recto

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (cultisme) /ˈrek.to/
• Etimologia: Del llatí folio recto ‎(literalment ‘full dret’).

Nom

recto m. ‎(plural rectos)

1. (llatinisme) Costat frontal d'un full de paper.

Sinònims

• anvers

Antònims

• verso

Miscel·lània

• Síl·labes: rec·to (2)
• Anagrames: torce, torcé

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈrek.to/

Americà: alt /ˈrek.t(o)/, baix /ˈrek.to/

• Rimes: -ekto
• Etimologia: Del llatí rectus.

Adjectiu

recto m. ‎(femení recta, plural masculí rectos, plural femení rectas)

1. recte (sense corbes)
2. recte, estricte
3. (matemàtiques, dit d'un angle) recte (de 90º)

Sinònims

• [2] estricto, severo

Antònims

• curvo

Derivats

• rectar

Relacionats

• (angles) agudo, obtuso, llano
• rectángulo
• rectificar

Nom

recto m. ‎(plural rectos)

1. recte

Holònims

• colon

Derivats

• rectal

Verb

recto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb rectar

Miscel·lània

• Síl·labes: rec·to (2)
• Anagrames: cetro, corte, corté, terco, torce, torcé, troce, trocé

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre recto

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈreːk.toː/, /ˈrɛk.toː/

Adjectiu

rēctō

1. datiu masculí singular de rēctus
2. datiu neutre singular de rēctus
3. ablatiu masculí singular de rēctus
4. ablatiu neutre singular de rēctus

Nom

rectō

1. datiu singular de rectum
2. ablatiu singular de rectum

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia