1945
| Tipus | any civil i any comú que comença en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1945 (mcmxlv) |
| Islàmic | 1364 – 1365 |
| Xinès | 4641 – 4642 |
| Hebreu | 5705 – 5706 |
| Calendaris hindús | 2000 – 2001 (Vikram Samvat) 1867 – 1868 (Shaka Samvat) 5046 – 5047 (Kali Yuga) |
| Persa | 1323 – 1324 |
| Armeni | 1394 |
| Rúnic | 2195 |
| Ab urbe condita | 2698 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1910 1920 1930 - 1940 - 1950 1960 1970 | |
| Anys | |
| 1942 1943 1944 - 1945 - 1946 1947 1948 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 9 d'octubre, Sants, Barcelona: Es crea la parròquia de Sant Medir, encara sense seu, compartint culte amb la parròquia de Sant Isidre de l'Hospitalet de Llobregat, fent servir totes dues una petita capella a la carretera de Santa Eulàlia.[1]
- 21 d'octubre: Sufragi femení: les dones poden votar per primera vegada a la Catalunya sota administració francesa.[2]
- 29 d'octubre, Girona: S'inaugura el Teatre Ultònia, la diada de Sant Narcís.[3]
- Barcelona: es funda l'Esbart Verdaguer.[4]
- Barcelona: es funda l'Esbart Sant Martí.[5]
- Barcelona: es funda l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.[6]
- Resta del món
- 19 de gener: L'exèrcit de l'URSS conquereix Cracòvia, Polònia.[7]
- 15 de març, Guatemala: Juan José Arévalo Bermejo és escollit nou president.[8]
- 26 de març, Segona Guerra Mundial: forces dels EUA declaren Iwo Jima segur.[9]
- 1 d'abril, illa d'Okinawa, Japó: Les tropes estatunidenques desembarquen a l'illa, etapa prèvia a l'entrada en territori japonès, iniciant la batalla d'Iwo Jima.
- 9 d'abril, Tercer Reich: El pastor i teòleg luterà Dietrich Bonhoeffer, membre de la resistència alemanya contra el nazisme és penjat al Camp de concentració de Flossenbürg.
- 11 d'abril, Buchenwald, Tercer Reich: El camp de concentració de Buchenwald és alliberat per les tropes americanes de l'exèrcit aliat.
- 12 d'abril: Harry S. Truman esdevé president dels Estats Units.
- 15 d'abril, Belsen, Tercer Reich: Alliberament del camp de concentració de Bergen-Belsen.
- 18 d'abril, Heligoland (petita illa Frisona Alemanya): Prop de mil bombarders aliats bombardegen la base naval, l'aeroport i el poble.[10]
- 21 d'abril, Rothenburgsort, Hamburg, Tercer Reich: 20 nens jueus de 5 a 12 anys, els seus quatre curadors i 20 presoners russos del qual el nom és desconegut, moren assassinats per les SS a la cava de l'escola desafectada de l'Escola del Bullenhuser Damm.
- 29 d'abril: Adolf Hitler es casa amb Eva Braun.
- 5 de maig: és alliberat pels aliats el camp de concentració de Mauthausen.
- 8 de maig: Rendició del Tercer Reich en la Segona Guerra Mundial. Fi de la guerra a Europa.
- 18 de juny: San Francisco: Mèxic denuncia el cop militar feixista a la primera Conferència Internacional de les Nacions Unides, a la que la Junta Española de Liberación va participar d'espectadora,[11] i Espanya és rebutjada com a membre de la Societat de Nacions,[12] i no serà acceptada fins deu anys més tard.[13]
- 21 de juny, illa d'Okinawa, Japó: fi de la batalla d'Okinawa, que esdevindrà l'única batalla terrestre sobre territori japonès de la Segona Guerra Mundial.[14]
- 26 de juny, San Francisco (Califòrnia): se signa la Carta de les Nacions Unides i l'Estatut de la Cort Internacional de Justícia.[15]
- 16 de juliol, desert d'Alamogordo, Nou Mèxic, EUA: Prova Trinity primera explosió nuclear de la història dins del programa secret Manhattan.
