Vés al contingut

N-esfera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hiperesfera)

En matemàtiques, una n-esfera o hiperesfera és una generalització n-dimensional del cercle 1-dimensional i de l'esfera 2-dimensional a qualsevol nombre n enter no negatiu.

El cercle es considera unidimensional i l'esfera bidimensional, perquè les superfícies en si són unidimensionals i bidimensionals, respectivament, no perquè existeixin com a formes a l'espai unidimensional i bidimensional.[Nota 1] Com a tal, la n-esfera es la configuració per a la geometria esfèrica n-dimensional.

⁠

Considerada extrínsecament, com una hipersuperfície incrustada en un espai euclidià de (n+1)-dimensions, una n-esfera és el lloc geomètric dels punts que es troben a la mateixa distància (el radi) d'un punt central (el centre) donat. El seu interior, format per tots els punts més propers al centre que al radi, és una bola de (n+1)-dimensions. En particular:

Donat un sistema de coordenades cartesianes, la n-esfera unitat de radi 1 es pot definir com:

Sn={x∈ℝn+1:‖x‖=1},

i una n-esfera de radi r es pot definir com

Sn(r)={x∈ℝn+1:‖x‖=r}.

Considerat intrínsecament, quan n≥1, la n-esfera és una varietat de Riemann de curvatura constant positiva i és orientable. La geodèsica de la n-esfera s'anomenen cercles màxims.

La projecció estereogràfica mapeja la n-esfera sobre n-espai amb un únic punt adjunt a l'infinit; sota la mètrica així definida, ℝn∪{∞} és un model per a la n-esfera.

En el context més general de la topologia, qualsevol espai topològic que sigui homeomòrfic a la unitat n-esfera s'anomena una n-esfera. Sota projecció estereogràfica inversa, la n-esfera és la compactació d'un punt de n-espai. Les n-esferes admeten diverses altres descripcions topològiques: per exemple, es poden construir enganxant dos n-espais dimensionals junts, identificant el límit d'un n-cub amb un punt, o (inductivament) formant la suspensió d'una (n − 1)-esfera. Quan n ≥ 2 està simplement connectat; la 1-esfera (cercle) no està simplement connectada; la 0-esfera ni tan sols està connectada, que consta de dos punts discrets.

Per a n ≥ 2, les n-esferes que són varietats diferenciables es poden caracteritzar (llevat d'un difeomorfisme) com les varietats n-dimensionals simplement connectades de curvatura positiva constant. Les n-esferes admeten diverses altres descripcions topològiques: per exemple, es poden construir enganxant dos espais euclidians n-dimensionals, identificant el límit d'un n-cub amb un punt o (inductivament) formant la suspensió d'una (n − 1)-esfera. La 1-esfera és la 1-varietat que és un cercle, que no està simplement connectat. La 0-esfera és la 0-varietat, que ni tan sols està connectada, que consta de dos punts.

Descripció

[modifica]

Per a qualsevol nombre natural n, una n-esfera de radi r es defineix com el conjunt de punts de l'espai euclidià (n + 1)-dimensional que es troben a la distància r d'algun punt fix c, on r pot ser qualsevol nombre real positiu i on c pot ser qualsevol punt de l'espai (n + 1)-dimensional. En particular:

Coordenades euclidianes al (n+1)-espai

[modifica]

El conjunt de punts del (n+1)-espai, (x1, x2, ..., xn+1), que defineixen una n-esfera, Sn(r), es representa per l'equació:

r2=∑i=1n+1(xi−ci)2,

on c = (c1, c2, ..., cn+1) és un punt central i r és el radi.

La n-esfera anterior existeix a l'espai euclidià de (n + 1)-dimensions i és un exemple d'una n-varietat. La forma de volum ω d'una n-esfera de radi r ve donada per

ω=1r∑j=1n+1(−1)j−1xjdx1∧⋯∧dxj−1∧dxj+1∧⋯∧dxn+1=∗dr

on ∗ és l'operador estrella de Hodge; vegeu Flanders (1989, §6.1) per a una discussió i demostració d'aquesta fórmula en el cas r = 1. Com a resultat,

dr∧ω=dx1∧⋯∧dxn+1.

n-bola

[modifica]

L'espai tancat per una n-esfera s'anomena (n + 1)-bola. Una (n + 1)-bola està tancada si inclou la n-esfera, i està oberta si no inclou la n-esfera.

