
I amb ell va arribar la remuntada. Va ser el dia 2 de maig quan vĂ rem aterrar a Barcelona i de tornada escoltĂ vem a la radio la primera part del partit Barça-Madrid. La segona part del partit ja la vĂ rem veure a casa, desprĂ©s d’una dutxa, amb el pijama i les sabatilles, ens vĂ rem asseure al sofĂ i al Jan, que estava molt cansat, el vĂ rem ficar al seu llit. Encara no hi havia tingut temps que s'adormĂs quan vĂ rem començar a sentir clĂ xons i un terrabastall de petards i coets...Que li devia passar pel cap?
Ara, on sĂłc?
Què li passa a tota aquesta gent?
Per què no em deixen dormir tranquil? Però i Ă©s que va ser des d’aquell moment i setmana a setmana que ha estat vivint les victòries d’aquest equip que ha passat a formar part del seu “vocabulari”. Potser en tindrĂ la culpa el seu “tete”? Doncs la veritat Ă©s que no necessitem resposta. Les imatges sempre parlen per si mateixes.
Un petĂł.
M