- 17 de juliol, Potsdam, Alemanya: Inici de la Conferència de Potsdam. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units.[9]
- 6 d'agost, Hiroshima, Japó: El dispositiu nuclear Little Boy arrasa la ciutat causant desenes de milers de morts.[16]
- 9 d'agost, Nagasaki, Japó: L'exèrcit dels Estats Units hi fa esclatar Fat Man la segona bomba atòmica usada sobre una ciutat.
- 15 d'agost: Rendició del Japó en la Segona Guerra Mundial. Fi de la guerra a l'Àsia.
- 17 d'agost, Indonèsia: es proclama la independència del país.[17]
- 2 de setembre, s'anuncia la Proclamació d'independència del Vietnam[9]
- 16 d'octubre, Creació de l'Organització per l'Alimentació i l'Agricultura.[9]
- 22 d'octubre. S'aprova la llei de referèndum per consultar directament al poble espanyol assumptes d'especial transcendència.[18]
- 24 d'octubre, Nova York: Fundació de l'ONU (Nacions Unides).
- Fundació del FK Bačka Bačka Palanka
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 29 de març - Costoja (Vallespir): Llorenç Planes, escriptor i polític nord-català.
- 4 d'abril - Sabadell: Antoni Farrés i Sabater, advocat i polític català, alcalde de Sabadell del 1979 al 1999[19]
- 6 d'abril -
- Terrassa: Montserrat Alavedra i Comas, soprano catalana.[20]
- Avinyó, Provença: Muriel Casals i Couturier, economista i política catalana.[21]
- 16 d'abril - El Guinardó, Barcelona: Alegria Julià i Danés, escriptora catalana que ha conreat la literatura infantil i juvenil.[22]
- 19 de maig - Granada: Manel Pousa Engroñat, pare Manel, sacerdot català conegut pel seu treball social.[23]
- 21 de maig - Barcelona: Carme Valls i Llobet, metgessa endocrinòloga i política catalana.[24]
- 31 de maig - Valls: Flora Sanabra i Villarroya, mestra i política catalana.[25]
- 5 de juny - Paiporta: Blanca Cassany, escriptora de narrativa infantil, traductora i editora valenciana.[26]
- 17 de juny - Barcelona: Rosa Maria Calaf, periodista que ha treballat bona part de la seva carrera com a corresponsal de televisió.[27]
- 5 de juliol - Badalona: Maria del Mar Arnús de Urruela, historiadora i crítica d'art catalana.[28]
- 9 de juliol - Maóː Laura Pons Olives, actriu menorquina de teatre, cinema i televisió.[29]
- 25 de juliol - Barcelona: Ventura Pons, director de cinema, guionista i productor català.
- 25 d'agost - Sabadell: Antoni Taulé i Pujol, pintor català.
- 30 d'agost - Barcelona: Eulàlia Vintró Castells, política i filòloga catalana; ha estat regidora, tinenta d'alcalde i diputada.[30]
- 29 de setembre - Capellades: Gemma Romanyà i Valls, empresària de les arts gràfiques i important mecenes cultural.[31]
- 27 d'octubre - València: Ricard Pérez Casado, economista i polític valencià (m. 2026).
- 17 de novembre - Barcelona: Jaume Fuster, escriptor, assagista i traductor català.
- 27 de novembre - Barcelona: Arcadi Oliveres i Boadella, economista i activista català.
- 11 de desembre - Barcelona: Magda Oranich, advocada i política catalana, defensora de molts presos polítics durant el franquisme.[32]
- 14 de desembre - Benimeli: Isa Tròlec, escriptor valencià.
- 31 de desembre - Barcelona: Regina Sáinz de la Maza Lasoli, destacada historiadora i medievalista catalana.[33]
- Barcelona: Rosa Amorós Bernadó escultora i ceramista catalana.[34]
- Resta del món
- 4 de gener, Berne, Indiana, EUA: Richard Royce Schrock, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any