Concretament:

  • Una 1-bola, un segment de línia, és l'interior d'una 0-esfera.
  • Una 2-bola, un disc, és l'interior d'un cercle (1-esfera).
  • Una 3-bola, una bola ordinària, és l'interior d'una esfera (2-esfera).
  • Una 4-bola és l'interior d'una 3-esfera, etc.

Descripció topològica

[modifica]

Topològicament, una n-esfera es pot construir com una compactació d'un punt de l'espai euclidià n-dimensional. Breument, la n-esfera es pot descriure com Sn = ℝn ∪ {∞}, que és un espai euclidià n-dimensional més un únic punt que representa l'infinit en totes les direccions.

En particular, si s'elimina un únic punt d'una n-esfera, esdevé homeomorf a ℝn. Això constitueix la base per a la projecció estereogràfica.[1]

Volum i superfície

[modifica]
Gràfiques de volum (V) i àrees superficials (S) de n-boles de radi 1. A , passeu el cursor per sobre d'un punt per destacar-lo i el seu valor

Vn(R) i Sn(R) són el volum n-dimensional de la n-bola i l'àrea superficial de la n-esfera incrustada a la (n + 1)-dimensió, respectivament, de radi R.

Les constants Vn i Sn (per a R = 1, la bola i l'esfera unitat) estan relacionades per les recurrències:

V0=1Vn+1=Snn+1S0=2Sn+1=2πVn

Les superfícies i els volums també es poden donar en forma tancada:

Sn−1(R)=2πn2Γ(n2)Rn−1Vn(R)=πn2Γ(n2+1)Rn

on Γ és la funció gamma. En aquesta secció es donen les derivacions d'aquestes equacions.

En general, el volum de la n-bola a l'espai euclidià n-dimensional i l'àrea de la superfície de la n-esfera a l'espai euclidià (n + 1)-dimensional, de radi R, són proporcionals a l'enèsima potència del radi, R (amb diferents constants de proporcionalitat que varien amb n). Escrivim Vn(R) = VnRn per al volum de la n-bola i Sn(R) = SnRn per a la superfície de la n-esfera, ambdues de radi R, on Vn = Vn(1) i Sn = Sn(1) són els valors per al cas de radi unitat.

El volum de la n-bola unitat és màxim a la dimensió cinc, on comença a disminuir, i tendeix a zero quan n tendeix a l'infinit.[2] A més, la suma dels volums de n-boles de dimensions parells de radi R es pot expressar en forma tancada:[2]

∑n=0∞V2n(R)=eπR2.

Per analogia, les de dimensions senars,

∑n=0∞V2n+1(R)=eπR2erf⁡(πR),

on erf és la funció d'error.[3]

Exemples

[modifica]

La 0-bola consta d'un sol punt. La mesura de Hausdorff de 0-dimensions és el nombre de punts d'un conjunt. Així,

V0=1.

La 0-esfera consta dels seus dos extrems, {−1,1}. Així,

S0=2.

La 1-bola unitat és l'interval [−1,1] de longitud 2. Per tant,

V1=2.

La 1-esfera unitat és el cercle unitari en el pla euclidià, i aquest té una circumferència (mesura unidimensional)

S1=2π.

La regió tancada per la 1-esfera unitat és la 2-bola, o disc unitat, i aquesta té àrea (mesura bidimensional)

V2=π.

De manera anàloga, a l'espai euclidià tridimensional, l'àrea superficial (mesura bidimensional) de la 2-esfera unitat ve donada per

S2=4π.

i el volum inclòs és el volum (mesura tridimensional) de la 3-bola unitat, donat per

V3=43π.

