Sobrassada de Cal Rovira

Aquesta Setmana Santa a Berga ens ha permès gaudir de la sobrassada de Cal Rovira, comprada al Super Pedret de Berga. Què bona!

Ens ha recordat a la que ja vam menjar al restaurant Els Casals

Apunta’t a la Mona Solidària!

Fa uns dies em va arribar un missatge d'Intermón Oxfam explicant-me la campanya Apunta’t a la Mona Solidària feta amb el Gremi de Pastisseria de la Diputació de Barcelona. La campanya consisteix en oferir pollets solidaris que s’inspiren en els pollets de les mones de Pasqua. Amb un donatiu de 2 euros, es poden incorporar com a complement de la mona.

A la seva pàgina web podeu trobar més informació, per exemple el llistat de pastisseries que s'hi han adherit i on podeu comprar-los. També tres vídeos amb la participació d’alguns dels personatges del Crackòvia: l'Iniesta, l'Ibra i el Guardiola.

Els diners que s’aconsegueixin amb la campanya aniran destinats a Intermón Oxfam per a col·laborar amb projectes com, per exemple, el de Tanzània, on donem suport a la producció del pollastre local per garantir l'alimentació de les famílies.

Reis

Aquests han estat els nostres regals de Reis. Jo li vaig comprar al Roger l'últim llibre del Jamie Olivier (aquí teniu una crítica de El País Semanal) i ell aquest estri de silicona per fer papillotes.

El llibre és molt interessant i té unes fotos més maques. A més resulta envejable l'estil de vida que porta el cuiner, amb el seu hort i la passió que sent per ell. Jo ja m'he apuntat per fer:

• espárragos a la parrilla con aceite de oliva, limón y parmesano,
• sopa cremosa de espárragos con huevo escalfado
• kétchup de tomate casero
• lomo churruscado de salmón con yogur de pepino
• la mejor masa quebrada salada [i també] la dulce a la antigua
• pie de carne, Guinness y queso con cobertura de masa de hojaldre,
• pie de zarzamoras y manzanas
• tarta italiana de espinacas y jamón, [i un llarg etc...]

Aquí, estrenant el papillote, el model gran que suposadament és per 4-5 persones. La idea de posar tanta llimona no va ser gens encertada (feia massa gust a llimona), tot i que la foto queda prou maca oi?

Pa de campagne amb cistella

Ja hem estrenat un dels cistells del pa. Bé, ho ha fet el Ru, que és el forner de la casa. Només amb una mica de farina i allà que s'ha quedat el pa de campagne d'aquesta ocasió. Després cap al forn només amb un cop i voilà...

Ha quedat boníssim...

Cistells per al pa

Un nou estri per a la cuina: cistells de fermentació de pa; fruit de la proposta de l'Iban: Unámonos para comprar cestos de pan (una utilidad de servicio público de ¿Te quedas a cenar?). L'organització del grup de Barcelona va ser tot un èxit ja que ell la coordinava. Les cistelles són de l'empresa Brotformen.de i jo vaig demanar (copiant-me de l'Iban, per cert) la 1.4 i la 2.3, de 22 cm. i un quilo, un de polpa de fusta i l'altre de canya. Que per a què serveixen? cito les paraules del mestre:

"... cestos para fermentar pan, banastillos. Son unos compañeros muy útiles para el panadero: facilitan la labor de formado y fermentación, ayudan a crear buenas cortezas y posibilitan hacer panes de masas muy ligeras sin que estos se desparramen durante la fermentación (además, son muy bonitos). En mi blog son fáciles de encontrar, tanto por las características marcas que algunos dejan en la corteza del pan (estrías, líneas, círculos), como porque a veces los muestro mientras hacen su labor (...) El fundamento del cesto es que tú pones ahí la masa y la dejas fermentar, luego la volteas y sale sola, ¡flop! (...) En la página [Brotformen.de] recomiendan los de pulpa de madera para iniciarse, por la falta de mantenimiento (en la propia página vienen las instrucciones de limpieza). Según mi experiencia, los de pasta de madera aguantan las masas líquidas igual de bien que los de mimbre y lino, y sí que son más fáciles de mantener, la verdad es que han salido muy buenos. El de caña que tengo lo uso para masas más medias y sólidas, nunca le he puesto una muy líquida. El resultado también es muy bueno" (Iban dixit)

Encara les hem de provar.

