2001, p. 97-125..
  61. ↑ «El ascenso de Lidl: una historia de éxito... y de adaptación continua» (en castellà). Food Retail & Service, 13-02-2024. [Consulta: 25 maig 2026].
  62. ↑ Villarejo Galende, Helena «Balance de una década de regulación de los grandes establecimientos comerciales en España». Ciudades: Revista del Instituto Universitario de Urbanística de la Universidad de Valladolid, 10, 2007, p. 39–66. ISSN: 2445-3943.
  63. 1 2 Castro Balaguer, Rafael «"Máquinas de vender": una historia de la gran distribución francesa en España desde los años sesenta». Revista de historia industrial, 44, 2010, p. 125-126. ISSN: 1132-7200.
  64. 1 2 Hernández, Nelson. «España se pasa a la marca blanca: récord histórico en supermercados» (en castellà). Cambio 16, 26-01-2026. [Consulta: 25 maig 2026].
  65. ↑ Murillo, Sergio. «¿Por qué los supermercados alemanes Aldi y Lidl se parecen tanto?» (en castellà). As, 11-03-2023. [Consulta: 25 maig 2026].
  66. ↑ López Bernardo, Javier. «'Retail Disruptors': la historia de cómo y por qué las cadenas de descuento Aldi y Lidl hicieron historia». El Economista, 06-06-2020.
  67. ↑ «La gran distribución facturó 67.103 millones ? en 2006, un 5% más». El Economista, 28-06-2007.
  68. ↑ Hernando Cuñado, Jorge «Factores de modernización de la comercialización en España en el siglo XX. Tendencias y retos futuros». Esic market, 159, 2018, p. 204. ISSN: 0212-1867.
  69. ↑ Solano Tatché, Marta. «Las cuatro claves del éxito de Mercadona». EAE Business School Online, 28/082025.
  70. ↑ Castro Balaguer, Rafael «"Máquinas de vender": una historia de la gran distribución francesa en España desde los años sesenta». Revista de historia industrial, 44, 2010, p. 125-126. ISSN: 1132-7200.
  71. ↑ Díaz de Santos, Marta. «La fórmula de éxito de Mercadona, el modelo de negocio que revoluciona el sector» (en castellà). Capital.es, 30-07-2024. [Consulta: 26 maig 2026].
  72. ↑ «Mercadona, Lidl y Aldi lideran el crecimiento de cuota en 2025» (en castellà). Retail Actual. [Consulta: 26 maig 2026].
  73. ↑ Olcina Pita, Victor. «Mercadona crece un punto hasta el 36,9% de cuota en la distribución moderna» (en castellà). Food Retail, 01/07/2025 ·. [Consulta: 26 maig 2026].
  74. ↑ Ibáñez, María Jesús. «Plusfresc, el súper que quiere llevar la fruta fresca de Lleida por toda Catalunya» (en castellà). El Periódico, 25-01-2026. [Consulta: 26 maig 2026].
  75. ↑ Blaya, Carles. «El Grup manresà Llobet celebra el seixantè aniversari del seu primer supermercat». Regió7, 30-03-2019. [Consulta: 26 maig 2026].
  76. ↑ Fernández, Juanjo «Caprabo, el primer supermercat privat de Barcelona». EL POU, publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, 2024, p. 57-62..
  77. 1 2 3 Castro Balaguer, Rafael «"Máquinas de vender": una historia de la gran distribución francesa en España desde los años sesenta». Revista de historia industrial, 44, 2010, p. 106-107. ISSN: 1132-7200.
  78. ↑ Coca, Maria Teresa. «El primer hipermercat d'Espanya compleix 50 anys sense moure’s del Prat». On Economia, 28-03-2023. [Consulta: 23 maig 2026].
  79. ↑ Vinton, Roger. «Centres comercials a Barcelona, un invent ianqui arrelat al país». Via Empresa, 22-03-2024. [Consulta: 24 maig 2026].
  80. ↑ Macià, Miquel; Martí, Pep. Els que manen: Vida i miracles de les 50 famílies que mouen els fils de Catalunya. Edicions Saldonar, 2022-02-28, p. 460. ISBN 978-84-17611-89-7.
  81. ↑ «Distribució comercial a Catalunya. Sector quotodià en règim d'autoservei : Anuari 2011» p. 20. Idescat - Generalitat de Catalunya, 2011. [Consulta: 26 maig 2026].
  82. ↑ «Esclat, Bon Preu i la sorpresa americana: els supermercats més ben valorats pel públic». Via Empresa, 16-02-2026. [Consulta: 27 maig 2026].
  83. ↑ «La OCU revela los mejores supermercados para hacer la compra en España» (en castellà). La Vanguardia, 19-02-2019. [Consulta: 27 maig 2026].