Recurrències

[modifica]

La superficie de la n-esfera: límit de la (n + 1)-bola de radi R, està relacionada amb el volum de la (n + 1)-bola per l'equació diferencial

SnRn=d(Vn+1Rn+1)dR=(n+1)Vn+1Rn,

o, de manera equivalent, representar la (n + 1)-bola unitat com una unió de n-corones esfèriques,

Vn+1=∫01Snrndr

Llavors:

Vn+1=Snn+1


La superficie de la (n+1)-esfera la podem expressar en relació a la superficie de la n-esfera per integració en coordenades polars:

Sn(R)=SnRn
Sn+1(R)=∫0πSn(Rsin⁡θ)Rdθ⏟dS=∫0πSnRn(sin⁡θ)nRdθ=
=SnRn+1∫0π(sin⁡θ)ndθ

Cercle

S1(R)=S1R=∫0πS0(Rsin⁡θ)Rdθ=
=S0R∫0πdθ=S0Rπ=2πR
S1=2π

Esfera

Podem visualitzar l'esfera com la unió de les "vores" d'infinites franges: S1(Rsin⁡θ), multiplicades pel gruix d'aquella franja sobre la corba, el diferencial d'arc: Rdθ

S2(R)=S2R2=∫0πS1(Rsin⁡θ)Rdθ
=S1R2∫0πsin⁡θdθ=4πR2
S2=4π

Hiperesfera

Anàlogament, ara les infinites franges són 2-esferes.

S3(R)=S3R3=∫0πS2(Rsin⁡θ)Rdθ
=S2R3∫0π(sin⁡θ)2dθ=2π2R3
S3=2π2


Derivem la recursivitat: calculant el volum de la n-esfera en relació al volum de la (n-1)-esfera per integració en coordenades polars.

x=−Rcos⁡θ
dx=Rsin⁡θdθ
Vn(R)=VnRn
Vn(R)=∫−RRVn−1(Rsin⁡θ)dx=∫0πVn−1Rn−1(sin⁡θ)n−1Rsin⁡θdθ=
=Vn−1Rn∫0π(sin⁡θ)ndθ


Aïllem ara en el cas del volum, i el cas de la superficie:

∫0π(sin⁡θ)ndθ=VnVn−1
∫0π(sin⁡θ)ndθ=Sn+1Sn


Igualant podem deduir:

Sn+1Vn=SnVn−1=...=S2V1=S1V0=2π


Una forma alternativa:

També podem representar la (n + 2)-esfera unitat com una unió de productes d'un cercle (1-esfera) de radi r amb una n-esfera de radi R; amb r2 + R2 = 1.

Sigui r = cos θ, i R = sin θ; per tant: dR = cos θ dθ = r dθ. Llavors:

Sn+2=∫0π2S1r⋅SnRndθ==S1∫01SnRndR==2πVn+1.


A partir de S1=2πV0, tenim:

Sn+1=2πVn


Això completa la derivació de les recurrències:

V0=1Vn+1=Snn+1S0=2Sn+1=2πVn

Formes tancades

[modifica]

Combinant les recurrències, veiem que

Vn+2=2πVnn+2.

Per tant, és senzill demostrar per inducció a k que,

V2k=(2π)k(2k)!!=πkk!V2k+1=2(2π)k(2k+1)!!=2k!(4π)k(2k+1)!

on !! denota el doble factorial, definit per a nombres naturals senars 2k + 1 per (2k + 1)!! = 1 × 3 × 5 × ... × (2k − 1) × (2k + 1) i de la mateixa manera per als nombres parells (2k)!! = 2 × 4 × 6 × ... × (2k − 2) × (2k).

En general, el volum, en l'espai euclidià n-dimensional, de la n-bola unitat, ve donat per:

Vn=πn2Γ(n2+1)=πn2(n2)!

on Γ és la funció gamma, que compleix:

Γ(12)=π
Γ(x+1)=xΓ(x)

Si n és natural: Γ(n)=(n−1)!


Per la relació de recurrència entre volum i superficie obtenim:

Sn−1=nπn2Γ(n2+1)=2πn2Γ(n2)


Una derivació directa

Generalitzant el procediment de C. Gauss del gaussià obtenim la superficie de la N-esfera.


El concepte d'angle en radians Ω1∈[0,2π], i el concepte d'angle sòlid Ω2∈[0,4π], l'hem generalitzat a qualsevol dimensió.

Vegem el cas del volum:

Vn=∫0R∫Ωn−1rn−1dΩn−1dr=∫0Rrn−1dr∫Ωn−1dΩn−1=RnnSn−1


En 2 dimensions el diferencial: dV2=rdΩ1dr, consta d'un diferencial de línia: rdΩ1; angle en radians Ω1∈[0,2π].

En 3 dimensions el diferencial: dV3=r2dΩ2dr, consta d'un diferencial de superficie: r2dΩ2; angle sòlid Ω2∈[0,4π].

