Vés al contingut

blincar

De Viccionari

CatalĂ 

[modifica]
  • PronĂșncia(i):
Oriental: /bÉ«iƋˈka/
Occidental: nord-occidental /bÉ«iƋˈka/
valenciĂ  /bÉ«iƋˈkaÉŸ/, /bÉ«iƋˈka/

Verb

[modifica]

blincar trans.

  1. (central, nord-occidental) Forma alternativa de vinclar.
    «Baloo esguardà en l'aire, per veure d'on venia la veu, i veié Rann, l'esparver, que abaixava el vol i li brillaven al sol les vores de l'ala blincant-se un xic.» (Marià Manent, El llibre de la jungla, 1920)

ConjugaciĂł

[modifica]

Paradigmes de flexiĂł: blinco, blinca, blinquem

Miscel·lània

[modifica]
  • SĂ­l·labes: blin·car (2)
  • Heterograma de 7 lletres (abcilnr)

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referĂšncia: DCVB