fons - fondo

UN TAST DE CATALÀ - ALBERT PLA NUALART |  11/05/2012

Fons i fondo  

La pressió del castellà arrossega fons a fondo ; i la por instintiva al castellanisme, fondo a fons . Per poc o massa, amb fons i fondo hem perdut la carta de navegar. D'entrada, la distinció ens pot semblar trivial.  
Fons , un substantiu que s'escriu igual en singular que en plural, designa la part més inferior o interna d'una cosa. Parlem del fons del mar, el fons d'una caixa, el fons d'una persona, el fons d'un llibre (oposat a la forma)... Fons també pot fer referència als diners disponibles. I així, si ens quedem sense fons, fem un fons comú i, quan ens en sobren, els posem en un fons d'inversió que, si cau en picat, ens pot fer tocar fons. Un bon truc per no equivocar-se és tenir clar que amb preposició al davant sempre serà fons i no pas fondo . Posem música de fons, tenim el lavabo al fons a la dreta i podem conèixer algú a fons.
Fondo és un adjectiu sinònim de profund que sol traduir el castellà hondo . Un plat o un pou poden ser fondos i podem sentir un malestar fondo. Però també és, i aquí és on ve el maldecap, un adverbi que vol dir de manera profunda. Contra fondo hi conspira el tabú que pesa sobre els mots acabats en o àtona. I això fa que molts trobin que és més correcte respirar a fons que respirar fondo. Però així com hem d'analitzar un tema a fons (en profunditat, d'una manera gens superficial), hem de respirar, llaurar o cavar fondo (amb profunditat, anant cap avall d'una manera més física que no pas figurada).

Com i com a

Alguns problemes amb com
Marc Guarro

Com o com a? Entre altres usos, fem servir com en el sentit d’igual que, de la manera que i de la mateixa manera que. Exemples: 'Canta com els àngels' (...igual que els àngels), 'Cadascú vesteix com vol' (...de la manera que vol), 'L’ordinador nou no funciona com el vell' (de la mateixa manera que el vell).

En canvi, usem com a quan volem dir en qualitat de. Exemples: “La catalana Carme Chacón va assistir com a ministra de Defensa espanyola a la desfilada militar del Día de la Hispanidad” (...en qualitat de ministra de Defensa). Una dificultat afegida –ho sento: la a de com a s’omet davant d’un nom precedit d’un article determinat o indeterminat, un demostratiu, els indefinits quelcom i algun i el possessiu llur. 'Pep Guardiola té molts números per ser recordat com el millor entrenador de la història del Barça' (en qualitat de millor entrenador...).

En contextos ambigus, és recomanable usar la a per evitar malentesos: “El Jordi t’estima com el seu fill” (sense a vol dir de la mateixa manera que el seu fill t’estima a tu). “El Jordi t’estima com al seu fill” (en aquest cas, amb a vol dir de la mateixa manera que ell estima el seu fill). Perquè la frase expressi en qualitat de, cal fer-la així: “El Jordi t’estima com a fill seu que ets”, per exemple. S’entén? Ai!

Més coses. De locucions problemàtiques formades amb com n’hi ha unes quantes. Algunes, sens dubte d’influència castellana, són aquestes:

*Tal i com. L’opció correcta és tal com, sense la i: “Tal com em temia, el nou govern tindrà majoria absoluta”.
*Com a molt. Dues solucions bones: “A tot estirar / pel cap alt érem quinze”.
*Com abans / *quan abans. Cal dir com més: “Com més aviat facis els deures, abans podràs entrar al Facebook”.
*Com no. Farem les oracions correctes amb naturalment, esclar, no cal dir...: “A l’estrena hi assistiren els protagonistes de la pel·lícula, i, naturalment / esclar, el director i el productor”.
*Com per. Malament: “Em va mirar d’una manera *com per marxar corrent”. Bé: “Em va mirar d’una manera que n’hi havia per marxar corrent”.

Per acabar, també són incorrectes aquests dos usos de com, que tenen força èxit: l’aproximatiu (“A la concentració davant de l’ajuntament per defensar l’escola en català hi havia *com dues-centes persones”. Opció correcta: “...unes dues-centes persones”) i el condicional (*Com no ens espavilem, ens quedarem sense entrades per al concert de Roger Mas”. El que cal és dir “Si no ens espavilem...”).