Koechlinita
Koechlinita (groc) sobre crisocol·la | |
| Fórmula química | Bi₂MoO₆ |
| Epònim | Rudolf Koechlin |
| Localitat tipus | mina Daniel, Neustädtel, districte de Schneeberg, Muntanyes Metal·líferes, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DE.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DE.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.02 – Anhang |
| Dana | 48.2.2.1 |
| Heys | 27.3.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,4822Å; b = 16,1986Å; c = 5,5091Å; |
| Grup puntual | mm2 - piramidal |
| Grup espacial | grup espacial 33 |
| Color | groc verdós, blanc a gris clar; groc verdós en llum transmesa |
| Macles | sí |
| Exfoliació | perfecta en {010}, perfecta on {0kl}, imperfecta |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Lluïssor | sedosa |
| Color de la ratlla | groc verdós clar |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 8,26 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 2,520 nβ = 2,610 nγ = 2,670 |
| Birefringència | δ = 0,150 |
| Pleocroisme | feble |
| Dispersió òptica | no en té |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1914 |
| Símbol | Kcl |
La koechlinita és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al grup de la koechlinita. Rep el nom en honor de Rudolf Ignatz Koechlin (1862-1939), mineralogista austríac i comissari de la col·lecció de minerals del Museu d'Història Natural de Viena (antic Hof-Museum), Viena, Àustria.
Característiques
[modifica]La koechlinita és un òxid de fórmula química Bi₂MoO₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És el molibdat anàleg de la russel·lita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la koechlinita pertany a «04.De: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars amb cations de mida mitjana; amb diversos poliedres» juntament amb els següents minerals: downeyita, koragoïta, russel·lita, tungstibita, tel·lurita, paratel·lurita, bismutotantalita, bismutocolumbita, cervantita, estibiotantalita, estibiocolumbita, clinocervantita i baddeleyita.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral secundari rar que es produeix a les zones d'oxidació dels dipòsits de bismut i molibdè. Va ser descoberta a la mina Daniel, a la localitat de Neustädtel, a Erzgebirge (Saxònia, Alemanya). També ha estat descrita en altres indrets d'Alemanya, així com a Itàlia, Espanya, Anglaterra, la República Txeca, el Kazakhstan, la República Popular de la Xina, el Japó, Austràlia, Sud-àfrica, Mèxic i els Estats Units.[1]
Grup de la koechlinita
[modifica]Aquesta espècie dona nom al grup de la koechlinita, un grup de minerals format per tres òxids: la koechlinita, la russel·lita i la tungstibita. Cap d'aquestes tres espècies ha estat descrita als territoris de parla catalana.
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Koechlinita | Bi₂MoO₆ |
| Russel·lita | Bi₂WO₆ |
| Tungstibita | Sb³⁺₂WO₆ |
Referències
[modifica]- ↑ «Koechlinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 febrer 2018].