sortí

Potser volíeu: sorti

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /surˈti/ⓘ
	balear /soɾˈti/, /surˈti/
Occidental:	/soɾˈti/

• Rimes: -i
• Homòfon: sortir

Verb

sortí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de sortir.
2. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de sortir.

Miscel·lània

• Síl·labes: sor·tí (2)
• Anagrames: rosti, rostí, rotis, tiros, trios