En n dimensions tindrem el diferencial: dVn=rn−1dΩn−1dr; amb angle sòlid Ωn−1∈[0,Sn−1].

Aquesta conceptualització d'angle sòlid permet tractar la part angular amb una variable adimensional.


La idea de Gauss va ser separar la part angular del radi, per calcular:

I=∫−∞∞e−x2dx

L. Euler havia calculat aquesta difícil integral amb la funció Gamma:

∫−∞∞e−x2dx=Γ(12)=π


Gauss va introduir 2 variables simplificant la integral doble: [x2+y2=r2]

I2=∫−∞∞∫−∞∞e−x2e−y2dxdy=∫0∞∫Ω1e−r2rdΩ1dr=
=∫0∞e−r2rdr∫Ω1dΩ1=S1∫0∞e−r2rdr=S112=π


Ara generalitzem el plantejament a 3 variables: [x2+y2+z2=r2]

I3=π32=∫0∞∫Ω2e−r2r2dΩ2dr=∫0∞e−r2r2dr∫Ω2dΩ2=
=S2∫0∞e−r2r2dr=S212Γ(32)


Anàlogament obtenim per a n variables: [x12+...+xn2=r2]

πn2=Sn−1∫0∞e−r2rn−1dr=Sn−112Γ(n2)

Nota:

Γ(x)=∫0∞e−rrx−1dr
1kΓ(xk)=∫0∞e−rkrx−1dr
1knΓ(x)=∫0∞e−krrx−1dr

Altres relacions

[modifica]

Les recurrències es poden combinar per donar una relació de recurrència de «direcció inversa» per a la superfície, tal com es mostra al diagrama inferior:

Sn−1=n2πSn+1

El desplaçament de l'índex n a n - 2 dona llavors les relacions de recurrència:

Vn=2πnVn−2Sn−1=2πn−2Sn−3

on S0 = 2, V1 = 2, S1 = 2π i V2 = π .

La relació de recurrència per a Vn també es pot demostrar mitjançant la integració amb coordenades polars 2-dimensionals:

Vn=∫01∫02πVn−2(1−r2)n−2rdθdr=∫01∫02πVn−2(1−r2)n2−1rdθdr=2πVn−2∫01(1−r2)n2−1rdr=2πVn−2[−1n(1−r2)n2]r=0r=1=2πVn−21n=2πnVn−2.

Coordenades esfèriques

[modifica]

Podem definir un sistema de coordenades en un espai euclidià n-dimensional que és anàleg al sistema de coordenades esfèriques definit per a l'espai euclidià tridimensional, en el qual les coordenades consisteixen en una coordenada radial r, i n - 1 coordenades angulars φ1, φ2, ... φn−1, on els angles φ1, φ2, ... φn−2 oscil·len per sobre de [0,π] radians (o per sobre de [0,180] graus) i φn−1 per sobre de [0,2π) radians (o més de [0,360) graus). Si xi són les coordenades cartesianes, llavors podem calcular x1, ... xn a partir de r, φ1, ... φn−1 amb:[4]

x1=rcos⁡(φ1)x2=rsin⁡(φ1)cos⁡(φ2)x3=rsin⁡(φ1)sin⁡(φ2)cos⁡(φ3)⋮xn−1=rsin⁡(φ1)⋯sin⁡(φn−2)cos⁡(φn−1)xn=rsin⁡(φ1)⋯sin⁡(φn−2)sin⁡(φn−1).

Excepte en els casos especials descrits a continuació, la transformació inversa és única:

r=xn2+xn−12+⋯+x22+x12φ1=arccot⁡x1xn2+xn−12+⋯+x22=arccos⁡x1xn2+xn−12+⋯+x12φ2=arccot⁡x2xn2+xn−12+⋯+x32=arccos⁡x2xn2+xn−12+⋯+x22⋮⋮φn−2=arccot⁡xn−2xn2+xn−12=arccos⁡xn−2xn2+xn−12+xn−22φn−1=2arccot⁡xn−1+xn2+xn−12xn={arccos⁡xn−1xn2+xn−12xn≥0,2π−arccos⁡xn−1xn2+xn−12xn<0.

on si xk ≠ 0 per a alguns k però tots xk+1, ... xn són zero, aleshores φk = 0 quan xk > 0, i φk = π (180 graus) quan xk < 0.

Hi ha alguns casos especials en què la transformada inversa no és única; φk per a qualsevol k serà ambigu sempre que tots xk, xk+1, ... xn siguin zero; en aquest cas es pot triar que φk sigui zero.

Elements de volum i àrea esfèrics

[modifica]

Per expressar l'element de volum de l'espai euclidià n-dimensional en termes de coordenades esfèriques, primer s'ha d'observar que la matriu jacobiana de la transformació és:

Jn=(cos⁡(φ1)−rsin⁡(φ1)00⋯0sin⁡(φ1)cos⁡(φ2)rcos⁡(φ1)cos⁡(φ2)−rsin⁡(φ1)sin⁡(φ2)0⋯0⋮⋮⋮⋱⋮0sin⁡(φ1)⋯sin⁡(φn−2)cos⁡(φn−1)⋯⋯−rsin⁡(φ1)⋯sin⁡(φn−2)sin⁡(φn−1)sin⁡(φ1)⋯sin⁡(φn−2)sin⁡(φn−1)rcos⁡(φ1)⋯sin⁡(φn−1)⋯rsin⁡(φ1)⋯sin⁡(φn−2)cos⁡(φn−1)).

El determinant d'aquesta matriu es pot calcular per inducció. Quan n = 2, un càlcul senzill mostra que el determinant és r. Per a n més gran, s'ha d'observar que Jn es pot construir a partir de Jn − 1 de la següent manera. Excepte a la columna n, les files n − 1 i n de Jn són iguals que la fila n − 1 de Jn − 1, però multiplicades per un factor addicional de cos φn − 1 a la fila n − 1 i un factor addicional de sin φn − 1 a la fila n. A la columna n, les files n − 1 i n de Jn són iguals que la columna n − 1 de la fila n − 1 de Jn − 1, però multiplicades per factors addicionals de sin φn − 1 a la fila n − 1 i cos φn − 1 a la fila n, respectivament. El determinant de Jn es pot calcular mitjançant l'expansió de Laplace a la columna final. Per la descripció recursiva de Jn, la submatriu formada eliminant l'entrada a (n − 1, n) i la seva fila i columna gairebé és igual a Jn − 1, excepte que la seva darrera fila es multiplica per sin φn − 1. De la mateixa manera, la submatriu format suprimint l'entrada a (n, n) i la seva fila i columna són gairebé iguals a Jn - 1, excepte que la seva última fila es multiplica per cos φn − 1. Per tant, el determinant de Jn és

|Jn|=(−1)(n−1)+n(−rsin⁡(φ1)⋯sin⁡(φn−2)sin⁡(φn−1))(sin⁡(φn−1)|Jn−1|)+(−1)n+n(rsin⁡(φ1)⋯sin⁡(φn−2)cos⁡(φn−1))(cos⁡(φn−1)|Jn−1|)=(rsin⁡(φ1)⋯sin⁡(φn−2)|Jn−1|(sin2(φn−1)+cos2(φn−1))=(rsin⁡(φ1)⋯sin⁡(φn−2))|Jn−1|.

Aleshores, la inducció dona una expressió de forma tancada per a l'element de volum en coordenades esfèriques

dnV=|det⁡∂(xi)∂(r,φj)|drdφ1dφ2⋯dφn−1=rn−1sinn−2(φ1)sinn−3(φ2)⋯sin⁡(φn−2)drdφ1dφ2⋯dφn−1.

La fórmula del volum de la n-bola es pot derivar d'això per integració.

De la mateixa manera, l'element de superfície de la (n - 1)-esfera de radi R, que generalitza l'element d'àrea de la 2-esfera, ve donat per

dSn−1V=Rn−1sinn−2(φ1)sinn−3(φ2)⋯sin⁡(φn−2)dφ1dφ2⋯dφn−1.

L'elecció natural d'una base ortogonal sobre les coordenades angulars és un producte de polinomis ultraesfèrics,

∫0πsinn−j−1(φj)Cs(n−j−12)cos⁡(φj)Cs′(n−j−12)cos⁡(φj)dφj=23−n+jπΓ(s+n−j−1)s!(2s+n−j−1)Γ2(n−j−12)δs,s′

per a j = 1, 2,... n − 2, i eisφj per a l'angle j = n − 1 d'acord amb els harmònics esfèrics.

