incubar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iŋ.kuˈβa/
Occidental:	nord-occidental /iŋ.kuˈβa/
	valencià /iŋ.kuˈbaɾ/, /iŋ.kuˈβa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: incubà
• Etimologia: Del llatí incubāre.

Verb

incubar trans.

1. covar

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	incubar			haver incubat
gerundi	incubant			havent incubat
participi	incubat, incubada, incubats, incubades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	incubo	incubes	incuba	incubem	incubeu	incuben
	incube						val
	incubi						sept
	incub			incubam	incubau		bal
imperfet	incubava	incubaves	incubava	incubàvem	incubàveu	incubaven
passat simple	incubí	incubares	incubà	incubàrem	incubàreu	incubaren
futur	incubaré	incubaràs	incubarà	incubarem	incubareu	incubaran
condicional	incubaria	incubaries	incubaria	incubaríem	incubaríeu	incubarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	incubi	incubis	incubi	incubem	incubeu	incubin
	incube	incubes	incube			incuben	occ, bal
imperfet	incubés	incubessis	incubés	incubéssim	incubéssiu	incubessin
		incubesses		incubéssem	incubésseu	incubessen
	incubàs	incubassis	incubàs	incubàssim	incubàssiu	incubassin	bal
		incubasses		incubàssem	incubàsseu	incubassen	val, bal (1)
	incubara	incubares	incubara	incubàrem	incubàreu	incubaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	incuba	incubi	incubem	incubeu	incubin
	–				incubau		bal
	–		incube			incuben	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				incubàvom	incubavo		centr, n-occ
	incubavi						sept
	incubaia	incubaies	incubaia	incubàiem	incubàieu	incubaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	incubo	incubos	incubo	incubeguem	incubegueu		n-occ
imperfet	incubessi						sept
	incubessa						centr, n-occ
	incubeguessa	incubeguesses	incubegués	incubeguéssom	incubeguéssou	incubeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... incubat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... incubar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... incubat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... incubat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... incubat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... incubat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... incubar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... incubat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... incubat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... incubat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: incubo, incuba, incubem

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cu·bar (3)
• Heterograma de 7 lletres (abcinru)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iŋ.kuˈβaɾ\

Americà: alt \iŋ.k(u)ˈbaɾ\, baix \iŋ.kuˈβaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí incubāre.

Verb

incubar trans., pron. ‎(pronominal incubarse, present incubo, passat incubé, futur incubaré)

1. covar, incubar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cu·bar (3)
• Heterograma de 7 lletres (abcinru)