infringí

Català

Verb

infringí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de infringir.
2. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de infringir.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·frin·gí (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \iɱ.fɾiŋˈxi\, meridional \iɱ.fɾiŋˈhi\

Americà: alt \iɱ.f(ɾi)ŋˈxi\, baix \iŋ.fɾiŋˈhi\, austral \iɱ.fɾiŋˈxi\

• Rimes: -i

Verb

infringí

1. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb infringir