Coordenades poliesfèriques

[modifica]

El sistema de coordenades esfèriques estàndard sorgeix d'escriure ℝn com el producte ℝ × ℝn − 1. Aquests dos factors poden estar relacionats mitjançant coordenades polars. Per a cada punt x de ℝn, les coordenades cartesianes estàndard

𝐱=(x1,…,xn)=(y1,z1,…,zn−1)=(y1,𝐳)

es poden transformar en un sistema mixt de coordenades polar-cartesianes:

𝐱=(rsin⁡θ,(rcos⁡θ)𝐳̂).

Això diu que els punts en ℝn es poden expressar agafant el raig que comença a l'origen i passa per 𝐳̂=𝐳/‖𝐳‖∈Sn−2, girant-lo cap a (1,0,…,0) per θ=arcsin⁡y1/r, i recorrent una distància r=‖𝐱‖ al llarg del raig. La repetició d'aquesta descomposició condueix finalment al sistema de coordenades esfèriques estàndard.

Els sistemes de coordenades polisfèriques sorgeixen d'una generalització d'aquesta construcció.[5] L'espai ℝn es divideix com el producte de dos espais euclidians de dimensió més petita, però cap dels dos espais és necessari per ser una línia. Concretament, suposem que p i q són nombres enters positius tals que n = p + q. Aleshores ℝn = ℝp × ℝq. Utilitzant aquesta descomposició, un punt x ∈ ℝn es pot escriure com

𝐱=(x1,…,xn)=(y1,…,yp,z1,…,zq)=(𝐲,𝐳).

Això es pot transformar en un sistema mixt de coordenades polar-cartesianes escrivint:

𝐱=((rsin⁡θ)𝐲̂,(rcos⁡θ)𝐳̂).

Aquí 𝐲̂ i 𝐳̂ són els vectors unitaris associats a y i z. Això expressa x en termes de 𝐲̂∈Sp−1i 𝐳̂∈Sq−1, r ≥ 0 i un angle θ. Es pot demostrar que el domini de θ és [0, 2π) si p = q = 1, [0, π] si exactament un de p i q és 1, i [0, π/2] si ni p ni q són 1. La transformació inversa és

r=‖𝐱‖,θ=arcsin⁡(‖𝐲‖/‖𝐱‖)=arccos⁡(‖𝐳‖/‖𝐱‖)=arctan⁡(‖𝐲‖/‖𝐳‖).

Aquestes divisions es poden repetir sempre que un dels factors implicats tingui una dimensió de dos o més. Un sistema de coordenades poliesfèriques és el resultat de repetir aquestes divisions fins que no queden coordenades cartesianes. Les divisions posteriors a la primera no requereixen una coordenada radial perquè els dominis de 𝐲̂ i 𝐳̂ són esferes, de manera que les coordenades d'un sistema de coordenades poliesfèriques són un radi no negatiu i n − 1 angles. Els possibles sistemes de coordenades poliesfèriques corresponen a arbres binaris amb n fulles. Cada node no-fulla de l'arbre correspon a una divisió i determina una coordenada angular. Per exemple, l'arrel de l'arbre representa ℝn, i els seus fills immediats representen la primera divisió en ℝp i ℝq. Els nodes de fulla corresponen a coordenades cartesianes per a Sn − 1. Les fórmules per convertir de coordenades poliesfèriques a coordenades cartesianes es poden determinar trobant els camins des de l'arrel fins als nodes de la fulla. Aquestes fórmules són productes amb un factor per a cada branca presa pel camí. Per a un node la coordenada angular corresponent del qual és θi, prenent la branca esquerra introdueix un factor de sin θi i prenent la branca dreta introdueix un factor de cos θi. La transformació inversa, de coordenades poliesfèriques a coordenades cartesianes, es determina agrupant nodes. Cada parell de nodes que tingui un pare comú es pot convertir d'un sistema de coordenades polar-cartesià mixt a un sistema de coordenades cartesianes utilitzant les fórmules anteriors per a una divisió.

Les coordenades polisfèriques també tenen una interpretació en termes del grup ortogonal especial. Una escissió ℝn = ℝp × ℝq determina un subgrup

SOp(ℝ)×SOq(ℝ)⊆SOn(ℝ).

Aquest és el subgrup que surt de cadascun dels dos factors Sp−1×Sq−1⊆Sn−1 fixat. Escollir un conjunt de representants de classes per al quocient és el mateix que triar angles representatius per a aquest pas de la descomposició de coordenades poliesfèriques.

