mmm

Aquelles mans suaus, repenjades al braç de la butaca, acaricio el seu tors, suaument, del canell fins al dits, mentre a la pel•lícula tots es posen drets sobre el pupitre i criden. “Oh capità! meu capità!”. Et gires i amb llàgrimes als ulls em somrius. Més tard passejant pel costat de les barques amarrades a la sorra, tararejo la cançó, “menuda pensa mi, pensa en mi...” i em sento com el baró Rampant d’Italo Calvino, rebel i feliç dalt dels arbres, flirtejant. De sobte sento un crit i una mare fora de sí clava un calbot a un nen de encara no quatre anys que del cop cau a terra, això fa ràbia. I em desfogo escrivint-ho, això m’agrada, però potser el proper cop no em podré aguantar i la dona em sentirà. Ens seiem a la taula davant del mar on s’hi reflexa la lluna quasi plena, onejant entre les ones, amb la pell de gallina per la brisa de la nit, i ens cruspim uns fruits de mar acompanyats amb cava. Un moment més per afegir a una col•lecció que no té fulls enrera, sempre és el primer full. I com a raresa, tanco els ulls uns segons per recuperar un somni, pensar un desig, obrir-los i veure que el desig ets tu.

M'ha arribat un batec del Temps que he estripat a la meva manera, i que l'he de fer córrer, però no cridaré el nom de ningú, els diré tots en veu baixa i qui el vulgui sentir...