Hibiscus syriacus L.
Nom vulgar: rosa de SÃria.
Arbust o xicotet arbre caducifoli de jardÃ, molt comú a la zona, pot arribar a fer fins 4 m d’alçada. Les fulles són de disposició alternada, glabres, simples,
ovals o lanceolades, amb les vores dentades o ondulades, generalment presenten
tres lòbuls. Les flors són axil·lars i solità ries o en parelles, senzilles o
dobles i presenten simetria central (actinomorfes) de 6 a 8 cm de dià metre,
apareixen de juliol fins a octubre, rosades, blanques, roges i són comestibles.
Epicalze amb segments més o menys lliures no soldats en la base. Columna
estaminal que no sobrepassa als pètals. Fruit en cà psula. La floració sempre es dona
sobre els rames del matieix any.
Suporta sòls
calcà ris i la sal de les zones costaneres, en quant al pH pot variar de 4,4 fins a 7.
No arriba a formar llavors pel
que hi ha que recorre a la reproducció vegetativa per esqueix. És originari d'Àsia,
i va arribar a Europa al segle XVI. Es la flor nacional de Corea del Sud. És l’espècie
d’hibisco més cultivada en les zones temperades. Admet podes enèrgiques, preferible
de febrer a març, aquestes estimulen la floració..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada