garrofa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ɡəˈrɔ.fə/
Occidental:	nord-occidental /ɡaˈrɔ.fa/
	valencià /ɡaˈrɔ.fa/, /ɡaˈrɔ.fɔ/

• Rimes: -ɔfa
• Etimologia: De l'àrab خَرُّوب ‎(ḵarrūb), de خَرُّوبَة ‎(ḵarrūba, ‘garrofer’), segle XIV.

Nom

garrofa f. ‎(plural garrofes)

1. Fruit del garrofer de polpa carnosa.
2. Sinònim de patilla.

Variants

• garrova

Traduccions

Traduccions

• Anglès: carob ^(en)
• Castellà: algarroba ^(es) f.
• Francès: caroube ^(fr) f.
• Italià: carruba ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: gar·ro·fa (3)
• Anagrames: agarrof, gofrarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB