cinc pètals, cinc dits, cinc idees...Som nosaltres flor que dóna lluïssor, perfum, alegria? Que s'esbarra per afavorir ... anton.
SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.
dimecres, 31 d’agost del 2016
dijous, 18 d’agost del 2016
NO EM QUEDO SOL... aquarel·la xinesa
No em quedo sols amb el teu record
que avui ja no Ês presència directa
- el temps canvia les ubicacions volem o no -
si no amb les virtuts que atresores
que demostres actives en tot lloc
i l’esperit nou que empeltes
fen-te persona que aspira a tot...
DemĂ rossegarĂŠ el pa dur
que ahir tallĂ vem junts
i profit ens feia,
que portava l’alegria
del conveni d’estar-ne junts.
Ara tu has de dar el pas cap la muntanya
on has de salvar pedruscall i pedram
per fer-ne gloriosament el cim.
Tes facultats es posen a prova,
l’esperit sap que jugues amb teu destĂ
i assolir el mĂŠs alt sols tĂŠ el problema
de voluntat i constĂ ncia en seguir.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 18-8-16
dimecres, 17 d’agost del 2016
I EN L'HORITZĂ... aquarel·la xinesa
I en l’horitzĂł s’obria la llum...
La nuvolada estesa xuclava color.
El mar quiet intuĂŻa l’afrodisĂaca conjunciĂł.
Prop el rocatge contemplaves l’espectacle.
Cap barca en la mar,sols la coloraina fluĂŻa.
La mirada tenia el seu mirall esvelt.
Tu et feres sirena i et llençares al toll
i les gotes de teva alegria
s’espargiren com llum
i la nuvolada feta coixĂ
baixĂ a veure’t feta espuma.
Aquell capvespre de sol a la posta
ell s’ajocĂ a l’aigua i et besĂ amb fruĂŻciĂł´
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 17-8-16
dimarts, 16 d’agost del 2016
LA PRUNA... aquarel·la
La
pruna va caure damunt la flor
i
la flor perdÊ tots els pètals...
i
ja mai donĂ fruit.
Ajaguda
es podrĂ en el toll
i
ja no fou Ăştil per donar perfum.
DE
REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-16-8-16
dilluns, 15 d’agost del 2016
PAQUES PALLA... aquarel·la
Les paques rodones
que engabiaven la palla
se’n anaren a ballar
per la parada
en divertiment propi
Ocells i nuvolada
miraven l’espectacle
i les roselles segades
confoses amb el blat
no es despullaren
ensenyaren seus vestits
plens de sang
que amb l’or es barrejaven...
Naixia la bandera ?
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-15-8-16.
diumenge, 14 d’agost del 2016
CADA INSTANT COMPTA... aquarel·la
Cada instant compta,
cada paraula ensenya
l'acte de fer per ser
en lluita per perviure...
Per que res es perdi
i tot segueixi el seu fi
seguim unint, captivant,
cultivant, embellint,
alegrant amb la paraula
nostres sentiments interns
obrint al vent les proclames.
AlgĂş escoltarĂ i voldrĂ
comprendre nostres desitjos
de pau, amor, concòrdia...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 13-8-16
divendres, 12 d’agost del 2016
FAVOR... aquarel·la
Creuava mans.
Favor demanes avui ?
Tens paciència.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 12-8-16
NOMĂS... aquarel·la
NomĂŠs veia peus,
si mirava al terra.
NomĂŠs veia caps
si mirava al cel.
NomĂŠs veia cossos
estesos a la sorra.
NomĂŠs veia caminants
que no saben on van.
NomĂŠs sentia crits
de queixa de qui li violaven
els seus drets basics
arrabassant-li seves conquestes.
Cridava als peus i caps
que l’ajudessin...
Quants en seguien a la sorra
o caminant sense nord.
Tots, ara, callats sense queixa...!!
Segur que sabien on son ?
NomĂŠs cal rossegons
o messigons de pa
com es dĂłna a la colomada
per satisfer i fer callar...
DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.-10-8-16
dijous, 11 d’agost del 2016
L'AMISTAT DELS OCELLS... aquarel·la
L’AMISTAT DELS OCELLS...
