Cornelius Colbert
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 octubre 1888  comtat de Limerick | ||
| Mort | 8 maig 1916 (27 anys) presó de Kilmainham | ||
| Causa de mort | ferida per arma de foc | ||
| Sepultura | cementiri d'Arbour Hill | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Partit | Germandat Republicana Irlandesa | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Voluntaris Irlandesos | ||
| Grau militar | capità | ||
| Conflicte | Alçament de Pasqua | ||
 | |||
Cornelius Colbert (comtat de Limerick, 19 d'octubre de 1888 - presó de Kilmainham, 8 de maig de 1916) fou un rebel irlandès, que de jove es va traslladar amb la família a Dublín, i el 1913 fou un dels primers membres dels Voluntaris Irlandesos, potser el membre més jove del Comitè Provisional. També es va unir a la Germandat Republicana Irlandesa. També treballà amb Patrick Pearse com a instructor a St. Enda's School.
L'Aixecament de Pasqua
[modifica]El 1916 Colbert va prendre part en l'Aixecament de Pasqua. Com a capità de la companyia F del 4t batalló sota el comandant Éamonn Ceannt fou encarregar de dirigir la Watkin's Brewery. Quan la seva posició es mostrà difícil i estratègicament insignificant fou enviat amb la seva companyia a la Destil·leria Jameson, on hi fou comandant de facto.[1] Thomas MacDonagh a les 15.15 h del diumenge 30 d'abril es va rendir al general de brigada Lowe . MacDonagh va recórrer les guarnicions sota el seu comandament per organitzar la seva rendició.
Colbert es va rendir amb la guarnició de Marrowbone Lane juntament amb la guarnició de la Unió de Dublín Sud, que havia estat liderada per Éamonn Ceannt.[2] S'ha afirmat que quan es va emetre l'ordre de rendició, va assumir el comandament de la seva unitat per salvar la vida del seu superior, que era un home casat.[1] Tanmateix, sembla que va ser qüestió de sort: el conegut Colbert va ser identificat immediatament pels detectius de Dublín, que sovint l'havien vist entrenant el Fianna Éireann i parlant en reunions antireclutament.[3]
Van ser portats a la caserna de Richmond, on Colbert seria jutjat més tard per un consell de guerra. Traslladat a la presó de Kilmainham, li van dir el diumenge 7 de maig que l'afusellarien l'endemà al matí. Va escriure no menys de deu cartes durant la seva estada a la presó. Durant aquest temps de detenció, no va permetre cap visita de la seva família; escrivint a la seva germana, va dir que una visita "ens entristiria massa a tots dos".[4]
Colbert era profundament catòlic, i s'abstenia de fumar, beure i jurar, així com de ballar.[5] L'estació de ferrocarril de Limerick rep el seu nom per ell.
El maig de 2016, cent anys després de la seva execució, es va inaugurar una escultura seva de pedra calcària a escala real al gablet de la seva antiga casa a Moanlena, al comtat de Limerick.[6]
Referències
[modifica]- 1 2 Hickey, 2003, p. 75.
- ↑ Mac Lochlainn, 1990, p. 145.
- ↑ «Christopher Byrne Bureau of Military History witness statement page 9 - Byrne was an intimate friend of Colbert, who spent the weekend before the Rising in his home». militaryarchives.ie.
- ↑ Mac Lochlainn, 1990, p. 146.
- ↑ White, 2009.
- ↑ «Con Colbert to be remembered in Limerick on anniversary of execution – Limerick Leader», 07-05-2016. Arxivat de l'original el 30 October 2016. [Consulta: 30 octubre 2016].
Bibliografia
[modifica]- A New Dictionary of Irish History from 1800. Dublin: Gill & MacMillan, 2003. ISBN 0-7171-2520-3.
- O'Callaghan, John. 16 Lives: Con Colbert. O'Brien Press, 2015. ISBN 9781847177476.
- Mac Lochlainn, Piaras F. Last Words: Letters and Statements of the Leaders Executed after the Rising at Easter 1916. Dublin: The Stationery Office, 1990. ISBN 0-7076-0101-0.
- White, Lawrence William. «Colbert, Cornelius ('Con')». Dictionary of Irish Biography, 2009. [Consulta: 6 març 2026].
| Firmants de la Proclamació de la República (executats després de l'Alçament) | |
|---|---|
| També executats pel seu rol en l'Aixecament | |
| Altres protagonistes irlandesos | |
| Protagonistes britànics | |