Comprant farina

Des que vam comprar la panificadora he estat buscant als súpers farina de força. Recordo que feia temps encara en trobava a les botigues habituals però actualment no n'he vist. Per això, seguint el consell d'Iban (trobareu a la seva entrada una fotu i explicacions molt interessants de la botiga), vaig anar a la Jaime J. Renobell i ... quin paradís!

Només vaig comprar el que hi ha a la fotografia: farina de blat de força bio (n'hi ha de tot tipus, però vaig optar per aquesta perquè no era molt cara, a 1.45 € el quilo) i sucre mascavo. De fet, vaig confondre el tipus de sucre i ben bé no sé què en faré, això sí, està boníssim tot sol. A la botiga podeu trobar tot tipus de farines, de llegums, d'espècies, de fruits secs... fins i tot de llaminadures. Molt recomanable la visita, només necessitareu un carro o algun mitjà per poder transportar tot el que compreu.

Ah!, i el que es pot veure també a la foto és una pala per tallar massa de pa. Va ser una demanda del Ru que, a partir dels sempre bons consells del "mestre forner", vaig poder comprar molt a prop de la Renobell per poc més de 3 €.

Jaime J. Renobell: llegums, fruits secs, llaminadures, aliments biològics i d'importació. Passeig Picasso, 34, 08003 Barcelona. Obert de 9.15-13.30 i 16.15-19.30, dissabte tarda tancat.

Cereals infantils

L'alimentació infantil constitueix tot un univers i, dintre d'aquest particular món, el tema dels cereals encara resulta més curiós i sobretot els "cereals instantanis". Els famosos cereals que suposadament fan dormir tota la nit "del tiron" [!].

Després dels recomanats 6 mesos d'exclusiva llet materna, el Roc va començar amb l'alimentació complementària. Pel que fa als "cereals instantanis", va començar tastant el mill, del fabricant d'agricultura ecològica i sense sucres afegits Holle; el feia amb brou de verdures i tenia un gustet suau que al Roc li agradava molt.

El segon polvet màgic (perquè amb els cereals instantanis només cal afegir un líquid, en el meu cas brou de verdura, i ja el tens fet) va ser d'un gust molt més contundent: kokoh, també d'agricultura ecològica i sense sucres afegits, aquest cop d'una empresa espanyola, El Granero integral. Conté arròs integral, civada, ordi, sèsam, azukis, blat, blat de moro, sègol, soja i alga kombu. Tot i ser d'un sabor, olor i color fort i prou característic, al Roc li encanta!

I la nostra última adquisició han estat els cereals de muesli de Holle, que encara no ha tastat però suposo que també li agradaran perquè tenen molt bona pinta; els ingredients són farina integral (civada, espelta), panses, concentrat de poma i sèsam.

Il Pandoro di Verona

Després d'uns dies a l'hospital (per a una intervenció del Roc poc greu i resolta feliçment) i de superar la "mort" del nostre disc dur (i la desaparició dels meus favorits, tots els feeds dels blocs, alguns documents que no hem pogut recuperar...), una entrada positiva per a un dels descobriments gastronòmics d'aquests dies: el Pandoro di Verona, de Bauli. Per descomptat que no és el clàssic fet a casa (que no he tingut el gust de tastar ni de fer encara) però és boníssim. De fet em vaig fixar en aquest dolç a partir d'un text molt interessant de Cannella. Tot i ser industrial el seu contingut no és molt artificial:

I el seu gust és una meravella, molt tendre tot i tenir una llarga vida envasat (el que he comprat aquests dies al súper caduca al juny del 2008. De fet, la mateixa Cannella comentava que a casa seva de sempre es feia servir el Pandoro d'oferta de després del Nadal per fer el tiramisú. Jo sempre he utilitzat els "bizcochos de soletilla" per al tiramisú, però potser l'any que ve segueixo el seu consell.

