Peter To Rot
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 març 1912  Rakunai (Nova Bretanya) |
| Mort | 7 juliol 1945 (33 anys) Rakunai (Nova Bretanya) |
| Causa de mort | homicidi, asfíxia |
| Religió | Església catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | catequista |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 7 de juliol |
Peter To Rot (Rakunai, 5 de març de 1912 - Rakunai, 7 de juliol de 1945) va ser un catòlic de Papua Nova Guinea. Va ser catequista al seu poble i se li va confiar el lideratge de la parròquia local durant la Segona Guerra Mundial, quan les forces imperials japoneses van ocupar la regió i van empresonar els missioners catòlics.[1] En resposta a l'opressió japonesa de la seva comunitat, es va oposar públicament a les seves accions i va continuar fent celebracions religioses secretes després que els japonesos li restringissin el servei pastoral actiu. To Rot es va casar el 1936 i va criticar els intents japonesos d'animar el seu poble a tornar a la pràctica precristiana de prendre diverses esposes.[2][3] Va ser executat pels japonesos el 1945.
La seva beatificació es va celebrar a Papua Nova Guinea el 1995.[4][2] La seva canonització tindrà lloc el 19 d'octubre de 2025.[5]
Biografia
[modifica]Educació i matrimoni
[modifica]Peter To Rot va néixer el 5 de març de 1912 a l'illa de Nova Pomerània, a l'aleshores Nova Guinea alemanya. Era el tercer de sis fills d'Angelo Tu Puia, que era el respectat cap del poble, i Maria Ia Tumul. Tots dos pares es van convertir al catolicisme el 1898.[4]
El seu pare li va ensenyar els conceptes bàsics del catecisme catòlic i el va enviar a l'escola missionera local el 1919, tot i que l'educació primària no era obligatòria en aquell moment. Era un noi força àgil per enfilar-se als cocoters, i estava encantat de fer-ho per collir cocos que donava als vilatans més grans.[2] Era honest i ràpid per ajudar els necessitats. El 1930, el rector de la parròquia de Rakunai, el pare Laufer, va preguntar al seu pare si permetria a To Rot que iniciés els estudis al sacerdoci. El seu pare va dir que encara no era el moment adequat, i va suggerir que en tot cas estudiés per ser catequista. Poc després, Peter va començar els seus estudis al Col·legi de Sant Pau dels Missioners del Sagrat Cor a Taliligap. Després de completar els seus estudis el 1933, va ser nomenat catequista per servir a la parròquia de Rakunai, i el bisbe local li va donar una creu oficial de catequista. To Rot va tornar al seu poble i va ajudar el pare Laufer. Era un professor excel·lent, sabia com organitzar les classes i la gent es fixava en el fet que sempre portava una Bíblia a sobre.[4]
L'11 de novembre de 1936 es va casar amb Paula Ia Varpit, i la parella va tenir tres fills. Malauradament, un va morir de petit i un altre fill va morir poc després del final de la Segona Guerra Mundial. El seu tercer fill va néixer després de la mort de To Rot i va sobreviure fins a la vellesa.[4] Peter i Paula es van casar en una església catòlica. Van compatibilitzar les pràctiques catòliques amb l'observació d'alguns dels costums tradicionals locals relacionats amb el casament.[3]
Catequista
[modifica]El març de 1942, les forces japoneses van ocupar el país, expulsant els soldats australians. Els soldats japonesos van internar tots els missioners estrangers, però inicialment no van prohibir la pràctica religiosa. Quan el rector de la parròquia es va veure obligat a abandonar el poble, va demanar a To Rot que es fes càrrec de la seva parròquia. En aquest càrrec, To Rot va cuidar els malalts i els pobres mentre continuava educant els cristians conversos.[4] Cap a finals de 1943, les autoritats japoneses locals van restringir els serveis religiosos i, uns mesos més tard, els van prohibir completament. Però To Rot va continuar celebrant pregàries comunitàries en secret, malgrat els perills per a la seva pròpia vida i les pors dels altres. Quan la seva església local va ser destruïda, va construir una "església de matolls" fora del poble. En aquesta església oculta, va continuar pregant amb els altres i va mantenir registres de batejos i casaments.[3]
Metepa era un home casat, cristià i policia que treballava per als japonesos al mateix poble. Es va sentir atret per una dona protestant casada anomenada Ia Mentil. Quan To Rot i el pare de Mentil es van adonar que Metepa tenia la intenció de segrestar Mentil i prendre-la com a segona esposa, li ho van impedir. L'oficial, furiós, ho va informar al seu superior, Kueka, que demanar que li portessin a To Rot.
