Estirada al llit amb nit

 

Estirada al llit amb nit

de lluna i boira.

Dorms amb la calidesa

del teu respirar.

Estires el braç

per allargar el cos

que arronsa les cames.

Miro la boca

que just no acabés de tancar.

Em recorda el darrer bes,

lleuger com gota de pluja fina.

Que gran em sembla ara el llit,

mentre miro assegut en la butaca

que posares als peus

per poder-te mirar.

No se si despertar-te

i encetar de nou el joc d’estimar-te

o esperar que siguis tu

qui demani continuar.

Et miro,

com sempre,

quan dorms,

i sospiro per pensar

que ara ets al meu costat.

Ai, Amor! Al meu costat.

Ara, t’has posat les ulleres

 

Ara, t’has posat les ulleres

i jo em reflexo al teu davant.

Ara, somrius

amb aquest teu somriure brillant.

Ara, m’escoltes parlar

del que voldria parlar la meva mirada,

però no em sents perquè la gola tremola

al pronunciar les paraules que vol dir.

Ara, veig que el món

no tornarà a donar-me

una altra oportunitat

i jo segueixo callat.

Ara, em preguntes

si recordo el teu enamorat,

aquell que un jorn va marxar

per no tornar.

Ara, plora el cor,

el teu, el meu,

tots per una mateix penar,

el d’un amor que ja mai tornarà...

a ser realitat.

Agraeixo el cant que surt de tu

 

Agraeixo el cant que surt de tu.

Vens a mi i m’ensenyes a fluir la veu

i la mirada més enllà del que jo sé.

Aprenc amb tu, l’ensenyança de la vida.

Aprenc lletra a lletra la llengua

que m’ensenya a viure al teu costat.

M’ensenyes, de vegades callada,

amb el somriure i la mirada.

M’ensenyes, de vegades repetint aprenentatges

que ja se.

M’ensenyes, gairebé sempre de viva veu

i amb l boca oberta, anhelant l’aire

que surt de la meva més callada.

M’ensenyes, i jo aprenc

que la lliçó durarà fins

que tu em deixis d’estimar.

Planeja la mar

 

Planeja la mar,

esperant que tu hi entris.

T’acarona la pell els rajos de sol.

Ta joventut enlluerna els meus ulls.

Envejo la suavitat dels llavis entreoberts.

Recordo el perfum del teu cos

quan passes pel davant,

i dibuixo en l’aire les corbes

que em deixes al passar.

Com sempre t’atures, em mires.

Em demanes amb aquesta mirada lànguida

que vingui a la vora del teu cos.

M’allargues la mà per estirar-me vora teu.

Deix a la mar el plaer de tocar la teva pell.

Jo esperaré a la nit després d’un bon sopar,

obrir el llibre del teu cos i començar a llegir

en les pàgines que la vida t’ha escrit.

Descanses l’espatlla

 

Descanses l’espatlla

amb la meva espatlla.

Parles del temps que volies

i que ja mai podrà ser.

Confies en el silenci de l’amic que calla,

sense saber que també sap estimar.

Mires al teu davant,

sense veure que es la meva esquena,

i que mires al costat equivocat.

Parles del dolor d’un cor ferit

i ho fas al meu cor que també està ferit,

per les mirades enrere,

per les paraules que parlen d’altres amors,

perquè entens que callant assenteixo,

i jo assenteixo per a poder plorar

amb tu al costat,

callat sabent que mai em miraràs

per dir-me que el teu cor és meu

ni avui ni demà.