ALLS CUITS MAI COUEN

Etiquetes de comentaris: barça, catalunya

Si, això mateix, com molta de la gent que actualment està parada, jo també busco feina.
De fet, jo encara sóc estudiant universitària, estic a 4rt d'Enginyeria Industrial i estic fent la especialitat en gestió.

La veritat és que mai m'ha faltat feina quan la he necessitat, tant a l'estiu com les feines esporàdiques que t'ajuden a aguantar l'any. Però aquest any és diferent, suposo que no he anat a repartir currículums en mà com solia fer per Mataró els altres anys, ja que ara visc a barcelona, i he pensat que era millor idea fer-ho per infojobs.

Del tot malament tampoc m'ha anat, ja que em van trucar de pepsico per anar a fer una dinàmica de grup, però amb tant mala sort que aquell dia a aquella hora tenia una pràctica de la uni (obligatòria que no vol dir interessant o imprescindible)i no hi vaig poder assistir. Per tant la meva única oferta, en la qual et pagàven 4 euros bruts/l'hora (conveni de pràctiques, fins i tot al super de sota casa paguen molt millor); va ser desestimada.

De la resta de les 30 inscripcions que he fet en el portal infojobs, encara no en sé res, ni han contactat amb mi, i fins i tot d'algunes m'han descartat, hi ha gent que no sap el que es perd, sóc una joia treballant, però suposo que això no ho puc posar al currículum.


Bé, en bondat que algú vegi aquest post i em contracti per compassió, m'acomiado,
molt atentament emmasoler28@gmail.com (per si les mosques).

Etiquetes de comentaris: Feina, infojobs

Som la tecno-generació, petits players dels circuits elèctronics i la música de butxaca, les pantalles planes, els microchips i les converses telèfoniques als llocs més insospitats. Som generación de consum, però sobre tots amants incombustibles de les noves tecnologies, de les quimeres tecnològiques. Volem impresionar i que ens impresionin, volem més i més petit i més ràpid i infinit.

Fa uns mesos vaig sortir a comprar-me un portátil, no per falta de computador sinó per avaricia de tindre’n un. Petits, grans, ultralleugers, ràpids, de diseny, amb webcamp firewall, gigues i gigues de disc-dur per emmaguetzamar cinema, música, programes, videojocs i més… i com més, millor.

Escric ja des d’un LG de color rosa, lleuger, petit, 800 euros, Mediamarket, jo no sóc tonta! Mentre escolto música de l’ipod, platejat, 4G.

La mesura universal ja no és el metre, és el bit, o ara ja podriam dir que la giga. La pregunta que et fan és.. quantes gigues?? Doncs les que facin falta, i com més millor.

Continuo així allò que vaig començar temps enrera i que mai hauria d'haver deixat, espero que estigueu tots per aqui encara...

Etiquetes de comentaris: lg, portàtil, tecnologia

Que tipíc sentir com aquesta persona l’abandona o mort, i ell o ella se’n adonen del molt que valia.

Que típica la frase “si pogués tornar enrera”.

Esperant que la persona estimada torni, que ens doni la segona oportunitat, fins i tot esperant que resusiti, però això no passa…

No vull haver d’esperar a perdre’t pera adonar-me del que vals.

Així que et trio ara.

Etiquetes de comentaris: romantic

Etiquetes de comentaris: aforismes, propis

-Què no prèn el sol l’Emma?

Que si no prenc el sol dius? Seràs imbècil. Doncs si que el prenc si, a l’estiu i quan no hi ha núvols a la platja. Allí es on s’acostuma a prendre el sol. El que passa es que ara estic d’exàmens, i com comprendràs l’única llum que em toca és la dels fluorescents de la biblioteca, i aquest tipus de radiacions no morenitzen gaire que diguem, com a molt fer t’agafa una forta migranya.

Si hagués nascut duquesa segurament tindria tot el temps del món per anar a la platja amb la vogue i tostar-me fins que se’m caigués la pell a tires. Però no ha estat així. I a més a més, últimament la meteorologia no acompanya gaire, així que com vols que tingui color a la cara? A sí, que vosaltres els metrosexuals feu UVA… la solució perfecte per mantindre un bon to de pell i també per agafar un càncer de cavall. Mireu a mi el tabac ja em castiga prou com per anar a carbonitzar-me en aquesta mena de llocs.

A més, sereu ignorants, vosaltres creieu que les meves prioritats són estar morena tot l’any? Que no hi ha coses més importants a la vida?

Etiquetes de comentaris: quina ràbia de gent superficial

Al dandi Oscar Wilde li van preguntar una vegada si era molt difícil ser elegant. Ell va contestar somrient que o era facilíssim o era del tot impossible. Un ja pot estudiar do de gents, que res de res. Hi ha coses a les quals no s’accedeix ni amb esforç ni amb diners, encara que siguin les presumptes claus universals. Doncs no, hi ha algunes portes que se’ls resisteixen.
Pagar-se una bacanal gastronòmica seguida de l’enjogassament amb belles fadrines és molt car, però es pot pagar. Però tenir ganes d’abraçar-te a una dona després de fer-li l’amor, això és impagable. O et passa espontàniament o és impossible aconseguir-ho. Fer pantans és car, però factible, però, fer que plogui per omplir-los, ja hem vist que només s’aconsegueix resant a la Moreneta. O és molt fàcil que plogui i és dificilíssim. Disfrutar d’una posta de sol quan encertes la tarda perfecta és per la cara, si ets allà en aquell moment i ho disfrutes; si no, impossible programar-ho. Riure, emocionar-te, posar-te els cabells de punta no es pot planejar, ni comprar-se, ni emmagatzemar-se. O és gratis o impossible. I així a poc a poc vas descobrint que el que és realment interessant de la vida no té preu, com diuen cínicament els de la targeta Visa. I tampoc ho garanteix l’afany ni el poder. És la casualitat o el destí. Però per sobre de tot s’ha de saber apreciar quan el miracle passa. I de miracles en passen, cada dia, diverses vegades, però sovint estem ocupats en una reunió de negocis o veient la tele. O llegint un llibre sobre com es pot ser feliç. I llavors se’ns escapa el regal. Però no hi ha problema, tornen en qualsevol moment. S’ha d’estar al lloro, però sense fer cap esforç.

Etiquetes de comentaris: coses de la vida, polromeu

A veure, per exemple, qui no coneix les Lay’s Campesina? Ara siusplau, digueu-me si quan us menjeu la bosa sencera tamany familiar d’aquestes chips és perquè teniu gana?

Jo sincerament, puc dinar un primer i un segon i si després n’obro una bossa d’aquestes, me les cruspeixo, que sí, que ja puc estar a punt de rebentar! Que jo que sé que porten, porten polseta… si com totes les drogues, no ho heu vist mai? Si, són com uns puntets al mig de la patata, allò es la droga… Això hauria d’estar prohibit, molt de combatre la coca i d’altres i això s’ho deixen passar!! Com si no afectés la salud, mareta meva!! però que acabarem tots vaques!! Penseu que una patata d'aquestes són dos minuts a la boca i tres anys al cul!!

Que el menjar és per alimentar ( aficionats culinaris no us poseu en la meva contra) i per disfrutar-lo vale però amb mesura no?

Clar, després els amos de les patates es veuen obligats a fer unes lay's ligeras o lights. Si esque ja es deuen haver trobat amb algun cas d'algú que de tanta patata s'ha quedat anclat al terra.

També hi ha un altre cas molt representatiu, també de patates, són les pringles, i bueno, aquestes a més a més de droga porten merda, que els acostes un encenedor i prenen, alucinant. Conec personalment el cas d’una noia que es va intoxicar amb la ingestió d’aquestes patates (també s’ha de dir que en va menjar moltes) , la pobra va acabar a l'hospital, i crec que amb un rentat d'estomac, increbïle...

Com també hi ha menjars que no en porten gens, i una mica no els aniria gens malament. Heu tingut mai un empatx amb mongeta tendra? Eh que no? Veieu...

Si teniu més exemples please comentaris ¡!

Etiquetes de comentaris: campesina, droga, lay's, toxic

Etiquetes de comentaris: cites, llibre

Etiquetes de comentaris: calculadora, friki, HP, somni

Etiquetes de comentaris: estudi, exàmens, finals, uni

Bé, començo a escriure sense cap propòsit, simplement perquè fa dies que no actualitzo i he cregut convenient penjar alguna cosa, per tant, no espereu res. Avui no.

Per tant, no continueu llegint perquè no penso dir cap cosa que pugui ser del vostre interés. Veig que continueu llegint, crec que no m’he expressat amb claredat, us dic que la lectura d’aquest text no porta enlloc, que quan arribeu al final estareu com al principi. I si més no continueu llegint… Veig que sou tossuts, potser que em posi més autoritària i haviam si em feu cas d’una vegada: Deixeu de llegir!!

Suposo que adam i eva no es un cas aïllat, perquè veig que malgrat les advertències segueixes amb la vista clavada a la pantalla, deus ser d’aquells que no es donen mai per vençuts. Si més no hauries de tindre una mica de confiança en el que et dic, i deixar estar aquest text que és una pèrdua de temps absoluta.

El teu cas és per tancar-te, quantes vegades se’t han de dir les coses? Sempre fas el mateix cas a tothom? Perquè continues aquí, que penses, que al final diré quelcom divertit? Alguna cosa enigmàtica? Potser és que no tens res més a fer, així deu ser, fixa’t que ja estem arribant al final del text. I què has après? Res.

Etiquetes de comentaris: escrits, sense sentit