Xerox Alto
 Xerox Alto | |
|---|---|
  | |
| Desenvolupador | Xerox |
| Fabricant | PARC |
| Llançament | 1973 |
| Característiques | |
| CPU | Customitzat (basat en el TI 74181) |
| Memòria | 128 KiB - 512 KiB (màx.) |
| Entrada | interfície gràfica d'usuari i ratolí |
El Xerox Alto va ser un dels primers ordinadors personals d'alta gamma, desenvolupat en el Xerox PARC el 1973. Va ser el primer ordinador a utilitzar la «metàfora de l'escriptori» i la interfície gràfica d'usuari (GUI).[1]
No era un producte comercial, però diversos milers d'unitats es van construir i es van utilitzar en gran manera en el PARC, altres instal·lacions de Xerox i en diverses universitats durant molts anys. L'Alto va tenir gran influència en el disseny d'ordinadors personals en les dècades següents, notablement l'Apple Macintosh i les primeres estacions de treball Sun.
Història
[modifica]L'Alto va ser conceptualitzat per la primera volta el 1972 en un memoràndum escrit per Butler Lampson, inspirat en l'On-Line System (NLS), desenvolupat per Douglas Engelbart al SRI, i va ser dissenyat principalment per Chuck Thacker.[2] La fabricació va ser subcontractada a «Clement Designlabs», l'equip del qual incloïa Carl J. Clement, Ken Campbell i Fred Stengel. Una producció inicial de 80 unitats va ser feta per Clement Designlabs, en col·laboració amb Tony Ciuffini i Rick Nevinger al Xerox El Segundo, que va ser responsable d'instal·lar els components electrònics de l'Alto. A causa de l'èxit de la prova pilot, l'equip va passar a produir al voltant de 2.000 unitats durant els següents deu anys.[3]
Arquitectura
[modifica]
Tenia un processador bit-slice basat en el xip 74181 de Texas Instruments, amb una memòria ROM pel microcodi (expansible amb memòria enregistrable) i 128 kB de memòria principal expansible a 512 kB, així com un disc dur que usava un cartutx extraïble de 2,5 MB amb un plat simple, de Diablo Systems (una companyia que, posteriorment, Xerox compraria) semblants a aquells usats en l'IBM 2310, tot això allotjat en un armari de la mida d'un frigorífic petit. La UCP de l'Alto era un processador microprogramat innovador que feia servir microcodi per a la major part de les operacions d'entrada/sortida, en comptes de maquinari. La màquina de microcodi realitzava 16 tasques, una de les quals executava el conjunt d'instruccions normal (prou semblant al del Data General Nova), mentre que la resta controlaven la visualització, actualització de memòria, disc, xarxa i altres funcions d'entrada/sortida. Per exemple, el controlador de pantalla de mapa de bits era poc més que un registre de desplaçament de 16 bits; es feia servir microcodi per a carregar la informació d'actualització de la pantalla de la memòria principal cap al registre de desplaçament.
A part d'una connexió Ethernet, el dispositiu de sortida de l'Alto era un monitor CRT amb dos nivells (blanc i negre) muntat verticalment. Els seus dispositius d'entrada eren un teclat, un ratolí de tres botons i un teclat de funcions opcional (chord keyset). El concepte d'aquests dos darrers elements era agafat de l'on-line system de l'Institut d'Investigacions de Stanford (SRI). Mentre el ratolí va tenir un succés instantani entre els usadors de l'Alto, el teclat de funcions mai no es va fer popular.
En els primers ratolins, els botons eren tres barres estretes, disposades de dalt a baix en lloc d'un al costat de l'altre. Els van posar els noms de les seves colors en la documentació. El moviment era captat per dues rodes perpendiculars entre si. Aquestes van ser reemplaçades aviat per ratolins amb bola, inventats per l'enginyer Bill English. Més tard es van introduir els ratolins òptics, primer amb llum blanca i posteriorment amb infraroigs per a comptar les impulsions produïdes pel girament de les rodes dins del ratolí.
El teclat estava configurat de manera que cada tecla corresponia a un bit d'un aplec de registres. Aquesta característica es feia servir per a canviar d'on l'Alto s'engegava (bootstrapping). Els registres del teclat s'usaven com l'adreça de disc a partir d'on engegar i així, prement un aplec específic de tecles mentre es pitjava el botó d'inici, es podien carregar diferents microcodis i sistemes operatius. Això va donar lloc a l'expressió «engegada de nas» (nose boot), quan el nombre de tecles necessàries per a llançar un sistema operatiu en prova era més gran que el nombre de dits. Aquest tipus d'engegada va donar lloc a «move2keys», un programa que movia els fitxers en el disc de manera que es pogués utilitzar una determinada seqüència de tecles.
Hi havia altres perifèrics per a l'Alto, com una càmera de TV, una impressora de margarida i un port paral·lel, encara que aquests eren prou rars. L'Alto també podia controlar discos externs fet que el convertia en un servidor de fitxers, que va ser una aplicació prou comuna per a aquest ordinador.
Instal·lacions de programació i aplicacions de programari
[modifica]A continuació es mostren algunes de les instal·lacions de programació i aplicacions de programari disponibles en l'Alto:[4]
- Bravo i Gypsy: els primers processadors de textos WYSIWYG.
- Utilitats FTP i xat,
- Jocs: escacs, pinball, Othello i un joc d'Alto Trek de Gene Ball.
- Laurel i el seu successor Hardy: clients de correu electrònic de xarxa.
- Molts llenguatges de programació, com LISP, BCPL, Smalltalk, Mesa i Poplar.
- Marcat i dibuix: pintura i manipulació de gràfics (editors de mapes de bits).
- Neptune: gestor de fitxers
- Officetalk: un sistema experimental de processament de formularis.
- Sil: editor de gràfics vectorials, utilitzat principalment per a circuits lògics, circuit imprès.
Programari
[modifica]Els primers programes per a l'Alto van ser escrits en el llenguatge de programació BCPL i més tard en el llenguatge Mesa, que no va ser gaire utilitzat fora de