extraneus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ɛksˈtraː.news/
• Etimologia: De extra i el sufix -aneus.

Adjectiu

extrāneus m., extrānea f., extrāneum n. ‎(comparatiu extrānior, superlatiu extrānissimus)

1. forà
2. estrany

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	extrāneus	extrānea	extrāneum		extrāneī	extrāneae	extrānea
Vocatiu	extrānee	extrānea	extrāneum		extrāneī	extrāneae	extrānea
Acusatiu	extrāneum	extrāneam	extrāneum		extrāneōs	extrāneās	extrānea
Genitiu	extrāneī	extrāneae	extrāneī		extrāneōrum	extrāneārum	extrāneōrum
Datiu	extrāneō	extrāneae	extrāneō		extrāneīs
Ablatiu	extrāneō	extrāneā	extrāneō		extrāneīs

Antònims

• localis