Esprai de vinagre

Aquest és l'últim estri de cuina que ens hem comprat i del qual estem molt satisfets: un esprai per a dosificar el vinagre. És una meravella que permet dosificar d'una manera molt acurada el vinagre. Funciona a partir d'una bomba que agafa aire i que cal pressionar cada vegada que l'has d'utilitzar; això permet que la pulverització sigui perfecta. Hem vist altres models que només són esprai sense aquesta bomba d'aire i potser no són tan precisos. Jo sóc una fan absoluta d'aquest nou estri: abans mai no em posava vinagre però des que la tenim, en sóc una addicta. Aquí el teniu ple de vinagre de Mòdena.

Forn Barcelona Reykjavik

Aquest pastisset el vaig comprar ahir al Forn Barcelona Reykjavik un forn que vaig descobrir al bloc de l'Iban. És una meravella de botiga, almenys d'aspecte perquè encara no he tastat els seus pans (i trigaré poc). Només hi vaig passar, vaig veure la botiga (en un lloc ben bonic de Barcelona i amb uns productes molt atractius (a la seva web es pot fer una ullada virtual) i pel que fa a les seves pastes... una delícia. Jo em vaig decantar per aquesta (totes tenien una pinta excel·lent) perquè estava farcida de poma i tenia canyella. De fet, em va recordar una mica a les Chelsea buns que havia vist al bloc d'Iban (¿Te quedas a cenar?), una recepta que he d'intentar fer algun dia.

Al Forn venen diferents tipus de pa, tot ecològic i fins i tot em van comentar que venien farines. També em vaig fixar que oferien la possibilitat de comprar un àpat; ahir hi havia un arròs integral amb verdures per una mica més de 4 €. Potser els productes no són molt barats però el que sí semblen és de qualitat i elaborats artesanalment i amb carinyu. Pel que fa al pastisset que vaig menjar, una delícia, molt bo, el preu era per pes i no va arribar a 2 € (i pesava, eh? no era lleugeret!). Em sembla que tornaré aviat.

Barcelona-Reykjavik. Obrador de pa. Obert de dilluns a dissabte de 10:00-21:00. Carrer Doctor Dou, 12, 08001 Barcelona. http://www.barcelonareykjavik.com

ACTUALITZACIÓ: Justament el mateix dia visitava el mateix forn LittleGrassHopper, i va fer una entrada molt detallada i molt ben documentada (quina enveja de compra!)

Ja tenim panificadora!

Després de molts dies de pensar-hi, per fi hem comprat la panificadora. Tota una odissea, per cert. Quan ens decidíem per una ja no en quedaven, o no sabien quan la portarien. De fet, tan se val una o altra, mentre tingui diferents programes (de 9 a 12, per diferents pans, pizzes, masses dolces, melmelades) i et permeti fer pans amb temporitzador (programar-la a la nit perquè el tinguis llest al matí). Fins i tot la del Lidl, la Bifinett, que crec que és la més barata surt molt bé, el problema és que no se sap quan la posen a la venda. Des de 49 € fins a més de 100 € van els preus que hem vist i, el que crida més l'atenció és que cada cop hi ha més marques al mercat.

Per al primer pa no volíem arriscar-nos i hem optat per la via fàcil de comprar els preparats de farina que es venen al Lidl. Havíem llegit que sortien molt bé (mireu aquest primer pa de la Cerise; bé, de fet tota la seva secció de pans és una meravella), i és cert. Vam comprar aquests dos paquets de la fotografia: pa rústic i pa amb pipes. Hem començat pel pa amb pipes i el resultat ha estat magnífic.

Pa amb pipes
350 ml. aigua
Preparat del Lidl de Pa amb pipes (Bread baking mix Sonnenblumenbrot) que conté el següent:

harina de trigo (58%), harina de centeno (15%), pipas de girasol (20%), masa madre seca, sal yodada, levadura seca, agentes de propulsión: glucono-delta-lactona, carbonato sódico, harina de malta.

Programa 1 (pa bàsic) de la Panificadora Moulinex, color de la crosta normal, 750 gr. (3 hores i 15 minuts), 1 hora de repòs i ... voilà! Boníssim! Tot un èxit i a la primera! Diuen que és molt important seguir les indicacions de mesures i d'ordre a l'hora d'introduir els ingredients. Nosaltres les hem seguit al peu de la lletra i, a més, amb el preparat del Lidl no hi havia cap dificultat.