Les autoritats japoneses havien legalitzat la pràctica de la poligàmia a l'illa en un intent d'animar la gent a tornar a les seves tradicions anteriors precristianes. To Rot s'havia oposat públicament a aquesta pràctica per considerar-la contrària a la fe cristiana. Quan To Rot va comparèixer davant de Kueka, aquest li va ordenar que cessés les seves activitats pastorals. Al mateix temps, Metepa, ajudat per un amic, va capturar Mentil i va agredir el seu marit.[2] Tanmateix, To Rot i el cap del poble van aconseguir localitzar Mentil i retornar-la al seu marit. La defensa pública del matrimoni tradicional per part de To Rot en aquest incident va portar els japonesos a pagar espies per supervisar les seves activitats i intentar enxampar-lo practicant la seva fe. Una parella del poble finalment va denunciar To Rot a les autoritats, i la policia el va arrestar després de trobar objectes religiosos en un escorcoll a casa seva. Quan va ser arrestat el Nadal de 1944, estava plantant verdures que volia donar als japonesos com a acte de caritat.[2][4][1]
Després de la seva detenció, To Rot va ser portat a la seu de la policia. El cap de policia, Meshida, va preguntar a To Rot si havia estat predicant, i To Rot va dir que sí. Meshida el va colpejar a la cara i a la nuca, i va ordenar que l'empresonessin. Dos líders cristians van intentar alliberar To Rot, però no van tenir èxit. To Rot va confiar a la seva mare que sabia que moriria, però li va assegurar que estava més que preparat per morir per Jesucrist si aquest era el cas.
Inicialment, To Rot va ser tancat en una cel·la petita i sense finestres.[2][3] Després va ser condemnat a dos mesos de presó al camp de concentració de Vunaiara. En una ocasió, la seva dona i els seus dos fills van anar a visitar-lo. La seva dona li va suplicar que deixés de ser catequista per estar fora de perill. Però To Rot va insistir que no renunciaria a les seves responsabilitats envers el seu poble. El dia de la seva mort, va dir a la seva mare: "La policia m'ha dit que, aquest vespre, un metge japonès vindrà a donar-me medicaments. Això és sorprenent, ja que no estic malalt. Sospito que és un truc".[3][1] Va dir a la seva dona que li portés la seva creu i la seva millor roba perquè pogués enfrontar-se a Déu amb la vestimenta adequada.
Mort
[modifica]Mentre era a la presó el 1945, a To Rot li van administrar una injecció letal i després li van donar alguna cosa per beure. Quan els guàrdies van veure que el verí actuava massa lentament, el van fer estirar, mentre el metge li tapava la boca. Va començar a tenir convulsions, i els guàrdies el van subjectar i el van colpejar al clatell amb una biga. Després de la seva mort, un policia japonès va anar al poble de To Rot, Rakunai, i va dir a la gent: "El vostre catequista és mort". Quan el cap incrèdul del poble el va desafiar i va exigir saber què li havien fet els oficials a To Rot, l'oficial va dir: "Va emmalaltir i va morir". L'oncle de To Rot, Taura, va anar a la presó amb el comandant Meshida per veure les restes de To Rot i endur-se-les per enterrar-les. Va descobrir que el cos de To Rot encara era calent. Estava enroscat amb cotó a les orelles i al nas, i amb sang i una bufanda vermella embolicada al coll. La part posterior del coll estava inflada i mostrava ferides visibles, i tenia una marca clara d'agulla al braç dret. Les restes de To Rot van ser enterrades aviat a Rakunai, i se li va fer un funeral com a cap al cementiri catòlic. Tanmateix, el funeral es va celebrar en silenci per por dels soldats japonesos.
