Cullera
 Cullera | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | coberteria |
| Ús | ingestió |
 | |
Una cullera és un estri de metall o fusta que té la forma d'una petita pala amb la fulla concavada i ordinàriament de forma oval i va unida al mànec per on s'agafa. Serveix per a prendre una porció del contingut d'un recipient i transportar-la a un altre recipient o portar-la a la boca.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- D'agafar les culleres, n'hi ha de moltes maneres.[2]
- No preparis la cullera si tens buida la sopera.[1]
- Què sap el gat de fer culleres, si no ha estat mai cullerer?.[2]
- Tothom pot triar la cullera que ha de menjar.[3]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
- Arribar a cullera.[2]
- Deixar-se la cullera a presidi.[2]
- Fer la cullera.[2]
- Ficar-hi la cullera.[2]
- Quina manera de fer culleres![2]
- Viure (o durar) més que mànecs de cullera.[2]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X [Consulta: 1545542003]. Error de citació: L'etiqueta
<ref>amb el nom "viladot" definida a<references>no s'utilitza en el text anterior. - ↑ Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.[] Error de citació: L'etiqueta
<ref>amb el nom "pares" definida a<references>no s'utilitza en el text anterior. - ↑ 1,0 1,1 1,2 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Vila i Medinyà, 2010, p. 481-495.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.
