Plini el Vell menciona un lloc i un poble anomenat Monesi a AquitĂ nia. Avui en dia ĂŠs difĂcil de demostrar que aquest topònim que cita Plini sigui l'origen del nom actual de Monenh, encara que molts historadors i erudits sostinguin aquesta teoria des del segle xviii. El que se sap de segur sobre la història del lloc actual ĂŠs que al segle i hi va existir una fortificaciĂł on es va construir posteriorment la fortalesa destruĂŻda per Joana Labrit al segle xvi.
Segons Pèir de Marca, el geògraf à rab Ach-Cherif-al Edrisi menciona al segle xii un centre anomenat Munins (segons la transcripió francesa, Geographie Nubiensis, del 1619) com a lloc de pas dels mercaders à rabs. En aquella època Monenh posseïa una abadia laica (una esglÊsia) vassalla dels vescomtes del Bearn, la vila de la qual era la seva propietat. Monenh era tambÊ una vegueria on el veguer del vescomte hi cobrava els beneficis de la zona.
Entre el 1188 i el 1215, GastĂł VI de Bearn, dit el Bo, va entregar els beneficis dels furs i costums de Morlans, cosa que deixava Monenh lliure de la possessiĂł directa del vescomte.
.svg)
.svg){kind=small}