  84. ↑ Gutiérrez, Maite. «La conquista silenciosa de bonÀrea» (en castellà). La Vanguardia, 29-03-2025. [Consulta: 27 maig 2026].
  85. ↑ «Sorli Discau posa en marxa un supermercat virtual a l'estació de FGC de Sarrià pioner a Europa». 324.cat, 07-09-2012. [Consulta: 11 desembre 2013].
  86. ↑ Bella, Bernat. «Sorli, de una tienda de El Poblenou a un imperio de supermercados» (en castellà). Via Empresa, 16-03-2026. [Consulta: 27 maig 2026].
  87. ↑ Boada, Ariadna. «Nace el universo Ametller» (en castellà). La Vanguardia, 25-02-2014. [Consulta: 30 maig 2026].
  88. ↑ Baratech, Gonzalo. «El imperio comercial de Ametller Origen en Barcelona: 552 millones de facturación y 193 en activos» (en castellà). Metrópoli Abierta, 20-01-2025. [Consulta: 30 maig 2026].
  89. ↑ «180 milions d’euros i el futur de la indústria agroalimentària: així serà l’Agroparc (Alt Penedès)». Via Empresa, 15-07-2024. [Consulta: 30 maig 2026].
  90. ↑ «Mercadona lidera supermercados en Cataluña». Inforetail, 12-08-2025. [Consulta: 27 maig 2026].
  91. ↑ Sevilla-Guzmán, Eduardo «Agroecología y agricultura ecológica: Hacia una" re" construcción de la soberanía alimentaria». Agroecología ., 2006, p. 7-18..
  92. ↑ Jordano Salinas, Rafael «Seguridad alimentarias versus crisis alimentaria». Anales de la Real Academia de Ciencias Veterinarias de Andalucía Oriental, 26, 2013, p. 141–155. ISSN: 1130-2534.
  93. ↑ Camarero Arribas, Tomás (superv). «Estudio del perfil de consumidor de alimentos ecològicos». Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, 2011. [Consulta: 29 maig 2026].
  94. ↑ Strinati, Marta «Eurobarometer 2025 on Food Safety - FoodTimes» (en anglès). FoodTimes, 01-10-2025.
  95. ↑ Pickering, Steven David. «Choosing to buy organic food depends more on trust than taste – what our new study in the UK and Japan shows» (en anglès britànic). Brunel University of London, 09-03-2026. [Consulta: 29 maig 2026].
  96. ↑ «Baròmetre 2024 de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics». Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, CCPAE, 2024. [Consulta: 28 maig 2026].
  97. ↑ «Baròmetre 2024 de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics: Programa de foment de la producció agroalimentària ecològica 2024». Generalitat de Catalunya, 2024. [Consulta: 28 maig 2026].
  98. ↑ «Prácticas y métodos agrícolas sostenibles» (en castellà). European Comission, 20-05-2026. [Consulta: 28 maig 2026].
  99. ↑ Gadet Castaño, Maripi. Alimentación ecológica: la nueva BioDieta: La guía de cabecera para los seguidores de los productos ecológicos (en castellà). Arcopress, 2020-03-31, p. 154. ISBN 978-84-17828-50-9.
  100. ↑ Revenga, Juan «Alimentos 'eco': ni más sanos ni siempre mejores para el medio ambiente» (en castellà). El País [Madrid], 03-12-2018. ISSN: 1134-6582.
  101. ↑ Conde, Laura. «¿Es más saludable comer productos ecológicos?» (en castellà). La Vanguardia, 19-09-2018. [Consulta: 28 maig 2026].
  102. ↑ «Bioconsum se alía con Naturasì para crear una red de tiendas en España» (en castellà). Food Retail & Service. [Consulta: 28 maig 2026].
  103. ↑ «Ecorganic y Veritas crean el grupo más grande de alimentación» (en castellà). Via Empresa, 05-08-2019. [Consulta: 28 maig 2026].
  104. ↑ Manzano, Carlos. «Veritas cumple 20 años con una cuota del 25% en el mercado ecológico catalán» (en castellà). Crónica, 17-03-2022. [Consulta: 28 maig 2026].
  105. ↑ Coca, Maria Teresa. «Veritas, amb prop d'un centenar de botigues, creix un 14% fins als 140 milions el 2025». On Economia, 09-03-2026. [Consulta: 28 maig 2026].
  106. ↑ Coca, Maria Teresa. «Veritas factura 122 milions el 2024, un 5% més, i ampliarà la xarxa a 90 botigues». On Economia, 31-03-2025. [Consulta: 28 maig 2026].

Vegeu també

[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Supermercat&oldid=38970767»