Forn de pa Mistral

L'altre dia vam comprar pastissets i pa al Forn de pa Mistral, una cadena (?) ben curiosa que de vegades es diu Mistral i, d'altres, Bertran (suposem que serà la mateixa empresa). Per exemple, a Badalona n'hi ha uns quants, tot i que som fans absoluts (el Ru sobretot) del Forn Bertran del Carrer del Mar. Hi ha molts tipus de pa, multitud de pastes, s'hi pot esmorzar, berenar i dinar (fan menú els dies de cada dia i els dissabtes al migdia). Tot és una meravella.

Al Forn Mistral de plaça Universitat també hi ha molts tipus de pa, croissants petitons i molts pastissets; l'altre dia vam tastat el de poma (boníssim) i el de formatge; compte perquè no són barats però sí boníssims. Em falta tastar les ensaïmades gegants que hi ha a l'aparador i tots els diferents tipus de pa que fan, tot i que tornem a pensar en la possibilitat de comprar-nos una panificadora i fer-nos nosaltres mateixos el nostre pa. Temps al temps. Aquí teniu el pastís de poma, el més bo per al meu gust:

I el de formatge:

També tenen, sortint a mà esquerra, una mena de granja on es poden tastar les seves pastetes juntament amb begudes (fins i tot tenen orxata). Tot molt recomanable.

Melmelada

És curiós com últimament trobem molts productes que donen una gran importància al fet de ser naturals. Sense anar més lluny, l'altre dia vaig comprar aquesta melmelada al super. De fet, la majoria s'anuncien sense conservants ni additius. Aquesta és d'arándanos salvatges (molt bona) tot i que, segons llegeixo a la seva pàgina web hi ha molts més sabors: mel, pinya i mango, figa, taronja i gingebre, pera... Segons detallen conté només un 50 % d'arándanos", concentrat de suc de raïm sense sucre i pectina de fruita amb agent gelificant. Presumeixen de fer-la sense sucre afegit, 100% natural per gurmets. També fan altres productes, com ara tes ecològics. A la seva web afegeixen:

La “Rapsodia de frutas” de St. Dalfour se elabora en el corazón de la campiña francesa a partir de una antigua receta del valle del Loira. Son fruta pura. Sin azúcar añadido. Sólo se utiliza el dulzor natural del zumo de uva concentrado. Este endulzantes natural produce un sabor mucho más fresco y delicioso que el azúcar común (...) Durante el “Procesamiento óptimo” de la comida, los alimentos se envasan en recipientes al vacío, lo que permite la pasteurización a temperaturas mucho más bajas de lo normal. De esta forma, aplicamos calor en mucha menor cantidad y durante menos tiempo que otros métodos de pasteurización, conservando así mejor el sabor original y la textura de los alimentos

Melmelada molt recomanable, només li he trobat un pega: com té una forma allargada i prima, quan s'acaba és molt complicat treure el que queda.

Flam de dulce de leche

Amb la lectura en paper de España, perdiste, de l'Hernán Casciari (que podeu trobar aquí en versió digital; és una lectura molt divertida i molt recomanable, de fet llegia el seu bloc des de feia temps i també l'he llegit Más respeto que soy tu madre, també molt divertit), em van venir ganes de comprar el dulce de leche Chimbote, que tan comenta i que l'altre dia vaig veure al super. Cal remarcar que els seus ingredients semblen bastant naturals (tot i que ben calòrics): llet sencera, sucre, llet descremada i vainilla. No sabia ben bé què fer amb el pot fins que se'm va ocórrer fer flam de dolç de llet i, malgrat haver vist algunes receptes que feien el flam de manera casolana (com aquesta o aquesta), vaig voler abreujar la cosa i l'he fet amb el Flam Royal comercial de pols i afegint el dolç de llet. El resultat és bo, però molt dolç, només apte per amants del dolç de llet. No crec que repeteixi la recepta però surt prou bona. He de pensar altres receptes per fer amb el dulce de leche...