...............
pintura d'una foto de la casa mĂŠs vella del poblat segons ĂŠs creu on el sarraĂ AborçalĂ hi tenia la torre de guarda...fa uns anys s'adecentĂ el lloc aprofitant com record inesborrable les arcades i demĂŠs pedram històric formant-ne un conjunt plaça d'esbarjo per petits i grans... anton.// potser nosaltres tambĂŠ som ocells que podrĂem be unir tots els esforços per millorar-nos com explico en el trenet que encapçala...
...................
Abandonat el casalici en la bosquina,
pintura d'una foto de la casa mĂŠs vella del poblat segons ĂŠs creu on el sarraĂ AborçalĂ hi tenia la torre de guarda...fa uns anys s'adecentĂ el lloc aprofitant com record inesborrable les arcades i demĂŠs pedram històric formant-ne un conjunt plaça d'esbarjo per petits i grans... anton.// potser nosaltres tambĂŠ som ocells que podrĂem be unir tots els esforços per millorar-nos com explico en el trenet que encapçala...
...................
Abandonat el casalici en la bosquina,
construcciĂł beneĂŻda de temps de l’antigor
resistien parets d’argamassa encara vents i pluges
i solanades crues com masia que fou imperial...
Avui,ben just aguantaven els pilars la teulada,
tot l’edifici ruĂŻnĂłs admetia nius de tot ocell...
Pardals on en els forats hi feien vida,
orenetes en capterreres i en armat bigam,
i des de corbs i voltors feien niuada prop la casa
reietons i rossinyols, cadarna i pinsĂ ,
pit roig i pastorella .fumada i territ,
i tota la consòrcia firmant-ne paper de pau
i pels voltants del casal havien fet residència
per unir-se tots en afrau de la amistat.
S’havien conjurat tota l’espècie
per tal de reunir-se ben agermanats
AllĂ viurien tots ajudant-se en seus deliris...
Ajudant el petit al gran escarant-li les puces
avisant-lo de melitxes i formigues del cul alt...
Les poderoses lluitarien contra serps
i qualque dimoni que desfĂŠs nius, menjant-se ous
que minvava la criança robant de la niuada benestar.
Havien trobat la gran entesa per no perir
en aquella batalla que d’antuvi havien suportat...
Que durĂŠs pels segles la gran entesa
allĂ tots a una sense reserves, ni queixes,ni estralls.
Quina joia veure el vellot casalici
allotjant sincera i plena concòrdia i amistat.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-8-16.
dimarts, 9 d’agost del 2016
PEDRUSCALL...aquarel·la
Pedruscall que ara rodola...
Remuga el vent arranant camĂ
refregant pols i còdol, pedra menuda,
vent que escombra tot aquell neguit...
Sender que em portes la vida,
sender que segueixo, ĂŠs el que tinc...
EsperarĂŠ veure la lluna com lluerna
que estengui llum calmosa en la nit.
Que no calli paraula visible de joia,
que aplani el temps desprès de la ventada
i que reneixi l’instant, el moment feliç.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-9-8-16
dimecres, 3 d’agost del 2016
LA POMA... aquarel·la
La poma ĂŠs viva, relluent ,
encara que hagi caigut de l'arbre.
En el sondroll no s’ha mal mĂŠs.
Apercebut l’arbriu
havia posat coixĂ de fulles
per que no ĂŠs fes mal..
Les joies s’han de cuidar !!.
Ulls picardiosos se la miren
recordant el primer pecat...
Poma rodona, pit a l’aire,
esvelta , somnis d’adolescents...
El sol se la mira
com llueix en seva finor
i com l’escarn d’ella, retornant-li
el bes de llum que li dĂłna
l’incita en seva glòria de poderĂłs!!!
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-8-16
dimarts, 2 d’agost del 2016
I SEGUIRĂ.. aquarel·la
I seguirĂŠ mirant el nĂşvol
esperançat de la llum
que dins seu engloba,
i que l’amaga per esclatar
al temps en mil rajos ...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-7-16.
dilluns, 1 d’agost del 2016
LA CLEPSA ESTĂRIL..aquarel·la
La clepsa eixorca, estèril de pensa
ĂŠs com nit fosca irreductible
davant riu procel·lĂłs,
atzucac o paret ben blindada,
camĂ on rossola el peu...,
La clepsa, repeteixo,pot ser com nit
de foscĂşria de tenebra on la idea
no neix, no esclata en l’intel·lecte,
però com un brull de llum pot entre núvols
sorgir l’instant clar, obert,
i esgarrifar la força que li dóna la llum.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-7-16.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
