Tai
 |
No s'ha de confondre amb Llengües tai o Tais. |
| Phasa thai ([pʰāːsǎːtʰāj]) | |
|---|---|
.svg)  | |
| Epònim | tailandesos |
| Tipus | llengua natural, llengua viva, llengua, llengua estàndard, llengua literària i llengua humana |
| Ús | |
| Parlants | 65 milions (1990) |
| Parlants nadius | 20.700.000 (2019 ) |
| Rànquing | 39 |
| Oficial a | Tailàndia |
| Autòcton de | Sud-est asiàtic |
| Estat | Tailàndia, Nord de Malàisia, Sud de Myanmar, Laos. |
 | |
| Coordenades | 14° 11′ N, 100° 40′ E / 14.19°N,100.67°E |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües asiàtiques llengües tai-kadai llengües kam-tai llengües tais llengües tais sud-occidentals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet tai i romanització del tailandès |
| Institució de normalització | Royal Institute of Thailand |
| Estudiat per | Thai studies (en)  |
| Nivell de vulnerabilitat | 1 segur |
| Codis | |
| ISO 639-1 | th |
| ISO 639-2 | tha |
| ISO 639-3 | tha |
| SIL | tha |
| Glottolog | thai1261 |
| Ethnologue | tha |
| ASCL | 6402 |
| IETF | th |
El tailandès, thai[a] o siamès o siamés[b] (ภาษาไทย; phasa thai) és la llengua nacional de Tailàndia. Aquest idioma és una llengua tai, de la família de llengües tai-kadai. És l'única llengua oficial de Tailàndia.[1][2]
El thai també es coneix com a thai normatiu o estàndard, com a thai central o com a siamès. És la llengua oficial de l'estat i del grup ètnic majoritari dels thai o tailandesos (els Thai en anglès), de Tailàndia. Hi ha uns 65 milions de persones que parlen tailandès segons les estadístiques de l'any 1990.
El tailandès és la llengua més parlada de les més de 60 llengües de Tailàndia, tant pel nombre de parlants nadius com per la quantitat de parlants en general. Més de la meitat del seu vocabulari deriva o pren prestat del pali, el sànscrit, el mon[3] i el khmer antic. És una llengua tonal i analítica. El tailandès té una ortografia complexa i un sistema de marcadors relacionals . El tailandès parlat, depenent de factors sociolingüístics estàndard com l'edat, el gènere, la classe, la proximitat espacial i la divisió urbà/rural, és parcialment mútuament intel·ligible amb el laos, l'isan i alguns altres topolectes tailandesos . Aquestes llengües s'escriuen amb escriptures lleugerament diferents, però són lingüísticament similars i formen efectivament un continu dialectal.
L'idioma tailandès és parlat per més de 70 milions de persones a Tailàndia a partir del 2024.[4] A més, la majoria dels tailandesos de les parts nord (Lanna), sud (Tai) i nord-est (Isan) del país són actualment parlants bilingües de tailandès central i els seus respectius dialectes regionals, ja que el tailandès central és la llengua de la televisió, l'educació, les notícies i totes les formes de mitjans de comunicació.[5] Una investigació recent ha descobert que els parlants de la llengua tailandesa del nord (també coneguda com a Phasa Mueang o Kham Mueang) s'han reduït a tan pocs, ja que la majoria de la gent del nord de Tailàndia ara parla invariablement tailandès estàndard, de manera que ara utilitzen principalment paraules del tailandès central i només amaneixen la seva parla amb l'accent "Kham Mueang".[6] El tailandès estàndard es basa en el registre de les classes educades del tailandès central i de les minories ètniques de la zona al llarg de l'anell que envolta la metròpoli.[7]
A més del tailandès central, Tailàndia és la llar d'altres llengües tai relacionades. Tot i que la majoria de lingüistes classifiquen aquests dialectes com a llengües relacionades però diferents, els parlants nadius sovint els identifiquen com a variants regionals o dialectes de la "mateixa" llengua tailandesa, o com a "diferents tipus de tailandès".[8] Com a llengua dominant en tots els aspectes de la societat a Tailàndia, el tailandès va experimentar inicialment una adopció gradual i posteriorment generalitzada com a segona llengua entre els grups ètnics minoritaris del país a partir de mitjans i finals del període Ayutthaya.[9][10] Les minories ètniques actuals són predominantment bilingües i parlen tailandès a més de la seva llengua o dialecte matern.
És una llengua tonal i analítica d'ortografia complexa. És mútuament intel·ligible amb el laosià, l'idioma de Laos, que també pertany a la mateixa família lingüística.
