Coses que canviaria del futbol

No m’agradaria ser oportunista, i que digueu que com que ara el Barça juga a les mil meravelles, tothom ho hauria de fer igual. No. Res d’això. Ja fa anys que ho penso i ho comento amb qui tinc oportunitat de discutir d’aquestes coses: si pogués, agafaria algunes normes d’altres esports i les aplicaria al futbol, sempre per tal que el joc fos el més vistós, espectacular, entretingut, net i poc violent possible. I aquí van uns quants exemples:

• No es pot empatar cap partit. O es guanya, o es perd, però mai empatar. Si després del temps reglamentari els dos equips acaben empatats, o bé es desempata amb una prórroga, o bé es tiren penals, o bé es fan 2x2 d’atacants contra defensa i porter, … o bé guanya qui hagi tingut més córners a favor. Això dels córners estaria molt bé perquè un equip que guanya 1-0, si el seu rival ataca més i té més córners a favor, en qualsevol moment li poden marcar un gol i perdre el partit, obligant a l’equip que guanya a atacar constantment per buscar un altre gol i assegurar la victòria.

• Incentivar el joc d’atac. Cada equip tindria un temps determinat des de que aconsegueix la pilota fins a que xuta a porteria. Si passat aquest temps no ha marcat gol, la pilota passa a l’equip contrari. Seria una norma semblant a la de la “possessió” al bàsquet. També es podria fer com el “passiu” de l’handbol, és a dir, no es marcaria cap límit de temps, però aquell equip que es vegi clarament que no juga per arribar i xutar a la porteria del contrari perdria la possessió. Una altra idea seria adaptar el “camp enrera” del bàsquet o l’hoquei al futbol: una vegada passat el mig del camp o qualsevol altra línia que es decidís, ja no es podria tornar enrera, sempre endavant.

• Buscar un joc ràpid i continu. Quan un equip arriba a les 10 faltes, l’equip contrari té un penal a favor, o un 1x1 contra el porter,… o el que sigui. Això ja ho fan al bàsquet (tirs lliures a les 4 faltes d’equip) i al futbol sala (doble penal a les 7 faltes d’equip). D’aquesta manera s’acabaria ràpidament amb les constants interrupcions que fan alguns equips per tal d’alentir el joc. De la mateixa manera, si un jugador es fa mal no caldria aturar el joc per a què entri el metge, sinó que el metge pot entrar directament mentre la resta continuen jugant (això ja ho fan al rugby).

• Es poden fer tants canvis com es vulguin. El fet de no interrompre el joc en cap moment, no deixaria temps per descansar als jugadors i al final del partit arribarien sense forces i l’espectacle minvaría considerablement. Això es podria arreglar si es poguessin fer tants canvis com es volgués i que un jugador pogués tornar a entrar encara que ja se l’hagi canviat. Així es dona temps per a descansar a un jugador cansat o que s’hagi fet mal. El bàsquet, l’handbol, el futbol sala, l’hoquei, el voleibol, … ja tenen aquesta regla.

• Castigar el joc brut. Quan un jugador arriba a les 5 faltes individuals, queda expulsat i se l’ha de canviar per un altre jugador (com al bàsquet). Si un jugador fa una falta per joc violent, el jugador queda automáticament expulsat i se l’ha de canviar directament.

• Més àrbitres. Ara mateix, als partits d’elit hi ha 3 àrbitres: l’àrbitre de camp, i els 2 de les bandes (el 4t àrbitre no el conto per que només fa de substitut). Com a mínim hi hauria d’haver 3 àrbitres dintre del terreny de joc per seguir les jugades de més a prop, i com a mínim 6 per les bandes: 2 a cada banda i 1 darrera de cada porteria. Si algú es pregunta si no molestarà tanta gent per allí al mig, que miri el bàsquet, l’handbol, el futbol sala,… on les pises són molt més petites i els jugadors estan molt més concentrats en un mateix espai, i tenen 2 àrbitres barrejats amb els jugadors.

• Més tecnologia. Al rugby, si hi ha alguna jugada és dubtosa, la tornen a repetir per les pantalles gegants de l’estadi des de tots els angles possibles, i aleshores que l’àrbitre principal decideixi. Això es fa sobretot per decidir si un assaig és vàlid o no es vàlid, no cal parar cada vegada a mirar la tele, si no no s’acabaria mai. Per què no es podria fer una cosa semblant al futbol amb els gols dubtosos?

Si s’apliquessin totes aquestes regles, possiblement el futbol ja no seria futbol i seria alguna altra cosa. Però aquesta altra cosa segur que és més espectacular i entretinguda que no pas l’avorriment de partits que es veuen avui en dia a la majoria de camps de futbol.

Us imagineu un partit que estigui a punt d’acabar i vagin 15 a 13, i amb un nivell d’intensitat com al primer minut? I que sigui un partit “de veritat” i no de Play Station?

Una forta abraçada per a ells i molts petons per a elles.