anomeneu-me d'una altra manera

si visqués a Anglaterra, en una altra època, i em digués Elisabetta Cattlered, segurament no escriuria ni una línia. Com una dama victoriana de família benestant, em dedicaria a passejar pels meus jardins de lilàs. De tant en tant escaparia al bosquet del costat i observaria humitejar els arbres. M'embrutaria els enagos, perquè sóc maldestra, i pensaria. En res i en tot. De donar-li tantes voltes a les coses que podrien ser, oblidaria escriure. Aleshores llegiria d'una manera compulsiva i permanent. La solitud, enganxada a la gespa entre el marbre gastat, em faria creure en la immensitat de ser així. Recolliria els meus cabells negres en un monyo al clatell i deixaria caure les pestanyes sobre un vestit de color maragda.

I mai podria tenir fills.

Però vaig néixer a finals dels anys setanta i d'adolescent m'agradava la música de la ràdio en anglès. I ara, per desgràcia, et diuen que potser. Mentrestant, com una dona victoriana amb el monyo desfet, penso entre les rajoles de casa meva que val la pena escriure per no haver de seguir escoltant la pressió. Els tocadiscos van caure per l'escala i la rigidesa als llavis es queda atrapada a la funda del coixí. Olor de cuir de cotxe als cabells.

Feu-me una novel·la. Fiqueu-m'hi a dins. Anomeneu-me d'una altra manera... No deixeu tots els llibres en blanc al cantó de la tauleta, que no suporto la buidor.

a fer la mà el 2010

abandonada la lectura, la música i el passeig, el darrer trimestre del 2010 ha suposat un canvi silenciós. el final d'un cicle descobreix el que significa per a una parella, una família, sotmetre's a un tractament de fecundació in vitro. un gran èxit de curta durada que posa la guinda a la possibilitat d'arribar a algun lloc després de tant de caminar.

i ara, addicta a Barcelona, intento recuperar a poc a poc el ritme: un peu rere un altre.

De moment, fent neteja d'un temps que ja s'ha acabat, descobreixo un "Resentimiento" de Magda Szabó en un calaix (125 pessetes). Em desprenc dels diners per por de la rapidesa dels esdeveniments i escolto com alguna cosa haurà de començar-se a moure. Tic-tac-tic-tac.

A la primavera, això sí, sortirà publicada la meva segona novel·la de LIJ, en aquest cas per a nens i nenes d'uns 10 anys, il·lustrada per la magnífica Àngels Ruiz.

La resta, un garbuix.