Escriptura
[modifica]L'alfabet tailandès deriva de l'alfabet cambodjà (อักขระเขมร), que està inspirat en la lletra brahmí de les llengües indoàries. Així com els birmans van adoptar l'alfabet mon (que també té orígens índics), els tailandesos van adoptar una forma modificada d'alfabet cambodjà per crear el seu propi sistema d'escriptura. Mentre que la més antiga inscripció coneguda en cambodjà data del 611 dC, les inscripcions en alfabet tailandès van començar a aparèixer el 1292 dC. Entre les seves característiques més notables cal destacar:[11][12]
- És una forma d'escriptura abugida, en què la vocal implícita és una /a/ curta per a les consonants que apareixen soles i una /o/ curta si la consonant inicial o el grup va seguit d'una altra consonant.
- Els marcadors de to es col·loquen a la part superior de la consonant inicial d'una síl·laba o a l'última consonant d'un grup de consonants inicial.
- Les vocals associades amb consonants no són seqüencials: es pot col·locar abans, després, dalt o sota de la seva consonant associada, o en una combinació d'aquestes posicions.
Alfabet
[modifica]| Símbol | Transcripció del nom i traducció | Reial Institut | |
|---|---|---|---|
| Inicial | Final | ||
| ก | ko kai (gallina) | k | k |
| ข | kho khai (ou) | kh | k |
| ฃ | kho khuat (ampolla) [obsoleta] | kh | k |
| ค | kho khwai (búfal asiàtic domèstic) | kh | k |
| ฅ | kho khon (persona) [obsoleta](botella) | kh | k |
| ฆ | kho ra-khang (campana) | kh | k |
| ง | ngo ngu (serp) | ng | ng |
| จ | cho chan (plat) | ch | t |
| ฉ | cho ching (platerets) | ch | - |
| ช | cho chang (elefant) | ch | t |
| ซ | so so (cadena) | s | t |
| ฌ | cho choe (arbust) | ch | - |
| ญ | yo ying (dona) | y | n |
| ฎ | do chada (corona, lligadura) | d | t |
| ฏ | to patak (fibló, javelina) | t | t |
| ฐ | tho santhan (pedestal) | th | t |
| ฑ | tho nang montho (ballarina) | th | t |
| ฒ | tho phu-thao (ancià) | th | t |
| ณ | no nen (monjo novici) | n | n |
| ด | do dek (nen)(nin) | d | t |
| ต | to tao (tortuga) | t | t |
| ถ | tho thung (bossa) | th | t |
| ท | tho thahan (soldat) | th | t |
| ธ | tho thong (bandera) | th | t |
| น | no nu (ratolí) | n | n |
| บ | bo baimai (fulla) | b | p |
| ป | po pla (peix) | p | p |
| ผ | pho phueng (abella) | ph | - |
| ฝ | fo fa (tapa) | f | - |
| พ | pho phan (safata) | ph | p |
| ฟ | fo fan (dent) | f | p |
| ภ | pho samphao (junc) | ph | p |
| ม | mo ma (cavall) | m | m |
| ย | yo yak (gegant, esperit yakxa) | y | y |
| ร | ro ruea (barca) | r | n |
| ล | lo ling (mico) | l | n |
| ว | wo waen (anell) | w | w |
| ศ | so sala (pavelló, pavelló tailandès) | s | t |
| ษ | so ruesi (ermità, rixi) | s | t |
| ส | so suea (tigre) | s | t |
| ห | ho hip (cofre, caixa) | h | - |
| ฬ | lo chula (estel) | l | n |
| อ | o ang (conca) | no es transcriu | - |
| ฮ | ho nok huk (òliba) | h | - |
Variants
[modifica]Existeixen diferents formes i variants d'aquesta llengua. Cal mencionar les següents:[13]
- El thai informal (ภาษาพูด): Forma col·loquial i simplificada de parlar la llengua thai, utilitzada entre amics o família.
- El thai refinat (ภาษาเขียน): Forma oficial i escrita de l'idioma que inclou moltes fórmules de cortesia.
- Thai retòric: Sovint complex, utilitzat principalment en discursos públics.
- Thai religiós: Thai retòric que conté moltes paraules importades directament del sànscrit i el pāli, les llengües de les escriptures del budisme. Utilitzat dins del context del budisme, religió majoritària de Tailàndia.
- Thai reial (ราชาศัพท์): Versió molt complexa de la llengua, amb influències del Khmer. S'utilitza per parlar amb els membres de la família reial i per referir-se a ells i llurs activitats.
Geogràficament la variant més comuna del thai central és el thai de Bangkok.
El thai de Khorat es troba a mig camí entre el thai central i l'idioma isaan, una altra llengua del grup tai. El thai de Khorat forma un continuum lingüístic, la qual cosa vol dir que pot ser considerat un dialecte o variant de qualsevol dels dos idiomes.
Notes
[modifica]- ↑ Cal esmentar que aquesta llengua s'anomena "tai" segons el DIEC. Tot i així, la utilització del terme "tai" en lloc de "thai" presenta problemes a l'hora de classificar lingüísticament aquest idioma, creant confusions difícils de resoldre.
- ↑ Siamés en pronúncia occidental i siamès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.
Referències
[modifica]- ↑ Diller, A.; Reynolds, Craig J. «What makes central Thai a national language?». A: National identity and its defenders: Thailand today. Chiang Mai: Silkworm Books, 2002. ISBN 974-7551-88-8. OCLC 54373362.
- ↑ Draper, John. «Language education policy in Thailand». A: The Routledge International Handbook of Language Education Policy in Asia. Abingdon, Oxfordshire; New York City: Routledge, 2019, p. 229–242. DOI 10.4324/9781315666235-16. ISBN 978-1-315-66623-5. Arxivat 2026-02-23 a Wayback Machine.
- ↑ Baker, Christopher. A history of Thailand (en anglès). Melbourne, Australia: Cambridge University Press, 2014, p. 3–4. ISBN 978-1-316-00733-4. Arxivat 2025-09-29 a Wayback Machine.
- ↑ «Thai Language (THA) – L1 & L2 Speakers, Status, Map, Endangered Level & Official Use | Ethnologue Free» (en anglès). Ethnologue (Free All). Arxivat de l'original el 2025-10-27 [Consulta: 26 juliol 2026].
- ↑ Peansiri Vongvipanond. «Linguistic Perspectives of Thai Culture». paper presented to a workshop of teachers of social science. University of New Orleans, Summer 1994. Arxivat de l'original el 20 November 2012. [Consulta: 26 abril 2011].
- ↑ Kemasingki, Pim; Prateepkoh, Pariyakorn «Còpia arxivada». Chiang Mai City Life, 01-08-2017, p. 8. Arxivat de l'original el de setembre 16, 2019 [Consulta: de juliol 26, 2026]. «there are still many people speaking kham mueang, but as an accent, not as a language. Because we now share the written language with Bangkok, we are beginning to use its vocabulary as well»
- ↑ Simpson, Andrew. Language and national identity in Asia. Oxford University Press, 2007.
- ↑ «The Kingdom of Thailand». A: Language Policy and Modernity in Southeast Asia. Malaysia, the Philippines, Singapore, and Thailand (en anglès). vol. 6. Boston, MA: Springer US, 2006, p. 105–123. DOI 10.1007/0-387-32186-1_5. ISBN 978-1-4020-4510-3. Arxivat 2024-01-28 a Wayback Machine.
- ↑ Lieberman, Victor. Strange Parallels (en anglès). 1: Integration on the Mainland: Southeast Asia in Global Context, c. 800–1830. Kindle. Cambridge University Press, 2003 (Studies in Comparative World History). ISBN 978-0-521-80086-0. Arxivat 2025-06-28 a Wayback Machine.
- ↑ Wyatt, David K. Thailand: A Short History (en anglès). New Haven, Connecticut: Yale University Press, 2003. ISBN 0-300-08475-7. Arxivat 2025-11-19 a Wayback Machine.
- ↑ Pronk, Marco. The Essential Thai Language Companion: Reference Book: Basics, Structures, Rules (en anglès). Thaiworld Editions, 2013-08-31. ISBN 978-3-9523664-9-3.
- ↑ Waites, Dan. «Learning the Language: To Write or Not to Write». A: CultureShock! Bangkok (en anglès). Marshall Cavendish International (Asia) Private Limited, 2014-02-15. ISBN 978-981-4516-93-8.
- ↑ «The Languages spoken in Thailand» (en anglès). SpainExchange Country Guide. Arxivat de l'original el 2026-02-20.
Bibliografia
[modifica]- Higbie, James. Thai Reference Grammar. Bilingual edition. Orchid Press, 2006-07-10. ISBN 978-974-8304-96-0.
- Nāksakun, Kānčhanā. Rabop sīang phāsā Thai (en tai). Phim khrang thī 4 (kǣkhai prapprung).. Krung Thēp: Khrōngkān Tamrā Khana ʻAksō̜nrasāt, Čhulālongkō̜nmahāwitthayālai, 1998. ISBN 978-974-639-375-1.
- รณเีกยริต, ันนทนา. ัสทศาสต์ร: ภาคทฤษีฎและภาคปิฏับิต (en tai). สําันกิพม์พมหาิวทยาัลยธรรมศาสต์ร, 2005. ISBN 978-974-571-929-3.
- Segaller, Denis. Thai Without Tears (Second Edition) (en anglès). BMD, 2000. ISBN 978-974-87115-2-2.
- David, Smyth. Thai: an essential grammar (en anglès). London, New York: Routledge, 2002. ISBN 978-0-415-22613-4.
Enllaços externs
[modifica]