En coordenades poliesfèriques, la mesura del volum a ℝn i la mesura de l'àrea a Sn − 1 són productes. Hi ha un factor per a cada angle, i la mesura del volum a ℝn també té un factor per a la coordenada radial. La mesura d'àrea té la forma:

dAn−1=∏i=1n−1Fi(θi)dθi,

on els factors Fi estan determinats per l'arbre. De la mateixa manera, la mesura del volum és

dVn=rn−1dr∏i=1n−1Fi(θi)dθi.

Suposem que tenim un node de l'arbre que correspon a la descomposició ℝn1 + n2 = ℝn1 × ℝn2 i que té la coordenada angular θ. El factor F corresponent depèn dels valors de n1 i n2. Quan la mesura de l'àrea es normalitza de manera que l'àrea de l'esfera sigui 1, aquests factors són els següents. Si n1 = n2 = 1, llavors

F(θ)=dθ2π.

Si n1 > 1 i n2 = 1, i si B denota la funció beta, doncs

F(θ)=sinn1−1θB(n12,12)dθ.

Si n1 = 1 i n2 > 1, llavors

F(θ)=cosn2−1θB(12,n22)dθ.

Finalment, si tant n1 com n2 són més grans que 1, aleshores

F(θ)=(sinn1−1θ)(cosn2−1θ)12B(n12,n22)dθ.

Projecció estereogràfica

[modifica]

De la mateixa manera que una esfera bidimensional incrustada en tres dimensions es pot mapejar a un pla bidimensional mitjançant una projecció estereogràfica, una n-esfera es pot mapejar a un hiperpla n-dimensional mitjançant la versió n-dimensional de la projecció estereogràfica. Per exemple, el punt [x,y,z] d'una esfera bidimensional de radi 1 s'assigna al punt [x/1 − z,y/1 − z] al pla xy. En altres paraules,

[x,y,z]↦[x1−z,y1−z].

De la mateixa manera, la projecció estereogràfica d'una n-esfera Sn de radi 1 s'aplicarà a l'hiperpla (n-1)-dimensional ℝn−1 perpendicular a l'eix xn com

[x1,x2,…,xn]↦[x11−xn,x21−xn,…,xn−11−xn].

Generadors de punts aleatoris

[modifica]

Uniformement a l'atzar a la (n-1)-esfera

[modifica]
Un conjunt de punts uniformement distribuïts a la superfície d'una 2-esfera unitat generats mitjançant l'algorisme de Marsaglia

Per generar punts aleatoris uniformement distribuïts a la (n - 1)-esfera unitat (és a dir, la superfície de la n-bola unitat), Marsaglia (1972) dona el següent algorisme:

S'ha de generar un vector n-dimensional de desviacions normals (n'hi ha prou amb utilitzar N(0, 1), encara que de fet l'elecció de la variància és arbitrària), x = (x1, x2,... xn). Desprès s'ha de calcular el «radi» d'aquest punt:

r=x12+x22+⋯+xn2.

1/rx es distribueix uniformement per la superfície de la n-bola unitat.

Una alternativa donada per Marsaglia és seleccionar uniformement aleatòriament un punt x = (x1, x2,... xn) al n-cub unitat mostrant cada xi independentment de la distribució uniforme sobre (–1,1), calculant r com anterior, i rebutjant el punt i tornant a mostrejar si r ≥ 1 (és a dir, si el punt no es troba a la n-bola), i quan s'obté un punt de la bola escalant-lo fins a la superfície esfèrica pel factor 1/r; després de nou 1/rx es distribueix uniformement per la superfície de la n-bola unitat. Aquest mètode esdevé molt ineficient per a dimensions més altes, ja que una fracció molt petita del cub unitat està continguda a l'esfera. En 10-dimensió, l'esfera omple menys del 2% del cub, de manera que normalment es necessitaran més de 50 intents. En 70-dimensió, menys que 10-24 del cub s'omple, el que significa que normalment es necessitaran un bilió de quadrilions de proves, molt més del que un ordinador podria fer mai.