Mató

Avui he tastat el mató de El Pastoret de la Segarra i, com a l'envàs sortia la seva pàgina web, l'he consultat. Amb un disseny molt atractiu, explica el seu origen i dóna algunes receptes. Ens comenten que segueixen mètodes tradicionals d'elaboració i per això han estat reconeguts amb el distintiu d'Empresa Artesanal Alimentària que otorga la Generalitat. No només fan mató (l'únic que he tastat de moment), sinó també iogurt i diversos tipus de formatge. Fins i tot a la web tenen un apartat de nutrició on detallen menús per a nens, adults i tercera edat. I tot amb la possibilitat de baixar-lo en pdf. De les receptes, en destaco el pastís de mel i mató i el cabrit amb formatge de cabra, que tenen molt bona pinta. Potser caldrà provar altres dels seus productes.

Gelateria Tomo II

L'altre dia que passejàvem pel Born, la vam descobrir: petitona, amb un sistema rodó de conservació dels gelats ben curiós i amb uns sabors molt interessants; i, sobretot, molt bons. Jo em vaig demanar un de mel i mató (un gust molt aconseguit) i "crema de iogurt" (o alguna cosa similar de iogurt que tenia trossos de maduixes i era molt bo). Hi havia gustos de dulce de leche, figues, xocolata amarga, sorbet mediterrani, sorbet de mango, maduixes amb crema, llet merengada... A més el nom juga amb la gràcia de "a mí me daban dos" i la cosa literària del "volum 2". Molt recomanable.

Heladerías Tomo II, Argenteria, 61, 93 217 31 92

Classe de Ferran Adrià

Via Directo al paladar he arribat a aquest vídeo de quasi una hora de duració: Los 80 mejores trucos para cocinar en casa. Un vídeo molt interessant on va mostrant secrets de cuina, trucs, eines culinàries, receptes... tot explicat de manera senzilla per Ferran Adrià.

Llibres

L'altre dia vaig passar per la llibreria Happy Books i no vaig poder resistir-me a comprar aquests dos llibres de cuina. S'ha de dir que estan de rebaixes, com sempre, i tots dos van sortir per 5€. Ara tenen molts llibres infantils i de cuina molt rebaixats. N'hi ha de cuina internacional, espanyola (per comunitats autònomes) i catalana (per comarques); jo em vaig decantar per aquestes dues cuines més properes.

Pel que fa a la cuina del Barcelonès en detallen moltes receptes (fideus a la cassola, paella parellada, bacallà a la llauna, braç de gitano, etc.) elaborades per la Mey Hofmann. I, a continuació, receptes elaborades pels grans cuiners: Oriol Balaguer, Ramon Freixa, Carles Gaig, Fermí Puig, Jordi Vilà, entre molts d'altres. També hi ha una recomanació final de restaurants i de fires i mercats.

El de cuina de Catalunya detalla, entre moltes més, les receptes d'escudella i carn d'olla, esqueixada, coca de recapte, escalivada, calçots, canelons trufats, xató, trinxat, suquet, fricandó, panellets, etc. i després hi ha un apartat per a la cuina d'autor amb receptes de cinc cuiners: Ferran Adrià, Xavier Pellicer, Joan Roca, Carme Ruscalleda i Santi Santamaria. Per últim parlen una mica de vins i de restaurants.

Tot correcte i bastant bé de preu.

Postres d'El Bocí

Mousse de xocolata

Ahir la meva sogra va comprar les postres a El Bocí, una pastisseria de Sant Gervasi que em té totalment seduïda: tot ho fan molt bo i amb una pinta meravellosa. També elaboren plats preparats i fan càterings. Fins i tot, es pot dinar o esmorzar al mateix local. Ja havíem parlat en un altre moment de la pastisseria, en concret dels seus torrons. La pastisseria es troba a la cruïlla entre Via Augusta i Lincoln.

No tan sols vam gaudir de la mousse de xocolata (que ja havíem tastat) sinó d'una mousse de crema també espectacular:

Mousse de crema

Pa de Sant Jordi

Pa de Sant Jordi

Avui 23 d'abril toca, a més de llibre i rosa ... pa de Sant Jordi, el que tradicionalment fan els forners de Catalunya amb sobrassada i formatge per representar les quatres barres de la senyera i amb nous per a la cobertura exterior. Tot plegat... boníssim i molt tendre. Jo ja m'he cruspit un i en tenim un altre per aquesta nit.

Hi ha qui ja s'ha atrevit a fer-lo, i amb molt bona pinta. Nosaltres de moment no podem perquè no tenim encara panificadora, tot i que ens ho estem rumiant seriosament.