Tungstibita
Agregats globulars de color verd fosc de tungstibita procedent de la Mina Clara (Selva Negra, Alemanya), la seva localitat tipus | |
| Fórmula química | Sb₂³⁺WO₆ |
| Epònim | tungstè, antimoni i composició química |
| Localitat tipus | Mina Clara, Vall de Rankach, Oberwolfach, Wolfach, Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DE.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DE.15 |
| Dana | 48.2.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,59Å; b = 9,58Å; c = 6,12Å; |
| Grup puntual | 2 2 2 - disfenoide |
| Color | verd a verd fosc, groc |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | nacrada, mat |
| Color de la ratlla | verdós |
| Diafanitat | translúcida, opaca |
| Densitat | 6,9 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2,285 nβ = 2,400 nγ = 2,580 |
| Birefringència | δ = 0,295 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 82°, calculat: 84° |
| Dispersió òptica | forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1993-059 |
| Símbol | Tsb |
| Referències | [1] |
La tungstibita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la koechlinita. El nom fa referència al seu contingut en tungstè i antimoni (en llatí stibium). És l'anàleg d'antimoni de la russel·lita.
Característiques
[modifica]La tungstibita és un òxid de fórmula química Sb₂³⁺WO₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tungstibita pertany a «04.De: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars amb cations de mida mitjana; amb diversos poliedres» juntament amb els següents minerals: downeyita, koechlinita, russel·lita, koragoïta, tel·lurita, paratel·lurita, bismutotantalita, bismutocolumbita, cervantita, estibiotantalita, estibiocolumbita, clinocervantita i baddeleyita.
Formació i jaciments
[modifica]Ha estat descrita a l'Afganistan, Alemanya i Tailàndia. A la localitat tipus es forma com a producte d'alteració de menes de tungstè i antimoni[2] en un dipòsit hidrotermal polimetàl·lic de barita-fluorita.[3] S'ha descrit associada a cervantita, quars, barita, fluorita, tetraedrita-tennantita i calcopirita.
Referències
[modifica]- ↑ «Tungstibite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Barthelmy, Dave. «Tungstibite Mineral Data». www.webmineral.com. [Consulta: 5 febrer 2018].
- ↑ «Tungstibite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 5 febrer 2018].