Commemoració
[modifica]El 2012, el papa Benet XVI va animar totes les parelles casades a mirar "l'exemple de valentia" de To Rot, i més tard va enviar el cardenal Joseph Zen Ze-kium a participar en les celebracions a Rabaul per commemorar el centenari del naixement del difunt catequista.[6][7] El papa va parlar de To Rot en la seva reunió "ad limina" amb els bisbes papús el 9 de juny de 2012, i l'arquebisbe de Rabaul Francesco Panfilo va emetre una carta pastoral per aquella època que tractava la vida i l'exemple de To Rot.[7]
El 5 de març de 2012, el govern papuà va emetre una sèrie de segells postals en honor del centenari del naixement de To Rot.
Beatificació
[modifica]El procés de beatificació va començar el 14 de gener de 1986 després que la Congregació per a les Causes dels Sants emetés el " nihil obstat " oficial a la causa i li donés el títol de Servent de Déu; la fase diocesana formal de recollida de documentació va tenir lloc a l'arxidiòcesi de Rabaul des del 21 de gener de 1987 fins al 30 de març de 1989, quan tots els documents van ser segellats en caixes i enviats a Roma perquè la Congregació per a les Causes dels Sants (CCS) els revisés. La CCS va validar aquesta investigació el 2 de juny de 1989 i va rebre l'expedient Positio de la postulació de la causa el 1991. Els teòlegs van aprovar el contingut de l'expedient el 26 de juny de 1992, igual que els membres de la CCS l'1 de desembre de 1992. La seva beatificació va rebre l'aprovació del Papa Joan Pau II el 2 d'abril de 1993, després que el papa confirmés que To Rot havia estat assassinat "in odium fidei", que vol dir en odi a la fe. Joan Pau II va beatificar To Rot el 17 de gener de 1995 durant la seva visita a Papua Nova Guinea.
Canonització
[modifica]El 31 de març de 2025, el papa Francesc va promulgar un decret del Dicasteri per a les Causes dels Sants que anunciava la canonització de To Rot. Lleó XIV va canonitzar Pere To Rot el 19 d'octubre de 2025.[8]
Festa
[modifica]La festa litúrgica de To Rot és la de la data de la seva mort, com és habitual. Està inclòs en el calendari litúrgic de ritu romà a la seva Papua Nova Guinea natal, així com a les Illes Salomó; a Austràlia; i per als Missioners del Sagrat Cor.
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Blessed Peter To Rot». Santi e Beati. [Consulta: 5 abril 2017].
- 1 2 3 4 5 6 «Spiritual Newsletter». Abbey of Saint-Joseph de Clairval, 18-02-2009. [Consulta: 5 abril 2017].
- 1 2 3 4 5 «Peter ToRot». The Defender. Arxivat de l'original el 3 March 2016. [Consulta: 5 abril 2017].
- 1 2 3 4 5 6 «Blessed Peter To Rot». Saints SQPN, 12-11-2016. [Consulta: 5 abril 2017].
- ↑ «Peter To Rot, the first saint of Papua New Guinea». AsiaNews, 31-03-2025. [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ «Celebrations to Commemorate the Life of Blessed Peter To Rot». Zenit, 03-07-2012. [Consulta: 5 abril 2017].
- 1 2 «OCEANIA/PAPUA NEW GUINEA - The Church looks at the Blessed Peter To Rot to re-launch the value of family». News.va, 2012. Arxivat de l'original el 11 February 2017. [Consulta: 5 abril 2017].
- ↑ «Leão XIV: os novos santos e santas mantiveram acesa a lâmpada da fé» (en portuguès). Vatican News, 19 octubre 2025. [Consulta: 21 octubre 2025].