Uniformement a l'atzar dins de la n-bola

[modifica]

Amb un punt seleccionat uniformement a l'atzar de la superfície de la (n - 1)-esfera unitat (per exemple, utilitzant l'algorisme de Marsaglia), només cal un radi per obtenir un punt uniformement a l'atzar des de la n-bola unitat. Si u és un nombre generat uniformement a l'atzar a partir de l'interval [0, 1] i x és un punt seleccionat uniformement a l'atzar de la (n-1)-esfera unitat, aleshores u1⁄nx es distribueix uniformement dins de la n-bola unitat.

Alternativament, els punts es poden mostrejar uniformement des de la n-bola unitat mitjançant una reducció de la (n + 1)-esfera unitat. En particular, si (x1,x2,...,xn+2) és un punt seleccionat uniformement de la (n + 1)-esfera unitat, aleshores (x1,x2,...,xn) es distribueix uniformement dins de la n-bola unitat (és a dir, simplement descartant dues coordenades).[6]

Si n és prou gran, la major part del volum de la n-bola estarà contingut a la regió molt propera a la seva superfície, de manera que un punt seleccionat d'aquest volum també estarà a prop de la superfície. Aquest és un dels fenòmens que condueixen a l'anomenada maledicció de la dimensionalitat que sorgeix en algunes aplicacions numèriques i altres.

Esferes específiques

[modifica]
Projecció en 2D d'una projecció en 3D d'una hiperesfera 4D
0-esfera
El parell de punts {±R} amb la topologia discreta per a alguns R > 0. L'única esfera que no està connectada per camí. Paral·lelitzable.
1-esfera
Comunament anomenat cercle. Té un grup fonamental no trivial. Estructura del grup abelià Lie U(1) (el grup circular). Homeomorf a la línia projectiva real.
2-esfera
Normalment s'anomena simplement esfera. Per a la seva complexa estructura, vegeu Esfera de Riemann. Equivalent a la línia projectiva complexa.
3-esfera
Paral·lelitzable, U(1)-fibrat principal sobre la 2-esfera, estructura de grup de Lie Sp(1).
4-esfera
Equivalent a la línia projectiva quaterniònica, HP1. SO(5)/SO(4).
5-esfera
U(1)-fibrat principal sobre CP2. SO(6)/SO(5) = SU(3)/SU(2). És indecidible si una varietat n-dimensional donada és homeomòrfica a Sn per a n ≥ 5.[7]
6-esfera
Posseeix una estructura gairebé complexa procedent del conjunt d'octonions unitats pures. SO(7)/SO(6) = G2/SU(3). La qüestió de si té una estructura complexa es coneix com el problema de Hopf, en honor a Heinz Hopf.[8]
7-esfera
Estructura de quasigrup topològic com el conjunt d'octonions unitats. Sp(1)-fibrat principal sobre S4. Paral·lelitzable. SO(8)/SO(7) = SU(4)/SU(3) = Sp(2)/Sp(1) = Spin(7)/G2 = Spin(6)/SU(3). La 7-esfera té un interès particular, ja que va ser en aquesta dimensió on es van descobrir les primeres esferes exòtiques.
8-esfera
Equivalent a la línia projectiva octoniònica OP1.
23-esfera
És possible un empaquetament d'esferes altament dens a l'espai de 24-dimensions, que està relacionat amb les qualitats úniques de la xarxa de Leech.

Esfera octaèdrica

[modifica]

La n-esfera octaèdrica es defineix de manera similar a la n-esfera, però utilitzant la norma ℓ1

Sn={x∈ℝn+1:‖x‖1=1}

En general, pren la forma d'un polítop creuat.

  • La 1-esfera octaèdrica és un quadrat (sense el seu interior).
  • La 2-esfera octaèdrica és un octaedre regular; d'aquí el nom.
  • La n-esfera octaèdrica és la unió topològica de n + 1 parells de punts aïllats.[9] Intuïtivament, la unió topològica de dos parells es genera dibuixant un segment entre cada punt d'un parell i cada punt de l'altre parell; això dona un quadrat. Per unir-ho amb un tercer parell, es dibuixa un segment entre cada punt del quadrat i cada punt del tercer parell; això dona un octaedre.

Notes

[modifica]
  1. ↑ La dimensió de la n-esfera és n i no s'ha de confondre amb la (n+1)- dimensió de l'espai euclidià en què està incrustada de manera natural. Una n-esfera és la superfície o el límit d'una bola de (n+1)-dimensions.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]